Dones científiques. Mary Somerville, Maria Mitchell i Wang Zhenyi

Pep Vañó
Departament de Física  i Quimica

 

Mary Fairfax Somerville: La Reina de les ciències
( 1782-1872)
Scotland’s cientific superstar

Mary Fairfax Somerville: La Reina de les ciències

Context històric

El segle XIX és un dels períodes clau de la nostra recent història donats el vertiginosos canvis socials i polítics que en ell es succeiren. Fou el segle de la fe en el progrès, arrelat aquest en el desenvolupament econòmic i tecnològic. En consonància, també se l’ha qualificat com el “ Segle de la Ciència”. Perquè, a més de contribuir decisivament a aquest progrès, fou en aquest segle, entès generalment com el lapse de temps trancorregut entre 1789 ( començament de la Revolució Francesa) , i 1914, l’inici de la Primera Guerra Mundial, quan la ciència assolí allò que podríem qualificar de la seua majoria d’edat. Fou un segle  en el qual es féu el canvi  i es passa d’una societat rural a industrial, i amb això científica i tecnològica. L’ocupació de científic es professionalizà  amb una formació institucionalitzada i reglamentada, llocs de treball remunerats, avaluació inter pares i reconeixement social. Fou, per altra banda, el segle en el qual la ciència es dividí i organitzà per especialitats, conformant una estructura que en gran mesura prefigurà la que s’adoptaria al segle XX. Però, no pot concebir-se aquest segle com una unitat. En la primera meitat  es trenca i sembla deixar enrrere definitivament els plantejaments oposats entre classiicisme i romanticisme, donant pas al realisme.

Els clàssics romanien mirant cap el passat a la recerca de models. El Romanticisme fou, fonamentalment unmoviment artístic, literari , una reacció al racionalisme de la Il•lustració que cercava retornar la unitat, bellesa  i el misteri a un món dominat  per una economia de mercat competitiva i fragmentada per la divisió del treball, i una naturalesa deseccionada per l’analisi i explotada per la tecnología. Els romàntics s’havien rebelat contra el culte a la raó dels il•lustrats i es movien en una evasió imaginària, els seus lemes eren “ sentiment, imaginació, invenció, enyorança”.

En  termes generals, es pot dir que el Romanticisme influí menys en la física, una disciplina ja aleshores prou desenvolupada i matematitzada, que en la naixent ciència de la biologia, disciplina que està amb més simptonia en els suposts bàsics del Romanticisme: el carácter orgànic, animat, dinàmic de la naturalesa, que cercava derribar les barreres posades pel dualisme cartesià entre la ment –esperit-i la materia. La naturalesa es veia com una unitat en la qual el món orgànic i inorgànic estaven sotmesos a les mateixes lleis, en un constant procès de desenvolupament, de succesió evolutiva, procès governat i sostingut per forces polars, antagòniques.

El Realisme és el cult al progrès, s’intenta trencar amb tot allò vell per construir un nou món fonamentat en allò concret.

Un canvi tan radical en el pensament en tant curt període de temps es pot explicar amb la revolució de 1848, el moviment republicà a Itàlia, Aústria i Alemanya i, sobre tot, l’impacte que  sobre la vida quotidiana suposà l’aparició de  la màquina, base de la indústria: el primer tren entre Liverpool i Manchester, la creació de la primera línia transatlàntica, l’inici del primer telefon, el telègraf i el segell de correus.

Perquè la indústria avançara ,calia el desenvolupament dels coneixements pràctics, valorant-se enormement el treball d’investigació dels científics i inventors.

Aquesta societat se sentia projectada cap el porvenir, plegada cada vegada més a les exigències de l’home al qui considerava sempre vencedor. Es desitjava millorar un tipus de vida que abans semblava immutable, en una barreja d’ambició i esperança.

Però, hem après que tot progrès porta associat el seus costos. Aquest avanç desenfrenat de la indústries es  féu a costa d’una nova classe social: els obrers assalariats, els proletaris que reemplaçaven als artesans del passat. Homes, dones i xiquets sense distinció alguna romanien per més de dotze hores en les fàbriques, en condicions penoses i rebent salaris irrisoris. Les  infravivendes en que s’allotjaven no els permetia portar una vida digna i l’avanç material conseguit no anava acompanyat d’un progrès personal i moral.

Prompte, molts d’aquests obrers començaren a organitzar-se de manera espontània per exigir una millora en les condicions de treball i  donaren lloc als primers sindicats. Els Trade Unions  foren autoritzats en 1825, a Anglaterra, mig segle abans que la resta d’Europa, en consonància amb el seu pioner desenvolupament industrial. Entre les seus reivindicacions intentaven conseguir millores per les dones i xiquets, així com la reducció de la jornada laboral a deu hores diàries.

