Jornadas arroz y vino

El arroz y el vino son dos de los grandes protagonistas de la amplia oferta gastronómica que atesora la Comunitat Valenciana.

Con el objetivo de potenciar aún más si cabe el reconocimiento de estos dos productos autóctonos, se va a celebrar durante las próximas dos semanas la primera edición de las “Jornadas Gastronómicas del arroz y el vino valenciano”, organizadas por la Confederación de Hostelería de la Comunidad Valenciana (CONHOSTUR) con la colaboración de la Agencia Valenciana de Turismo.

Del 27 de octubre al 9 de noviembre de 2014, 31 restaurantes de Valencia y provincia ofrecerán diferentes menús, a partir de 24 euros, que incluyen varios entrantes, un plato principal con el arroz como protagonista y maridaje con vino valenciano.

Arroces melosos, caldosos, secos, en paella, en caldera, del senyoret, marinero, amb fesols i naps…

Entra en la web www.jornadasarrozyvinocv.es para consultar todos los menús, elige el arroz que más te guste y disfruta del maridaje con algunos de nuestros mejores vinos valencianos.

Portada de La flauta màgicaDijous 30 d’octubre a les 19:30h

Centre Cultural Ovidi Montllor

Presentació de la novel·la de ‘La flauta màgica’ de Mercé Climent amb il·lustracions d’Aitana Carrasco

Presentarà l’acte Joana Climent.

‘La flauta màgica’, darrera novel·la de Mercè Climent, enceta la sèrie roja del nou segell editorial al País Valencià SM Arrels. És aquesta una magnífica adaptació en prosa d’una de las òperes més populars de la història de la música i, encara, hui en dia, una de les més representades en el món. El repte era enorme, però l’autora alcoiana ha superat amb nota aquest desafiament.

A més, cal dir, que més enllà de la fidelitat a l’original, l’obra resulta accessible i es llig molt bé com a novel·la d’aventures, fantasia i amor. Això sí, els més atents podran escoltar, mentre llegeixen, la música que s’amaga darrere de les roques, de les converses, de les cançons, dels balls, dels instruments musicals… i és que l’autora ha treballat molt perquè aquest siga un llibre que sone, que cante i que danse.

Si normalment és la música la que ens apropa a la literatura, en aquesta ocasió, és una obra literària la que intenta donar a conèixer –per a qui encara no la conega– l’obra que la inspira.

Sinòpsi del llibre:

Tamino, príncep de Terres Llunyanes, té un accident i desperta en unes terres estranyes on fa temps que la foscúria ho senyoreja tot. La reina Astriflamant li demana que salve la bella i valerosa princesa Pamina, presonera del Malèfic. Serà així com Tamino encetarà una aventura plena de personatges insòlits, objectes màgics i escenaris sorprenents.

I serem testimonis de la lluita entre el Sobirà del Sol i la Reina de la Nit, entre la llum i l’obscuritat, entre la saviesa i la barbàrie. Tot això adobat amb una melodia que s’amaga darrere de les roques, de les converses, de les cançons, dels balls, dels instruments musicals…

L’autora:

Mercè Climent. Alcoi (l’Alcoià), 1981.

Fins el moment ha publicat les novel·les Lina Panxolina i el quadern màgic (Bullent, 2010), Somiant amb Aleixa (Bromera, 2011), guardonada amb el  XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida, Marc i el poder sobre el temps (Onada, 2013) i, recentment, La flauta màgica (Vaixell de vapor, 2014).

Ha publicat, a més, alguns relats en llibres conjunts com ara Els primers gestos del verd, inclòs en el llibre “La rosa de Paper” (Ed. Florida, 2010), Amor de vidre, en “La rosa de paper” (Ed. Florida, 2012) o Temps d’oliva (Universitat de València, 2010). Ha participat en l’antologia de joves narradors dels Països Catalans Els caus secrets (Ed. Moll, 2013) amb el relat Tres dissabtes abans de Limerick; en l’antologia poètica Nova poesia alcoiana. Poemes entre telers (Ajuntament Alcoi, 2013) amb el recull de poemes que porta com a títol “Haver viscut ací”; i en el llibre/CD musical Llenya Prima (Phonos, 2013) amb el poema Seré mar. Ha traduït al català el llibre Archipiélago, de Jordi Botella i J.A. Climent Fullana.

Altres premis destacats: XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog Els primers gestos del verd; i Premi a la millor rapsòdia en la 1a edició del Premi de Poesia Recitada Invers de Carcaixent.

