Pep Vañó Piedra
Departament de Física i Química

 

Davant de la jubilació de la nostra companya Lirios Aracil, em va demanar que li escrivira quatre ratlles, ja que em va dir que  s’havia llegit tots els meus articles de divulgació que s’han publicat a la RDA (revista.iesandreusempere.org) i al blog de la Xarxa d’Escoles Associades de la Unesco a la Comunitat Valenciana (escolesvalencianesassociades.wordpress.com), amb la col·laboració del seu editor Jesús Martínez.No m’he pogut negar entre altres raons:

En primer lloc, el departament de castellà ha sigut un esforçat corrector dels articles publicats, tant  en castellà com  en valencià. Agraïsc la tasca desenvolupada per Orestes Brotons i ,després de la seua jubilació, la de  Rosa San Francisco.

En segon lloc, m’ha arribat a l’animeta, això que em va dir Lirios: “t’he llegit tots el articles sobre ciència i divulgació que has publicat a la revista de l’institut (RDA) i a la Xarxa d’Escoles Associades de la UNESCO”.

En tercer lloc, ja ANTOINE-LAURENT DELAVOISIER, en el pròleg del seu “Tractat Elemental de Química”, assenyalava fa ja dos segles: “ I com les paraules són les que conserven i transmeten les idees, resulta que no es pot perfeccionar la  Llengua sense perfeccionar la Ciència, ni la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que siguen els fets, per molt justes les idees que originen, tan sols transmetran impressions falses si manquem d’expressions exactes per anomenar-los”

La importància del llenguatge en qualsevol situació d’aprenentatge és òbvia, però un malentès fa que la relació entre pensament i llenguatge faça que el desenvolupament i perfeccionament d’aquest últim romanga relegat a aquelles disciplines  anomenades de lletres, no estrictament científiques. Tots els professors,  independentment de la matèria que ensenyen, fan front a un problema comú. Entre les dificultats que es troben hi ha:

  • Pobresa de vocabulari.
  • Falta d’habilitat per captar el sentit de les frases i emprar el signes de puntuació.
  • Incompetència per agafar apunts.
  • Manca de destresa amb una escriptura impersonal.
  • Errades en la lectura i comprensió de llibres de tex.
  • Reticència a la discussió.

Tots aquests són problemes de llenguatge, però aquest  és un mitjà mitjançant el qual aprenem, comprenem i ens comuniquem, per tant el desenvolupament del llenguatge correspon a tots i cada un dels professors.

El llenguatge científic i la seua relació amb l’ordinari

La característica essencial del llenguatge científic és el seu elevat caràcter denotatiu, amb un alt nivell d’especificitat en relació al context que s’utilitza, essent, per tant, un llenguatge altament socialitzat i precís, ja que les seues implicacions van més enllà de l’àmbit personal i concret, reflectint les adquisicions conceptuals que en un  moment donat comparteix la comunitat científica. “La ciència aspira al coneixement objectiu, independentment de l’opinió o preferència individual sobre la base de dades assequibles mitjançant experiments i observacions apropiades. Això exigeix que els termes utilitzats per formular enunciats científics tinguen significats clarament especificats i siguen entesos en el mateix sentit per aquells que els utilitzen”

Tanmateix, en aquelles àrees pròpies de les situacions d’aprenentatge escolar, en referir-se a la mateixa realitat que el llenguatge ordinari, la ciència agafa paraules del llenguatge comú donant-li nous significats més o menys pròxims  a l’ordinari. Tot això genera múltiples problemes

Conseqüentment, caracteritzar les múltiples connexions semàntiques que una paraula evoca en un col·lectiu d’alumnes d’ESO, pot ser, per tant, una tasca exploratòria interessant i útil per poder superar altres problemes. En aquest terreny cal destacar la pregona influència de l’ús quotidià dels termes i del medi cultural, així com la seua progressiva comprensió del caràcter abstracte i generalitzador a mesura que avança l’edat

Si hi ha un lloc de privilegi on la divulgació científica pot arribar a formar part de la vida quotidiana i preparar els futurs amants de la ciència i la divulgació, aquests són els centres educatius.

Però, per a formar científics, donar-los suport i prestigiar-los, cal vèncer moltes inèrcies i, fins i tot, resistències, com ara les següents:

  • Un sistema  educatiu  anacrònic  i  ineficaç,  on  l’analfabetisme científic ha esdevingut endèmic.
  • Metodologies sovint arcaiques i inapropiades per a fer ciències, o per a incentivar-ne l’estudi.
  • Absència de controls de qualitat sobre els resultats docents.
  • Malauradament, el reconeixement a la investigació i excel·lència científica es dirigeix cap a polítiques sumptuàries i de fastos sense conseqüències, com és el cas dels premis Jaime I (que ni tan sols han tingut la decència d’usar el nom del rei en el català original).
  • Tractament «religiós» de la ciència (foment de la credulitat, del memorisme, de l’acceptació acrítica de les «veritats» impartides, ús abusiu de llenguatge críptic, etc.).
  • Resistències als  canvis  organitzatius  i  metodològics,  tant  per part de determinats sectors dels estudiants i professors com de determinats partits i sindicats, professionals del «no» ‒contra les assignatures en anglès, p. e., molts dels quals, no tots, és clar, també ho havien sigut abans contra les assignatures en valencià o contra l’ús les calculadores a l’aula‒; això sí, sempre en nom de conceptes i valors que pretenen monopolitzar («escola pública», «dignitat docent», etc.).

En qualsevol cas, per a aconseguir que els centres educatius esdevinguen àmbits de privilegi per al foment de les vocacions científiques  cal  un  professorat implicat, bons equips directius i una bona biblioteca on qualsevol alumne puga accedir no tan sols a llibres sinó també  a materials formatius de diferent tipologia i format.

Però, ja n’hi ha prou de romanços, a la nostra companya Lirios cal felicitar-la per la seua jubilació. Ha estat en el límit temporal  de la introducció de l’enèsima reforma educativa. Ja pots veure com ha quedat el pla de formació del professorat, la quantitat de cursets i activitats que s’han programat per a la  millora del professorat., sobretot en la branca de ciències.

Enhorabona. I li prec segueisca llegint els articles que properament publicaré, amb la col·laboració de Jesús Martínez, a la Revista Digital de l’Institut i a la Xarxa d’Escoles Associades de la Unesco.

Alcoi 3 de juliol de 2015

P1030861

Els alumnes Miguel Llinares en l’especialitat de trompa, Ylenia Rosauro en l’especialitat de flauta i Jose Luís Sellés en l’especialitat de bombardí  han finalitzat els seus estudis professionals de música en el Conservatori Professional de Música “Juan Cantó” d’Alcoi.

Els alumnes van rebre el seu Títol Professional de Música en l’acte de cloenda del curs acadèmic que el Conservatori va organitzar el dia 27 de juny en el Teatre Calderón.

Durant l’acte l’Orquestra del Conservatori, dirigida per Gregori Casasempere Gisbert, va interpretar Tres danses alemanyes KV 605 de W. A. Mozart, el Concert en Mi bemoll major per a trompeta i orquestra de J. Haydn (Jorge Iván Fresneda López, trompeta), la Fantasia pastoral hongaresa op. 26 per a flauta i orquestra de F. Doppler (Marián Recuerda Serra, flauta)  i la suite Aladdin op. 34 de C. Nielsen (amb la participació del Cor Agrupació Lírica “El Trabajo” preparat per Alfonso Marco Valor).

Molta sort en la seua carrera professional i en els seus estudis superiors. Us deixem un fragment de la interpretació de la suite Alladin de Nielsen.