Les dones, per la seua part, doblement explotades a l’haver demantenir el treball en la fàbrica i les faenes domèstiques, passaren també a un pla més actiu i prengueren conciència de la necessitat de participar en les lluites socials junt als seus companys.

Un dels elements amb els qual xocaren frontalment aquestes dones és la no existència del dret al vot. Les sufragistes, en especial les angleses, comprenen que per poder decidir cal entrar en la política. Un nombròs grup de dones, burgeses sobretot,  protagonitzaren múltiples incidents produint-se inclús encarcelaments i vagues de fam. Als Estats Units el desenvolupament industrial creixia a un ritme vertiginòs, el moviment sufragista tingué una importància extraordinària que repercutí en l’Occident europeu.

Des de mitjans del segle XIX, i abastant fins a la Primera Gran Guerra Mondial, una sèrie de desenvolupaments tecnològics configuraren allò que s’anomena la Segona Revolució Industrial. Entre aquets desenvolupaments cal destacar importants millores en : l’aplicació industrial de l’electricitat, l’ús de nous combustibles fòssils com la benzina, el desenvolupament de la indústria de colorants artificials o el nou procès Solvay. Al compàs d’aquestos canvis arrancà la industrialització en el continent i EUA, desafiant la supremàcia británica.

La revolució industrial

Mary Somerville (1780-1872) cresqué conjuntament amb la  Revolució Industrial del segle XIX, visqué els sorgiments de noves ideologies com el socialisme i el marxisme i malgrat la seuaaparença clàssica, pot ésser considerada una dona del seu temps.

Mary Fairfax, filla d’un atmirall, nasquè en Jedburgh (Escòcia). Estudià dibuix, piano i dansa. A l’edat de 10 anys aprengué a llegir i escriure en una escola local privada. Una de les seues principals aficions a la infantesa era recollir conxes i col•lecionar animals marins.

S’adonà aleshores que les persones del seu voltant no  podien ajudar-la, sabia massa i els seus pares començaren a inquietar-se pensant que aquesta dèria per l’estudi podría portar-li problemes de salut no tan físics com mentals. Son pare diu : “ Un d’aquestos dies vorem a Mary amb camisa de força”.Intentà dissuadir-la per tots els mitjans al seu abast, però, ella sapigué compaginar de forma intel•ligent les seues classes de piano i les feines de casa amb l’estudi de l’àlgebra i les lectures dels clàssics.

Amb quatorze anys, irresistiblement atreta per les matèries científiques, convencé al tutor del seu germà perquè li prestara els llibres d’Euclides,que llegia per les nits, d’amagatotis, contra la voluntat del seu pare. Allò que li interessava d’aquella obra és que, segons havia averiguat, el seu contingut es considerava fonamental per la perspectiva en l’art pintòric. Més tard tinguè ocasió de conèixer l’àlgebra gràcies al treball d’un destacat autor, Charles Bonnycastle, al qual estudià al mateix temps que aprenia llatí, sempre a esquenes dels seus pares, a qui movien, no obstants, les millors intencions: estaven preocupats perquè els interessos de la jove no concordaven amb el paper d’esposa i mare que estava reservat a la dona en aquells temps.

Als 24 anys es casà amb Samuel  Greig, capità de la marina rusa, un home sense cap coneixement científic al qual no li agradaven les dones sàvies, però Mary, aprofità aquest matrimoni per continuar els seus estudis matemàtics. Malgrat les seues obligacions familiars i els problemes econòmics, seguí estudiant.  Tres anys desprès, mor el seu home i es quedà vídua amb dos fills a l’edat de vint-i set anys, vivint a Londres i amb una independència econòmica que sap aprofitar per conduir la seua vida cap a la seua  verdadera pasió: les matemàtiques.

El seu primer èxit fou guanyar la medalla de plata per la solució d’un problema sobre les equacions diofàntiques en el Mathematical Repository de W. Wallace. Els seus amics l’animen  a seguir estudiant i poc desprès llegeix els Principia de Newton.

Amb trenta-un anys es casà en segones noces amb un home molt cultivat,  el seu cosí William Somerville. És metge  i  l’animà a continuar estudiant. El seu matrimoni pot considerar-se feliç i estable.Gràcies a la seua ajuda conseguí dedicar-se apassionadament a les matemàtiques, malgrat donar a llum a quatre fills més. Charles Lyell valora el fet que Wiliam no fòs matemàtic amb les següents paraules:“ Si la nostra amiga la senyora Somerville s’haguera casat amb Laplace, o amb un matemàtic, mai haguerem oït parlar del seu treball. S’haria fusionat amb el del seu home, presentant-lo com si fora d’ell”.

