FONT: http://www.radioalcoy.com/News/New/climent-vol-exportar-projecte-microvinya

RADIO ALCOY-CADENA SER

Dimecres 9 de setembre de 2015

DSC_0355_20150909075127 (1)

Els consellers Climent i Cebrián visitant la microvinya de l’IES Serra de Mariola de Muro

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, i la consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián, han tallat aquest dimarts el primer raïm de la microvinya de l’Institut Serra de Mariola de Muro. Es tracta d’un acte simbòlic enmarcat en la visita a aquesta població per a conèixer el projecte Microvinya de la mà del seu promotor i director, Juan Cascant. Previament han participat en un acte de la Fundació Microvinya, situada en l’emblemàtica “Casa Alonso” a Muro, en el que han participat el rector de la Universitat d’Alacant (UA), Manuel Palomar; el director de l’Escola Politècnica Superior d’Alcoi (UPV), Juan Ignacio Torregrosa; el vicerector d’Infraestructures de la Universitat Miguel Hernández, Juan José Ruiz; el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla; el director d’Obra Social Caixa Ontinyent, Vicente Ortiz; els professors de la UA, José Luis Todolí; i de l’Escola Politècnica Superior d’Oriola (UMH), Bernardo David Olivares; i l’arquitecte Josep María Torres, a més d’altres autoritats polítiques i vinculades al projecte.

Climent ha manfiestat el recolzament de la Generalitat a projectes com el de la Fundació Microvinya, i ha remarcat la necessitat de “treballar per a fer possible que que la seua potenciació repercutisca directament en el territori on es situen, perquè fa falta que iniciatives com aquesta ajuden a dinamitzar socioeconòmicament les nostres comarques”.

Cebrián ha subratllat l’interés de la iniciativa des del punt de vista “económic, social i ambiental” i l’ha enmarcat en el model de desenvolupament rural en marxa, tan pel que fa a l’impuls de la producció ecològica com de la innovació perqué “respecta el patrimoni cultural i natural propi, el combina amb la internacionalització i té en compte als xicotets productors de la zona, així com la conexió con el món de l’educació”, a través dels instituts i les universitats.

El conseller d’Economia Sostenible ha destacat que l’objectiu del nou Consell és “potenciar un nou model productiu ajustat a la realitat socioeconòmica de la Comunitat Valenciana, que estiga basat en el “micro” i arrelat al territori en el qual es troba per a generar riquesa en les comarques”. Climent considera necessari partir de l’anàlisi de “la realitat del nostre territori i ser conscients que nostra estructura socioeconòmica està basada en la xicoteta i mitjana empresa, que a més compten, en quasi el 88% dels casos, amb menys de deu treballadors”. Per açò, ha afirmat que el Consell aposta “per potenciar el xicotet, sumant-li el valor afegit que aporta la recerca i la innovació, per poder ser més competitius tant en el mercat interior com a nivell internacional”.

La consellera d’Agricultura i medi Ambient ha reconegut que en el territori valencià coexisteixen “moltes agricultures”, amb un tret comú que és “la preocupació per la rendibilitat de l’activitat, condicionada pels baixos preus percebut pesl productes, agreujada quan es tracta de xicotetes estructures productives de molts xicotets propietaris, amb dispersions de parcel.les i explotacions”. Cebrián ha incidit en estudiar com articular polítiques per a que eixos xicotets propietaris puguen viure de la seua activitat amb qualitat de vida”.

Climent i Cebrián han reconegut que es tracta d’un procés laboriós, ja que es tracta de canviar la direcció de la gestió pública pel bé de ciutadania i la construcció d’una administració capaç de dur a terme una agenda de canvi polític.

+ INFO

http://www.cellerlamuntanya.com/microvinya/

Pep Vañó Piedra
Departament de Física i Química

 

Davant de la jubilació de la nostra companya Lirios Aracil, em va demanar que li escrivira quatre ratlles, ja que em va dir que  s’havia llegit tots els meus articles de divulgació que s’han publicat a la RDA (revista.iesandreusempere.org) i al blog de la Xarxa d’Escoles Associades de la Unesco a la Comunitat Valenciana (escolesvalencianesassociades.wordpress.com), amb la col·laboració del seu editor Jesús Martínez.No m’he pogut negar entre altres raons:

En primer lloc, el departament de castellà ha sigut un esforçat corrector dels articles publicats, tant  en castellà com  en valencià. Agraïsc la tasca desenvolupada per Orestes Brotons i ,després de la seua jubilació, la de  Rosa San Francisco.

