2015_tomasferrandiz

 

 

// 02.02.2015 – 18.02.2015 / SALA EL CUB

MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT

Aquesta mostra suposa la recuperació del llegat artístic de Tomàs Ferrándiz Llopis (Alcoi, 1914 – Madrid, 2010). Escultor, pintor i il·lustrador, Ferrándiz va treballar entre 1936 i 1939, com molts altres artistes de l’època, al servei de la causa republicana, tant des del seu Alcoi natal, com des d’Alacant, una ciutat que, juntament amb València, era en els dies de la guerra la rereguarda del front madrileny i un actiu centre cultural.

El seu compromís amb la contesa es va veure recolzat per la selecció de dues de les seues obres per al mític Pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París de 1937, que van estar exposades amb el Guernica de Pablo Picasso i obres de Joan Miró, Alberto Sánchez, Alexander Calder, Julio González, etc. D’aquestes dues obres, seran exposades en el MUA el retrat de Rafael Mengual i els més rellevants esbossos de “Clam de guerra”.

En aquesta mostra observem com la Guerra Civil deixa una clara empremta en la seua obra. El seu discurs més destacat, el bèl·lic, ve carregat de ràfegues líriques que es combinen amb l’estudi i la representació de la figura femenina. Aquesta temàtica és recurrent entre els artistes, però el fet que aquestes obres es feren en temps de guerra, dota les dones d’una actitud de lluita.

Dins dels recursos artístics utilitzats per Ferrándiz, veiem un ampli ventall de tècniques que va des del dibuix (més fràgil), passant per la litografia, el gravat, la pintura i l’escultura, sempre partint dels materials accessibles d’aquell període.

Com altres artistes del seu temps, Tomàs Ferrándiz va caure en l’oblit en finalitzar la guerra fins que, un inquiet galerista, José de la Mano, va poder accedir a un estudi que recopilava una sèrie d’obres de l’artista, fet que li va permetre recuperar-les.

http://www.mua.ua.es/postales/67-temps-de-guerra-1936-1939.html

Arriba el mes de febrer i amb ell celebrem dos parcs naturals del mes, a València-Alacant i Castelló. Des del  Servici de Gestió d’Espais Naturals Protegits de la Direcció General de Medi Natural, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient vos CONVIDEM a visitar el parc natural de la Marjal de Pego-Oliva (València-Alacant) i el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca(Castelló).

En el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva podrem realitzar nombroses i variades activitats. Des de tallers de ceràmica neolítica, fins a tallers de receptació d’aus o elaboració de caixes niu per a rates penades. A més, participarem en divertides rutes en rucs per a xiquets, un retorn a la marjal amb bici i una especial gimcana familiar, entre altres activitats.

En el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, coneixerem el zona humida més important de la província de Castelló. A través de visites guiades per les llacunes de Torrenostra descobrirem les especials característiques paisatgístiques i geològiques d’este espai natural.

I si vos abellix realitzar les rutes utilitzant les últimes tecnologies, l’Institut Cartogràfic Valencià oferix la descàrrega de l’aplicacióOruxICV perquè els senderistes pugueu recórrer els parcs naturals tant de manera online com sense cobertura de dades, offline.

Coneix els nostres espais naturals protegits alhora que et divertixes. No ho dubtes, visita la nostra web i APUNTA’T! Places limitades fins a completar quotes màximes.

EIC-Charlie

L’Ensemble intercontemporain s’associe au deuil national suite à l’attentat dans les locaux de Charlie Hebdo et adresse toutes ses condoléances aux familles et aux proches des victimes. En tant qu’acteur de la vie artistique et culturelle nous affirmons aujourd’hui plus que jamais notre attachement profond à la liberté d’expression et de création.

Els mesos de l’ any

Eugeni S. Reig

Font original:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/19-cultura/330649-els-mesos-de-lany.html?tmpl=component&print=1&page=

El calendari romà era, inicialment, lunar. L’any tenia 304 dies i deu mesos que s’anomenaven Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quinctilis, Sextilis, September, October, Nouember, December. El primer dia de l’any era l’u de Martius. Posteriorment s’hi varen afegir, a continuació de December, dos mesos més, Januarius i Februarius. Amb aquest canvi l’any va passar a tindre 12 mesos i 354 dies. El 153 a.C. es va decidir que l’any començara l’u de Januarius en lloc de l’u de Martius. El calendari continuava sent lunar i bastant inexacte i calia intercalar alguns dies –onze o dotze– per a fer que fóra coherent amb el ritme de la natura. Aquests dies, que no pertanyien a cap mes, s’afegien a continuació del 23 de Februarius, quan acabava la Terminàlia, festival en honor del déu Terminus, deïtat tutelar de les fronteres. Juli Cèsar (100-44 a.C.), tribú, summe pontífex, censor, dictador vitalici i imperator, va introduir el calendari solar de 365 dies per tal de substituir l’any lunar. L’any 44 a.C., en què Juli Cèsar va ser assassinat,  el mes Quinctilis es va anomenar, en honor seu i a proposta del cònsol Marc Antoni, Julius, ja que era el mes del seu naixement. En temps d’Octavi Cèsar August (62 a.C.-14 d.C.), nebot i fill adoptiu de Juli Cèsar, el mes Sextilis, per un senatusconsultum del 23 a.C., va ser anomenat Augustus en honor de l’emperador.