Traducció del llibre de Laplâce

A Londres, Mary troba un interessant ambient científic. S’interessà pels treballs de Baggage i la seua Màquina Analítica.Coneix a Ada Lovelace i l’anima a estudiar matemàtiques sent la seua mentora.

Els seus amics li envien llibres i treballs científics, la inviten a conferències i acudeixen a la casa dels Somerville per compartir els seus experiments. Mary comença a desenvolupar els seus assaigs sobre la Refracció dels raigs solars. Acció dels raigs solars sobre sucs vegetals. Transmissiódels raigs solars en diferents medis, etc. Treballa en allò que pot considerar-se un antecedent de la fotografia, observant els efectes de decoloració que es produeixen sobre papel banyat en clorur de plata exposat al sol. Lord Henry Brougham, president de la Cambra dels Lords, gran admirador de Mary, escriu al seu home instant-lo a que convença la seua dona perquè tradueïxca la Mecànica Celeste de Laplace. Ella accedeix, no sense moltes vacil•lacions, pregant que si el seu manuscrit no es considera aceptable siga destruït. Aquest treball li suposà quatre anys durant els quals demostrà una organització admirable en compaginarla seua vida familiar i social amb el seu treball científic. En els seus escrits afirma : “Un home sempre pot tenir el control del seu temps, incorporant així opinions independents que interessaren a persones expertes, a una dona no se li permet tal excusa”. L’obra de Laplace és llarga i complexa. John Playfair arriba a afirmar que aleshores a penes una dotzena de matemàtics eren capaços ni tan sols de llegar-la. En una visita que Laplace efectuà als Somerville, aquest comentà que tant sols dos dones havien siguts capaces de llegir la Mecànica Celeste, ambdues escoceses, La senyora Greig i Mary Somerville, quedant sorprès en comprovar que es tractava de la mateixa persona.

La seua traducció resultà quelcom més que un treball mecànic ja que afegí comentaris simples i clars quepermetien una millor comprensióEn la seua àmpla Dissertació Preliminar inclogué totes les matemàtiques necessàries, una història del tema amb explicacions mitjançant dibuixos, diagrames i comprovacions matemàtiques que ella mateixa realitzà. Aquest treball fou reimprès posteriorment i es difondí per separat, donat el seu interés.

Continuà escrivint, interessant-se per l’estudi dels fenòmens físics tan de moda aleshores. La següent publicació fou Sobre la connexió de les Ciencies Físiques. Els treballs de Chladni sobre plaques vibratòries la indueixen a dibuixar els diagrames d’aquestos experiments sobre els quals també s’havia interessat.

Elstreballs de Chladni sobre plaques vibratòries

Pel seu interés demostrat en astronomia, fou nomenada junt amb Carolina Herschel membre honorari de la Reial Societat d’Astronomia éssent les primeres dones que Sophie Germain obtingueren tal honor. Però, Mary es negà a visitar dita societat a no ser que reba  una invitació especial.

The Royal Society’s bust of Somerville by Chantrey

Obté, a més a més, moltes alters distincions, de la Reial Acadèmia de Dublin, de la British Philosophical Institution i la Societé de Physique et d´Histoire Naturelle de Ginebre.La reina Victòria li concedí una pensió anual de 200 lliures esterlines, augmentada dos anys més tard a 300 lliures. Era per tant una persona d’alt prestigi en la comunitat científica, totalment reconeguda en diferents països i se sentía feliç per poder disfrutar d’una independència econòmica que li permetia seguir estudiant.

Desprès d’una etapa en Itàlia, per motius de salud del seu home, sense abandonar els seus estudis, publicàPhysical Geography,un manuscrit que estigué a punt de cremar, però el seu home i  John Hrschel la convenceren perquè no ho fera. Es feren d’aquest llibre set edicions. Sofreix una forta depressió desprès de la mort successiva del seu home i un dels seus fills. Les seues filles l’animaren a que i niciara un nou projecte, Vivia aleshores en Nàpols i amb 85 anys començà a escriure el seu quart llibre On Molecular and Mycroscopic Science y revisa  el seu llibre On the theory of differences. Als 89 anys escriu la seua autobiografia i segueix estudiant matemàtiques encara amb 92 anys. Quan li sorprén la  mort estava investigant sobre quaternions.