En segon lloc, m’ha arribat a l’animeta, això que em va dir Lirios: “t’he llegit tots el articles sobre ciència i divulgació que has publicat a la revista de l’institut (RDA) i a la Xarxa d’Escoles Associades de la UNESCO”.

En tercer lloc, ja ANTOINE-LAURENT DELAVOISIER, en el pròleg del seu “Tractat Elemental de Química”, assenyalava fa ja dos segles: “ I com les paraules són les que conserven i transmeten les idees, resulta que no es pot perfeccionar la  Llengua sense perfeccionar la Ciència, ni la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que siguen els fets, per molt justes les idees que originen, tan sols transmetran impressions falses si manquem d’expressions exactes per anomenar-los”

La importància del llenguatge en qualsevol situació d’aprenentatge és òbvia, però un malentès fa que la relació entre pensament i llenguatge faça que el desenvolupament i perfeccionament d’aquest últim romanga relegat a aquelles disciplines  anomenades de lletres, no estrictament científiques. Tots els professors,  independentment de la matèria que ensenyen, fan front a un problema comú. Entre les dificultats que es troben hi ha:

  • Pobresa de vocabulari.
  • Falta d’habilitat per captar el sentit de les frases i emprar el signes de puntuació.
  • Incompetència per agafar apunts.
  • Manca de destresa amb una escriptura impersonal.
  • Errades en la lectura i comprensió de llibres de tex.
  • Reticència a la discussió.

Tots aquests són problemes de llenguatge, però aquest  és un mitjà mitjançant el qual aprenem, comprenem i ens comuniquem, per tant el desenvolupament del llenguatge correspon a tots i cada un dels professors.

El llenguatge científic i la seua relació amb l’ordinari

La característica essencial del llenguatge científic és el seu elevat caràcter denotatiu, amb un alt nivell d’especificitat en relació al context que s’utilitza, essent, per tant, un llenguatge altament socialitzat i precís, ja que les seues implicacions van més enllà de l’àmbit personal i concret, reflectint les adquisicions conceptuals que en un  moment donat comparteix la comunitat científica. “La ciència aspira al coneixement objectiu, independentment de l’opinió o preferència individual sobre la base de dades assequibles mitjançant experiments i observacions apropiades. Això exigeix que els termes utilitzats per formular enunciats científics tinguen significats clarament especificats i siguen entesos en el mateix sentit per aquells que els utilitzen”

Tanmateix, en aquelles àrees pròpies de les situacions d’aprenentatge escolar, en referir-se a la mateixa realitat que el llenguatge ordinari, la ciència agafa paraules del llenguatge comú donant-li nous significats més o menys pròxims  a l’ordinari. Tot això genera múltiples problemes

Conseqüentment, caracteritzar les múltiples connexions semàntiques que una paraula evoca en un col·lectiu d’alumnes d’ESO, pot ser, per tant, una tasca exploratòria interessant i útil per poder superar altres problemes. En aquest terreny cal destacar la pregona influència de l’ús quotidià dels termes i del medi cultural, així com la seua progressiva comprensió del caràcter abstracte i generalitzador a mesura que avança l’edat

Si hi ha un lloc de privilegi on la divulgació científica pot arribar a formar part de la vida quotidiana i preparar els futurs amants de la ciència i la divulgació, aquests són els centres educatius.

Però, per a formar científics, donar-los suport i prestigiar-los, cal vèncer moltes inèrcies i, fins i tot, resistències, com ara les següents:

  • Un sistema  educatiu  anacrònic  i  ineficaç,  on  l’analfabetisme científic ha esdevingut endèmic.
  • Metodologies sovint arcaiques i inapropiades per a fer ciències, o per a incentivar-ne l’estudi.
  • Absència de controls de qualitat sobre els resultats docents.
  • Malauradament, el reconeixement a la investigació i excel·lència científica es dirigeix cap a polítiques sumptuàries i de fastos sense conseqüències, com és el cas dels premis Jaime I (que ni tan sols han tingut la decència d’usar el nom del rei en el català original).
  • Tractament «religiós» de la ciència (foment de la credulitat, del memorisme, de l’acceptació acrítica de les «veritats» impartides, ús abusiu de llenguatge críptic, etc.).
  • Resistències als  canvis  organitzatius  i  metodològics,  tant  per part de determinats sectors dels estudiants i professors com de determinats partits i sindicats, professionals del «no» ‒contra les assignatures en anglès, p. e., molts dels quals, no tots, és clar, també ho havien sigut abans contra les assignatures en valencià o contra l’ús les calculadores a l’aula‒; això sí, sempre en nom de conceptes i valors que pretenen monopolitzar («escola pública», «dignitat docent», etc.).