Els noms dels mesos de l’any en valencià són: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre. Estudiem-los per separat.

Gener

El nom del primer mes de l’any deriva del llatí vulgar jenuariu(m) i aquest del llatí clàssic ianuariu(m), que significa ‘que pertany a Janus’, ja que el mes estava consagrat a aquest déu romà de dues cares, custodi de les portes i claus del cel i de la terra. Regia el pas dels dies i de les nits i, per això, també dels mesos. La forma del llatí vulgar jenuariu(m) és analògica amb februariu(m).

La variant formal giner, àmpliament usada des d’antic, és conseqüència del fenomen de tancament de la e en algunes paraules començades per gen-, molt corrent en valencià. Així paraules com ara gener, genoll, general, genet, geneta o genovés poden tindre, en determinats llocs, la pronúncia popular ‘giner’, ‘ginoll’, ‘gineral’, ‘ginet’, ‘gineta’ o ‘ginovés’. Aquest tancament de la e en i no és universal i fluctua molt, ja que en alguns llocs es produïx i en altres no, en alguns llocs es tanca la e de determinades paraules però no la d’altres i, fins i tot, hi han llocs a on coexistixen formes amb e i formes amb i. També hi han determinades paraules començades per gen– en les qual no es produïx mai enlloc el tancament en i, com ara gendre, generós, generositat, geniva, gent, gentada, genteta, gentola o gentil. Com que la cosa és molt complexa, la millor solució és no consagrar com a forma culta cap de les variants populars començades per gin-, malgrat que siguen molt antigues i tinguen tradició literària. Així, doncs, escriurem sempre gener, mai giner.

Febrer

El nom del segon mes de l’any deriva del llatí februariu(m), derivat de februus, que significa ‘que purifica’. La februa era una festa de purificació i expiació que els romans celebraven el mes de febrer. Februa era un epítet de Juno, com a deessa de la purificació. El mateìx qualificatiu (frebruus ) es donava a Plutó, déu de l’Avern.

Març

El nom del tercer mes de l’any ve del llatí martiu(m), vocable que deriva de Mars, Martis, déu de la guerra, a qui era consagrat. Segons Ovidi, Ròmul, el mític fundador de la ciutat de Roma, fill del déu Mart i germà bessó de Remus, va ser qui va dedicar aquest mes a son pare. Els romans eren un poble bel·licós i varen dedicar el primer mes de l’any –que després va passar a ser el tercer– al déu de la guerra.

Abril

El nom del quart mes de l’any deriva del llatí aprile(m). L’ètim és incert. Segons alguns autors llatins (per exemple, Varró i Macrobi), aquest mot deriva del verb aperio, aperire (=obrir) i expressa la idea que la natura s’obri, que les flors esclaten, és a dir, que comença la primavera. Molts autors moderns suposen que deriva de l’etrusc *Apru (= Afrodita) deessa de l’amor i de la bellesa.

Maig

El nom del quint mes de l’any deriva del llatí maju(m) perquè estava dedicat a la deessa Maia, protectora del creixement dels fruits i mare de Mercuri, el missatger dels déus. A Roma també l’anomenaven Majesta i sovint la identificaven amb la Bona Dea, divinitat de la terra objecte d’un culte misteriós celebrat només per dones en una cova de Roma. Es creia que la  Bona Dea protegia la fecunditat dels camps, la gestació i la salut.

Juny

El nom del sext mes de l’any deriva del llatí juniu(m) perquè, probablement, estava dedicat a Juno,  reina dels déus que, amb Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina. Era protectora  de la dona, de la vida conjugal i dels parts. Tenia l’epítet de Lucina (derivat de lux lucis, ‘llum’) perquè ajudava a vindre a la llum feliçment.

Juliol

El nom del sèptim mes de l’any deriva del llatí iulius, nom posat en memòria de Juli Cèsar, tribú, pontifex maximus, censor, dictador vitalici i imperator, autor del calendari julià, anterior al calendari gregorià que usem actualment.

Són molt corrents les pronúncies populars ‘juriol’, ‘joliol’ i ‘joriol’ que no s’han d’usar mai en la llengua culta, ni oral ni escrita.

Agost

El nom de l’octau mes de l’any deriva del llatí vulgar agustu(m) i aquest del llatí clàssic augustus, nom posat en memòria de l’emperador romà Octavi Cèsar August.

Setembre

El nom del nové mes de l’any deriva del llatí septembre(m), perquè era, antigament, el seté. A proposta de l’emperador Calígula se li va canviar el nom pel de Germanicus, que era el nom autèntic d’aquest emperador. El canvi es va mantindre durant algun temps, però molt poc.

Octubre

El nom del desé mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre(m), perquè aquest més era, antigament, el que feia huit. Es va intentar canviar el nom d’aquest mes pel de l’emperador Dioclecià, però el canvi no va quallar.

Novembre

El nom de l’onzé mes de l’any deriva del llatí novembre(m), perquè era, antigament, el que feia nou.

Desembre

El nom del dotzé mes de l’any deriva del llatí decembre(m), perquè era, antigament, el desé.