Hem contat a grans trets una llarga vida admirable. Els seus escrits demostren una gran maestria en investigació matemàtica. Ella escriu “  tinc 92 anys…, la meua memòria pels esdeveniments ordinaris és feble, però na pas per les matemàtiques o les experiències científiques, Encara sóc capaç de llegir llibres d’àlgebra superior durant quatre o cins hores  pels matins, i inclús de sesoldre problemes”.

Aquells que tingueren la sort de conèixer-la  no dubtaren en nomenar-la “ la reina de les ciències del segle XIX”.

En 1831 publicà The mechanism of heaven, una traducció divulgativa a l’anglès de la Mecànica Celeste, del gran matemàtic Laplace. Es pensava aleshores que en tot el món tan sols vint homes  i una dona- mary Somerville-havien conseguit comprendre l’obra d’aquest autor.

Fou la segona dona a ingressar en la Royal Astronomical Society (la primera fou Carolina Herschel)  .Entre els seus triomfs destaquen el seu assaig The connection of the Phisical Sciences fou publicat en 1832 .

Incloïa una discussió sobre un hipotètic planeta  que pertorbaba l’òrbita  d’Urà i que inspirà  al jove astrònom Johan Couch Adams a dur a terme les seues investigacions sobre el que seria el descobriment del nou planeta Neptú.

Amb el seu home malalt, els Sommerville es traslladaren en 1838 a Itàlia, on Mary passa la resta de la seua vida. La seua publicació de més èxit Phisical Geography, aparegué en 1848 i fou un llibre amplament utilitzat pels alumnes universitaris durant més de mitja centúria.. Abans de la seua mort  en Nàpols, publicà el llibre Molecular microscopic science i la seua autobiografía Personal Recollections.

Mary Sommerville ha sigut reconeguda pels seus companys científics com una igual, i assolí una gran popularitat i èxit degut a la seua habilitat per explicar els fets científics d’una manera clara i concisa. Els seus quatre treballs cobreixen un ampli ventall de fets científics, proposant noves teories  i divulgant conceptes difícils  a l’abast de tothom.Al llarg de la seua vida s’esforçà per oferir i promocionar la igualtat d’oportunitats per a les dones. Aquesta és la raó per la qual, despres de la seua mort  un dels col•legis per a dones de la Universitat d’Oxford porta el seu nom. A més a més un  asteroide recent descobert també el  porta.

Somerville College. Oxford

Maria Mitchell ( 1818-1889)

“Especialment necessitem imaginació en la ciència. Però no tot és matemàtiques, ni lógica, també és  un poc de  bellesa i poesia” (Maria Mitchell)

Maria assistí a l’ escola primària des dels quatre anys i posteriorement passà a la de son pare, en la qual s’insistia en el treball de camp: recollida de pedres i minerals, conxes, flors, etc. Als 17 anys obrí la seua pròpia escola, un tant peculiar. Les classes podien començar abans de l’alba, si calia observar ocells, i allargar-se després de mitjanit si hi havia que observar estels i planetes. L’1 d’Octubre de 1847, Maria observà un nou cometa, per la qual cosa rebé el reconeixement no sols en USA, sinò també en Europa. Fou la primera dona elegida membre de l’American Academy of Arts and Sciences (1848)i de la recent fundada American Association for the Advancement of Science(1850). Des de 1849 I fins a 1868 es dedicà a calcular per l’American Ephemeris and Nautical Almanac, així com treballar per l’United States Coast Survey, fent medicions que ajudaren a determinar amb més cura la longitud, la latitud i el temps. En 1865 fou nombrada catedràtica d’astronomia i directora del nou observatori  creat en Vassar Colleg. Des d’aleshores, es dedicà plenament a la defensa i pràctica de l’educació superior de la dona, contribuint a la fundació de l’Association for the Advancement of Women.

Fou la primera astrònoma dels EEUU. Fundà l’ Association for the Advancement of Women, que presidí de 1873 a 1876. La idea de Maria Mitxell que les dones estan especialment dotades per les observacions i  els càlculs monòtons i repetitius inspirà el professor Pickering, de la Universitat d’ Harvard,  a contractar a un grup de 21 dones per a realizar una tasca de catalogació de tots els espectres de les estrelles fins a la novena magnitud.

Wang Zhenyi (1768 – 1797) fou una astrònoma xinesa

Concient de ser una dona privilegiada, creia que el coneixement podia abastir per igual  a  l’home i  a  la dona.