Mercé Climent

Font original: Publicado el 24/10/2014 por lavisible

noumesos-kelvin

Vuelve el Semicírculo del Círculo. Inauguraron el pasado 7 de junio prometiendo volver con un año de programa (lo contábamos aquí). Y lo han hecho: 9 meses, 9 artistas y 9 músicos. Nou Mesos arranca este 24 de octubre con Kelvin de Aurora Rodríguez, apadrinada por la música de Lanuca.

De entrada el planteamiento suena bien (nunca mejor dicho, ya veréis) Son tiempos de crisis y de colaboración. Los artistas bien lo saben. Tiempos de juntarse y contarse las penas (que van a ser seguro muy similares), pero también de unirse para darles la vuelta. Si de lo que hablamos es de tomar las riendas y plantear soluciones ellos lo están haciendo.

Estos artistas son gestores de facto. Han detectado que su problema se haya en el abismo que se abre a las puertas de la Facultad y que los separa (sin puentes que conecten ambos puntos) de un circuito artístico que, aún con sus vicios defectos y sequías, pueda llevarlos al desarrollo de su carrera profesional. Esto es, la necesidad de exponer sus trabajos frente a la falta de espacios capaces de asumir el riesgo de mostrar (y valorar) la producción artística más emergente, esa que casi está tomando forma en las aulas, pero que, aún con sus vicios, defectos y sequías, tiene un interés que va más allá de cualquier planteamiento mercantilista o curatorial: son el panorama artístico que viene y que nos señala hacia dónde va. Así que le han visto las orejas al lobo y se han vestido de cazador. Se han organizado, han seleccionado un elenco de artistas, han buscado un espacio, y una buena escolta de protección: padrinos musicales, que no sólo amenizan sino que impulsan cada una de las exposiciones individuales que tiene planteadas haciendo de reclamo y de aval. Bien por ellos y por un espacio que andaba necesitado de visibilidad y aire fresco.

Esta tarde a partir de las 18h (el concierto empieza a las 19h) en el Círculo de Bellas Artes de Valencia. Al más puro estilo yo me lo guiso yo me lo como. Y enriqueciendo. Eso y no otra cosa es lo que se cuece y lo que se va a cocer.

*Fotografía de Aurora Rodríguez (Proyecto Kelvin)

Rudolf Ortega

Font original: El País, 12/10/2014

Com més s’estén el terme, més es perd el referent del topònim

L’actualitat mana. I ara l’actualitat porta el nom d’un minúscul riu de la República Democràtica del Congo, al nord del país. Bé, de fet no és del nom d’un riu, sinó d’una malaltia allò de què parla tothom, i la manera de dir-ne —amb majúscula o minúscula, amb accent o sense— ens està fent anar de corcoll. Possiblement els menys preocupats són els metges, que aparentment segueixen dient-ne, quan parlen en català, èbola, que era la fórmula que fèiem anar quan les informacions sobre aquesta malaltia infecciosa eren escadusseres. Però algú va tocar a sometent i la substitució de la forma èbola per Ebola s’ha estès sense topall, en un canvi de grafia i de pronúncia que ha agafat tothom a contrapeu, tant els mitjans escrits, que sempre s’han pogut inhibir de la pronúncia, com els audiovisuals, sempre indiferents a les majúscules. Si és que, en això de la llengua, quan la bola avança ja no hi ha qui la pari.

El cert és que la malaltia, pròpiament, no té un nom que la designi, i en tot cas el terme fa referència al virus que la provoca, anomenat tècnicament Ebola virus o, catalanitzat seguint el Termcat, virus de l’Ebola. Són moltes les malalties que tenen un nom propi que les designa, però no són gaires les que presenten un nom de lloc; més habitual és trobar-hi noms de persona. És el que ens passa amb la malaltia d’Alzheimer, amb el Parkinson, amb la síndrome de Down o amb el mal de Chagas, unes vegades al·ludint a l’investigador que va descriure els primers casos, en d’altres a algun dels primers pacients diagnosticats. En tot cas, aquestes majúscules se solen respectar, i per bé que algun cop s’ha obert el debat sobre baixar la lletra inicial (i fer alzheimer, per exemple), el cert és que són majúscules que aguanten sòlidament. Ningú s’ha plantejat mai fer down ni chagas.