En qualsevol cas, per a aconseguir que els centres educatius esdevinguen àmbits de privilegi per al foment de les vocacions científiques  cal  un  professorat implicat, bons equips directius i una bona biblioteca on qualsevol alumne puga accedir no tan sols a llibres sinó també  a materials formatius de diferent tipologia i format.

Però, ja n’hi ha prou de romanços, a la nostra companya Lirios cal felicitar-la per la seua jubilació. Ha estat en el límit temporal  de la introducció de l’enèsima reforma educativa. Ja pots veure com ha quedat el pla de formació del professorat, la quantitat de cursets i activitats que s’han programat per a la  millora del professorat., sobretot en la branca de ciències.

Enhorabona. I li prec segueisca llegint els articles que properament publicaré, amb la col·laboració de Jesús Martínez, a la Revista Digital de l’Institut i a la Xarxa d’Escoles Associades de la Unesco.

Alcoi 3 de juliol de 2015

P1030861

Els alumnes Miguel Llinares en l’especialitat de trompa, Ylenia Rosauro en l’especialitat de flauta i Jose Luís Sellés en l’especialitat de bombardí  han finalitzat els seus estudis professionals de música en el Conservatori Professional de Música “Juan Cantó” d’Alcoi.

Els alumnes van rebre el seu Títol Professional de Música en l’acte de cloenda del curs acadèmic que el Conservatori va organitzar el dia 27 de juny en el Teatre Calderón.

Durant l’acte l’Orquestra del Conservatori, dirigida per Gregori Casasempere Gisbert, va interpretar Tres danses alemanyes KV 605 de W. A. Mozart, el Concert en Mi bemoll major per a trompeta i orquestra de J. Haydn (Jorge Iván Fresneda López, trompeta), la Fantasia pastoral hongaresa op. 26 per a flauta i orquestra de F. Doppler (Marián Recuerda Serra, flauta)  i la suite Aladdin op. 34 de C. Nielsen (amb la participació del Cor Agrupació Lírica “El Trabajo” preparat per Alfonso Marco Valor).

Molta sort en la seua carrera professional i en els seus estudis superiors. Us deixem un fragment de la interpretació de la suite Alladin de Nielsen.

El costat fosc de la llum: la contaminació lumínica

Centre Ovidi Montllor d’Alcoi

Divendres 26 de juny

19.30 h

  • A més de comportar un impacte directe sobre la natura i la salut humana, la contaminació lumínica suposa un balafiament d’energia (i, per tant, de diners), que genera un impacte ambiental afegit a causa de la producció d’eixa energia consumida inútilment
  • Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció han organitzat una xarrada sobre aquest tema per a demà divendres 

unnamedLa contaminació lumínica es produeix per un excés d’enllumenament dels carrers i altres espais públics, i per la instal·lació incorrecta dels fanals, que envien part del flux lluminós cap al cel o cap a fora de la zona que es pretén il·luminar, o que il·luminen en horaris ineccessaris.

Qui primer va alertar d’aquest problema van ser les organitzacions astronòmiques, ja que l’augment de la lluentor del cel nocturn dificulta o impedeix la visibilitat de les estreles i altres objectes celestes.

Però la il·luminació nocturna incorrecta comporta també un balafiament molt gran d’electricitat. Això representa un sobrecost econòmic, al qual s’ha d’afegir l’impacte ambiental de la producció de l’electricitat consumida inútilment: consum d’hidrocarburs i/o urani, emissions de CO2 i d’altres contaminants, generació de residus nuclears, etc.

En els últims anys, a més, moltes investigacions i articles científics alerten dels impactes directes de la contaminació lumínica sobre la salut humana i sobre moltes espècies animals i vegetals, adaptades a la foscor nocturna.

En el cas dels humans i d’altres mamífers, la foscor estimula la producció de melatonina per part de la glàndula pineal, mentre que la llum la inhibeix. La melatonina és una hormona que forma part del sistema de senyals que regulen els ritmes vitals i també té entre les seues funcions la de disminuir l’oxidació. Els dèficits de melatonina quasi sempre van acompanys d’efectes psíquics com l’insomini i la depressió. La intrusió de llum artificial procedent del carrer en l’interior de les nostres cases perjudica, per tant, el descans i altera la nostra salut, amb efectes que encara estan estudiant-se.