Estudià els eclipsis llunars amb models que construïa en el jardí de sa casa. La seua explicació del fenomen donada a l’article “ Sobre l’explicació dels eclipsis llunars”, és prou encertada. Malgrat la seua curta vida, la seua producció fou intensa. Escriví dotze llibres sobre astronomia i matemàtiques; entre ells cal destacar “ Algunsllibres d’observacions sobre les formes i figures” dedicat a les posicions estel•lars En el llibre “ Sobre la forma de bola de la Terra”, explicà perquè la gent no queia de la Terra esfèrica, entre d’altres coses.

 Eclipsi

Descriví el Cosmos i la relació de la Terra amb ell. També recopil•là dades sobre el temps atmosfèric  per prevenir i combatre les sequeres i inundacions que assolaven la seua regió.

En 1994 la Unió Astronòmica Internacional nomenà   un cráter de Venus en el seu honor.

Gnomon

Per saber més

A.1) Contesteu la següent frase:“ La Revolució Industrial del segle XVII  es pogué portat a terme gràcies als coneixements matemàtics i mecànics molts més avançats que els dels grecs”.

Resposta.- Essencialment, la Revolució Industrial del segle XVIII no es recolzà en coneixements sofisticats: fou més bé el fruit d’un conjunt d’homes ingeniosos i ambiciosos. Els coneixements de Mecànica dels grecs haurien sobrat amb tota probabilitat per donar passes decisives envers la industrialització; i laresta de coneixementss’hagueren desenvolupat sense dificultat. Allò que mancà foren condicions socials i productives adients pel procès d’industrilització; aquestes condicions no es donaren de forma destacada fins l’Anglaterra del segle XVII, i d’ahí el notable retràs produït.

A-2)Quina relació existeix entre els inicis de la Revolució Industrial al segle XVII, i el creixent interès químic per l’estudi dels procesos de combustió?.

Resposta.-La Revolució Industrial comportà, de forma natural, una major utilització de l’energia amb finalitat productiva. De ahí l’interès per l’estudi dels procesos de combustió, així com l’analisi dels fonaments de les màquines de vapor. Les primeres màquines, però, foren dissenyades per tècnics aliens al món científic; caldrà esperar  més d’un segle perquè es desenvolupara  la ciència de la Termodinàmica; en canvi la Química començà a  evolucionar d’una manera  notable en aquest segle.

A-3) A partir dels anys 30, entra Alemanys amb força dins  l’escenari científic; especialment en el camp de la Química. Com contribuí l’estructura universitària d’aquest país al seu desenvolupament científic? Compara aquest cas amb l’evolució que tingué lloc a França i Anglaterra.

Aquesta època ( 1830-32) assenyala una fita dins la història social europea; en 1830 tingué lloc la cèlebre revolució a França, i en 1832 s’aprova la Llei de Reforma anglesa. A Alemanya, s’integra, a poc a poc, l’ensenyament científic a les universitats; però, al principi, l’estatus professional dels docents científics es considerava  inferior al dels professors d’humanitas i filosofia.

Els professors universitaris dins l’ educativa prussiana eren simples funcionaris de l’Estat, sense complement salarial per activitat docent, a l’igual que a França, però, l’estabilitat econòmica i la possibilitat de crear escoles científiques afavoriren el creixement institucional de la Ciència. Cal considerar que les Ciències experimentals, pel seu aparent “neutralisme” dins del procès polític, no trobaren entrebancs governamentals per desenvolupar-se.

Al llarg de la segona meitatdel segle,sorgí a Alemanya una institució de gran pes específic: l’institut d’investigació, que depeneia d’algun departament universitari. Possiblement, a França i Anglaterra no es donà una integració tan forta del  procès investigador en les universitats, i d’ahí la preponderància alemanya en alguns camps ( la Química , entre d’altres).

 A-4) Existeix alguna diferència bàsica entre el rol jugat per la Ciència  en la Revolució Industrial del segle XVIII, i  la corresponen a principis el segle XIX?.

Resposta.-En el segle XVIII, la Ciència fou, com a molt, una auxiliar de la Tecnologia; en molts casos, a més, ni tan sols assolí el role d’auxiliar ( pensem en la Mecànica Analítica, la nova branca de  l’Electricitat, etc. ) . Al llarg del segle XIX, però, passà a desenvolupar un paper molt més destacat, i obrí el camí  al naixement de nous camps de tipus industrial i tecnològic.

Els exemples més destacats són : l’aplicació de l’electricitat a la indústria química a les comunicacions , ademés, la Termodinàmica passaria  a ser  una important eina conceptual en el perfeccionament de màquines i motors.

A-5) Quines són les més importants Societats Científiques de la primera meitat del segle XIX?.