Són menys el casos —i menys coneguts— en què el terme que designa la malaltia al·ludeix a un nom de lloc. Hi ha per exemple l’úlcera de Buruli, la febre de la Camarga, o la febre de Haverhill, que mantenen la majúscula, i en general aquests termes són tractats en analogia als noms de persona. És aquest el motiu que fa que, almenys en català, la forma majoritària estigui sent Ebola, seguint la fórmula canònica, amb algun mitjà atrevit que s’ha animat a fer la minúscula. Passa, però, que com més s’estén el terme, com més ús agafa en tant que paraula comuna, més es perd el referent del topònim, que acaba sonant a exotisme inexplicable. I així, tan bon punt el terme designa de forma genèrica una malaltia més o menys present en l’actualitat, la majúscula queda com una excentricitat.

Són diversos els noms de lloc que, havent format part d’estructures més àmplies, han usurpat la designació sencera i han acabat arrelant com a paraules ben normals, amb totes les de la llei. Abans parlàvem dels homes de Neanderthal, i ara ja tenim els neandertals al diccionari, amb adaptació ortogràfica inclosa. També s’han adaptat els entrepans de Sandwich, i en fem sanvitxos, i de l’aigua de Colònia fa temps que en diem colònia a seques. Sembla que els frànkfurts no han tingut tanta sort, ja que apareixen com salsitxes de Frankfurt, però el cert és que ningú evoca la ciutat quan se’n pren un. Són casos, tots aquests, que justificarien sense reserves l’opció d’escriure ebola sense majúscula inicial per designar la malaltia.

Però la cosa no s’acaba aquí, també la pronúncia del mot ha mutat, tot tendint a fer una paraula plana —tan acostumats com estàvem a l’esdrúixola— d’acord amb l’escriptura. Tanmateix, no podem saber de quina llengua indígena original deu procedir el nom, ni quan es va adaptar a l’alfabet llatí, ni com hauria de sonar realment. I el que han fet totes les llengües del nostre entorn ha estat, en tot cas, adaptar la pronúncia a la pròpia prosòdia, sense fer-ne una lectura gràfica. Així, el castellà i l’italià fan el mot esdrúixol i l’accent tancat (‘ébola’, amb un accent que en castellà també és gràfic); el portuguès, també esdrúixol, però fent un accent obert; l’anglès fa paraula plana (‘ebowla’, amb una vocal neutra inicial i una mena de diftong); alemany diries que no fa cap vocal tònica, i el francès, molt seu, fa paraula aguda (‘ebolà’, per entendre’ns). Si la cosa està així, què ha de fer el català?

A mi, personalment, ja m’estava bé èbola, però no crec que ja ningú pugui parar la bola.

Convocatòria del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2014, corresponent a la XX edició. [2014/9489]

(DOCV núm. 7385 de 21.10.2014)

Una vegada aprovada per la Diputació Provincial d’Alacant la convocatòria del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2014, corresponent a la XX edició, s’ anuncia aquesta, que tindrà lloc segons el següent extracte de les bases:

Dotació: vint mil euros.

Extensió: no inferior a 150 folis ni superior a 250 folis, mecanografiats a doble espai escrits en valencià, i per una o ambdues cares.

Termini de presentació d’originals: fins el 30 de novembre de 2014.

Els anuncis detallats de les bases que regeixen aquesta convocatòria han aparegut, tant en castellà com en valencià, en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant número 165, de 29 d’agost de 2014.

Alacant, 1 de setembre de 2014.– El president accidental: César Augusto Asencio Adsuar.

Bases

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3. Els treballs seran tramesos en format PDF a l’adreça electrònica d’Amics de Joan Valls i Jordà (

amicsjoanvalls@ gmail.com ) abans del 31 de desembre de 2014. En aquest document no constarà el nom de l’autor ni cap referència explícita que l’identifique, si bé hom pot fer-hi ús de pseudònims. En un altre arxiu, també en PDF, hi hauran de consignar-se les següents dades: títol de l’obra concursant, pseudònim si n’hi hagués, nom complet de l’autor i telèfon de contacte. L’organització contestarà els correus dels concursants com a garantia que han estat rebuts correctament.

4. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

5. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l’Editorial Denes.

6. El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Núria Cadenes, Antoni Ferrer, Manel Rodríguez-Castelló, que hi actuarà de Secretari, i Empar Sàez.

7. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el 14 de març de 2015, en el transcurs d’un acte públic on es presentarà el llibre guardonat editat i es lliuraran també els XXI Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 9 d’octubre de 2014, Diada Nacional del País Valencià

amicsjoanvalls@gmail.com

http://amicsdejoanvalls.blogspot.com