Els parcs naturals, acorralats per la llum

El Grup de Treball per a l’Estudi de la Contaminació Lumínica de la Universitat de València s’ha especialitzat en investigar els efectes de l’enllumenament excessiu i incorrecte sobre les zones naturals valencianes, en les quals han efectuat milers de mesuraments dels nivells de contaminació lumínica.

El treball que van presentar fa tres anys en la reunió biennal de la Societat Espanyola d’Astronomia es va centrar en quatre espais naturals de la província de València (Túria, Calderona, Xera-Sot de Xera, La Pobla de Sant Miquel), la comarca de la Serrania, la franja de la serra de Javalambre que separa el Racó d’Ademús del País Valencià, Castellfort i la serra del Benicadell.

La conclusió va ser que la contaminació lumínica afectava greument els parcs més pròxims a la ciutat de València -el del Túria i el de la serra Calderona-, mentre que, afortunadament, encara es podia gaudir de zones fosques, molt allunyades de València.

Pel que fa als espais naturals més pròxims a Alcoi -Mariola i la Font Roja-, no coneixem l’existència de cap estudi, encara que la resplendor de les ciutats que els envolten (sobretot l’eix Alcoi-Cocentaina-Muro), és perceptible a quilòmetres de distància. La situació de Mariola pot ser encara pitjor, si tenim en compte la presència d’urbanitzacions insertades en plena serra, que en alguns casos fins i tot utilitzen fanals de globus, que dirigeixen la llum en totes les direccions.

Els LED no són sempre una bona opció

Els programes de substitució dels enllumenats públics, suposadament amb la intenció de reduir el consum energètic, no sempre han estat encertats. Un cas paradigmàtic és el Programa d’Eficiència Energètica de la Diputació de València (ara investigat per possible corrupció), amb el qual bàsicament s’han canviat els llums de sodi d’alta pressió dels carrers dels pobles per llums de tecnologia LED de llum blanca.

Per una banda, aquesta substitució s’ha fet sense tindre en compte que els fanals no estaven dissenyats per a aquestes bombetes, amb la qual cosa la il·luminació és deficient i, a més, es produeixen avaries. Això i els costos d’inversió, explotació i manteniment durant un cicle de vida de 25 anys apunten a una rendibilitat inferior a la de les làmpades de vapor de sodi.

D’altra banda, la llum blanca es descompon en diversos colors, entre els quals el component essencial és el blau, que es difon en l’atmosfera més intensament que la llum d’altres colors. Això fa que s’incremente la contaminació lumínica, ja que les llums blanques es veuen a major distància que les de colors més càlids, com el roig o el groc. També l’afecció sobre la salut i sobre la fauna és major en aquest tipus de llum.

Xarrada a Alcoi sobre contaminació lumínica

Per aprofundir en aquest problema i ampliar coneixements de cara a encetar un treball per reduir aquest tipus de contaminació, Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció han organitzat una xarrada per a demà, divendres 26 de juny, a les 19.30 h, al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.

La xarrada, d’accés lliure, tindrà com a ponent Enric Marco, membre del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i de “Salvem la nit”, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València.

 

Colla Ecologista La Carrasca – Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
C/El Camí, s/n (Glorieta)  >>> SITUACIÓ DEL LOCAL
03800 Alcoi (l’Alcoià)
Correu-e:
alcoi@ecologistesenaccio.org
http://www.carrasca-ecologistesenaccio.org
La plataforma europea Back on Track (de la qual Ecologistes en Acció forma part), creada per a defensar la xarxa de tren a tot Europa, ha convocat tres de dies de mobilitzacions, en els quals es duran a terme accions simbòliques de protesta o denúncia pel deteriorament i la supressió progressiva de les línies i serveis del tren convencional.

La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi hem decidit sumar-nos a aquesta convocatòria, per reivindicar -una volta més-  la millora de la línia Alcoi-Xàtiva-València.

Si vols participar, vine demà divendres, a les 7 de la vesprada, a l’estació de tren d’Alcoi. Allí, amb les nostres pancartes, repartirem fullets informatius als passatgers que arriben a les 19.20 h i als que han d’agafar el tren de les 19.30 h.
unnamed (1)