Resposta.-Cal destacar la  Deustscher Naturforscher Versammlun, fundada a Alemanya per Oken ( 1822) i l’anglesa British Association for the Advancement of Science, fundada per Babbage ( 1831); ambdues associacions intentaren suplir les deficiències universitàries en allò referit a dotacions, medis i personal dedicat a la investigació científica, com podem apreciar, encara a començament d el segle XIX l’entrada de la ciència en els àmbits universitarises féu tímidament  i recaigué  la iniciativa en mans privades, especialment en mans de la burgesia industrial i capitalista. Respecte a la Royal Institution.

A-6) De quan data el professor de Ciències i Tècniques remunerat plenament per la seua activitat docent i investigadora? Quan es començà  a utilizar per primera vegada el terme “científic”.

Resposta.- L’adjectiu “scientist” l’utilitzà per primera vegada Whewell, en el seu llibrePhilosophy of Inductive Sciences ( 1848), per referir-se als integrants del nou camp de la filosofia natural; per suposat, científics els hi ha hagut des de molt abans que Whewell; però fins al segle XIX no es tingué en compte el seu,  carácter particular dins l’ampli camp de la Filosofia.

Probablement procedeix de França la nova figura del professor de Ciències remunerat oficialment per l’Estat; especialmernt dins de l’ambit de les noves institucions creades a finals del segle XVII i principis del XIX (l’Escola Normal, L’Escola Politèncica, etc.). Però aquests nous “ científics” eren pagats per la seua activitat docent, i no investigadora. El benestar econòmic en el qual es trobaren els permetè investigar i experimentar  en els nous laboratoris. En aquesta línea d’institucialització de la ciència afavorí el seu desenvolupament i creixement.

A-7) Relacionar els dos primers principis de la Termodinàmica amb els problemas tecnològics dimanats de la Revolució Industrial del segle XIX. Com s’explica que els primers automòbils es desenvoluparen fora d’Anglaterra, malgrat el paper fonamental jugat per aquest pais, tant en l’estudi de la Termodinàmica, com dins l’àmbit industrial?.

Resposta.-En paraules de Planck( 1908) : “ De la mateixa manera que l’home descobri  originalment el primer principi de la termodinàmica (el principi de l’energia) a partir del problema tècnic del móbil perpetu de primera espècie, altre problema tècnic- el corresponent a la màquina de vapor- condueix a la distinció entre processos reversibles i irreversibles.

A  Anglaterra es donà preferència al desenvolupament del ferrocarril en el sistema de transport,  la qual cosa explica que fóra en França, Alemanya i EUA on es desenvoluparen  principalment els motors de combustió interna: Els noms de Lenoir, Otto, Diesel, etc, destaquen dins d’aquest panorama.; en EUA, es deu a Henry Ford, a finals de segle, la idea de produir automòbils en cadena i democratitzar així l’accès a l’automòbil. La fabricació de motors de benzina i gas-oil donà un nou impuls als estudis teòrics de la Termodinàmica.

A-8) Quan es connectà  per primera vegada mitjançant el telègraf  les ciutats de Nova Iork i Londres?.

Resposta.- La instal•lació del primer cable transatlàntic es féu cap a 1866, sota l’assessorament de Lord Kelvin.Des de 1866 en avant, els cables s’estengueren ràpidament a través dels oceans del món. Per a finals del segle, 15 cables s’havien  instal•lat a través de l’Atlàntic. Algunes seccions d’aquestos cables originals encara estan en servici.

Aquest  projecte de comunicació interoceànica hui en dia podría fer-se per:cable de fibra òptica, ones de ràdio i TV, via satèl•lit.

Cable transatlantic de fibra òptica

 A-9) En 1872 i 1876 tingueren lloc les invencions de dos dispositius de gran importància social: la làmpada eléctrica i el telefon. Es poden considerar com fruits dels avanços conceptuals en la teoria electromagnètica?.

A-10) En 1894, Michelson afirmà de forma categòrica que “ ja no es realitzaran més descobriments fonamentals; a tot estirar, s’incrementarien les determinacions refinades de les constants físiques amb sis o set xifres decimals”.Recordem que Whitehead havia observat  quelcom semblant. En  aquesta mateixa línia, el cèlebre científic Max Planck estigué temptat d’abandonar els estudis de Física en la seua joventut, ja que pensabaque “ tots els descobriments de la Física ja s’havien fet”.

Un any més tard, en 1885, Roentgen descobrí allò que s’anomenaria desprès “ raigs X” o “ Raigs Roetgen”. Fou realment Roetgen el primer a observar-los? Analitza perquè aquest descobriment el rebé la comunitat científica amb recel, inclús amb por(el propi Kelvin opinà que es tractava d’una observació falsa).

Resposta.-William Crookes observà abans aquestes radiacions però no li prestà atenció ; d’ahí que se li assigne el descobriment a Roetgen. Per altra  banda, l’esmentat descobriment fou totalment a l’atzar: en recobrir un tub de descàrrega de raigs catòdics amb paper negre, Roetgen observà que s’exicitava una pantalla fluorescent situada en les proximitats del tub, capaç de travessar el paper.

Tub de raigs X ( activitat 10 )

La comunitat científica es sobresaltà davant  la notícia de Roetgen per, els anteriors un motiu ben lògic: si existia realmenteixaradiació desconeguda (d’ahí el nom de raigs “X”), els anteriors experiments amb tubs de descàrrega caldria reinterpretar-los, ja que s’havia deixat un factor sense controlar; és a dir, els esquemes  o paradigmes utilitzats els anys anteriors caldria replantejar-los i inclús, modificar-les per donar cabuda al nou descobriment.

A-11) Perquè s’ha  batejat a la ciència del segle XX com “Gran Ciència”? Què és la “ Petita Ciència” , i quins són els trets fonamentals de la investigació actual quantitativa  i sociopoliticament. Què és la “ Revolució Cientific-Tècnica”?.

Resposta.- En realitat,d’acord amb les investigacions de Price, el creixement científic ha sigut exponencial a partir del segler XVII: això vol dir que s’ha mantès un període de duplicació constant ( entre 10 i 20 anys segons les especialitats). Donat que en  el segle actual el volum de coneixements acumulats és tan gegantí, una duplicació d’aquestes al llargd’un interval de temps curt es pot assimilar a un creixement explosiu, d’ahí que es parle de “ Gran Ciència”.

Activitat 11

A-12) És posible interpretar l’important paper d’Holanda i Anglaterra en el desenvolupament científic al llarg del segle XVII? A què es deu el decreixement de la preponderància italiana de principis del segle XVII i d’èpoques inmediatamernt anteriors?.

El  dinamisme i la mobilitat socials de la Itàlia dels segles XV i XVI arribà al cim a mitjans del segle XVII. A partir d’aquesta data cal localitzar al Nordest d’ Europa un creixerment de les classes burgeses, mercantils i industrials que afavoriren en gran mesura el creixement cultural i científic. La llibertat de pensament propugnada pel protentantisme jugà un paper important en aquest procès; però, algunes sectes protestants no es distingiren precisament  per la seua tolerància (recordeu el cas de Miquel Servet, per exemple).

A-13)  En 1662  a Anglaterra es fundà la Royal Society, en 1666, l’Académie des Sciences, a París. Quin rol jugaren les societats científiques en la consolidació de la Revolució Científica? Suposen una institucionalització de la ciència?.

Somerset House, Meeting of the Royal Society ( activitat 13)

Resposta.-La  institucionalització de la ciència suposà la integració dels científics dins les estructures d’avaluació del seu treball i la possibilitat de planificació.A partir del segle XVII, els científics disposaran d’una estructura social que valora els seus treballs i facilita la comunicació dels descobriments i la integració en determinats grups.

La Royal Society sorgí probablement més a partir de la la lliure iniciativa dels científics que d’un recoltzament governamental; l’Acadèmia de les Ciènciers francesa estigué més condicionada al recolzament del govern. En amdòs països, però, la institucionalització de la ciència suposà unes condicions favorables al desenvolupament experimental; la dissociació ciència-religió contribuí a impulsar la bona imatge de la ciència.

A-14) De quan data el primer telègraf i en quins aspectes teòrics es basa el seu disseny? La transmissió de missatges mijançants fils, constitueix una novetat del segle XIX?.

La primera lína telegráàfica fou dissenyada per William Cooke i Charles Wheastone, i es basavaen els fenòmens magnètics del corrent elèctric (1838); el missatge era codificat obrint i tancant un interruptor, i el receptor observava les desviacions corresponents d’una agulla imanada situada dins d’una bobina; aquesta línia tenia una llargària de 20 km, connectant l’estació de Paddington, a Londres, amb West Drayton.

La primera línia americana fou construïda per Morse, en 1844, amb una llargària de més de 60 km. Ja en aquestos primers anys s’aprecià la importància del nou invent en les comunicacions comercials, policíaques, etc. Convé recordar que, en la primera meitat del segle XVIII, s’havia fet ús de l’electricitat estàtica per la comunicació per fil, però el procediment no resultava molt segur.

A-15)Analitzar la següent frase atribuïda a Newton :“ Si he vist més lluny que altres, és perquè em vaig situar sobre els seus muscles“Amb aquesta frase, reflexiona Newton que els seus descobriments científics es recolzen sobre la tasca dels seus antecessors en el camp de la investigació. Dit amb altres paraules, la Ciència té un fort caràcter acumulatiu, de manera que les noves etapesno són sinó baules dins d’un procès gradual. Cap avanç deu relacionar-se amb els avanços anteriors. I és una aberració disociar-lo dels mateixos
A-16)Com s’explica la decadència de la Royal Society en els anys posteriors a 1700?.

A començaments del segle XVIII a Anglaterra suposà un cert canvi en l’estructura social i en els interessos culturals que tingueren una influència decisiva en el esdevindre de la Royal Society; amb l’evolució de la nova  burgesia industrial i productiva, s’asistirà a una renaixença de l’activitat científica, ara polaritzada envers noves direccions.

A-17 )Quins aspectes presenta el desenvolupament de la Mecànica en el segle XVIII? Com s’explicaria el fet que els principals científics en aquest camp no foren anglesos, a diferència del segle anterior?.

Les lleis bàsiques de la Mecànica desenvolupades per Newton, no es modificaren ni s’enriquiren; però, la Mecànica del segle XVIII aconseguí completar l’aperell matemàtic i els mètodes de càlcul. Es presentaren noves formulacions dels mateixos principis,  que s’ampliaren notablement les possibilitats de resolució de problemes complexos mijantçant un càlcul simple i elegant.

Les noves figures capdaventeres van ser continentals, en  lloc d’angleses; especialmente cal destacar la contribució dels científics d’origen francés. Noms com D’Alembert, Euler, Lagrange, Laplace i Maupertius destaquen dins d’aquest camp.

La Matemàtica I la Mecànica discorreixen paral•lelament en aquest segle; els matemàtics desenvoluparen mètodes aplicables al probroblemestipus  de la mecànica, sense preocupar-se massa per l’axiomàtica i l’anàlisi dels fonaments del seu propi camp.

A-18) Cap a 1780, Lavoisier i Laplace demostren experimentalment que un conill d’indis desenvolupa una quantitat de calor d’origen metabòlic comparable a l’obtès cremant una quantitat d’aliments igual als ingerits. Què demostra aquest fet i quina importancia té?.

Aquest fet posa de manifest  que els processos metabòlics i els organismes tenen un efecte net semblant als processos termoquímics; d’ ahí que es justifique l’acudit que “ els organismes cremen aliments per obtenir energia”. Per suposat, els processos bioquímics són molt més complexos que els d’una senzilla reacció de combustió.

Bibliografia

•    Historia Fontana de la astronomia y la cosmología .Jhon North.F. C.E. 2001
•    Mujeres pioneras. Rita Levi-Montalcini. Editorial Crítica (2011)
•    Un paseo por el universo de la mano de mujeres Instituto asturiano de la mujer
•    Mariners que solquen el cel. Vicent  J, Martínez. Editorial Bromera  2006
•    Una breve historia de casi todo. Bill Bryson. Editorial RBA. 2004
•    Historia de la Ciencia .Carlos Solís y Manuel Sellés. Espasa
•    Historia de la Física . Udías Vallina, Agustín.Sintesis
•    Historia de la Astronomía. G. Abetti. FCE  1992
•    Los principios de la física en su evolución histórica. Carlos Sánchez del Río. Instituto de España.2004
•  La física clásica en la historia. Elias Fernández Uria. Instituto de Ciencias de la Educación de Zaragoza. ( 1982)
•    Taller de Astronomia. Ricardo Moreno, Antonio Moreno. Akal 1996
•    Azarquiel. El astrónomo andalusí. Carlos Dorce. Nivola 2008
•    Diccionario del Cosmos. John Gribbin. Crítica.1997

Recursos Web

• Somerville wrote many works which influenced Maxwell. Her discussion of a hypothetical planet perturbing Uranus led Adams to his investigation. Somerville College in Oxford was named after her.
•    Maria Mitchell

http://library.thinkquest.org/20117/mainbio.html

•    Mujeres astrónomas

http://personales.ya.com/casanchi/ref/mujeresa01.pdf

•    The Royal Society’s lost women scientists

http://www.guardian.co.uk/science/2010/nov/21/royal-society-lost-women-scientists

http://es.wikipedia.org/wiki/Wang_Zhenyi

http://mizar.blogalia.com/historias/64574

http://www.astronomia2009.es/ETAPA_1:_EL_CIELO_COMO_CENTRO_D

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>