Virgilio Colomina Francés
Comentarista de cine de Radio Alcoy – Cadena SER

 

Esta semana pasada se estrenaba en las salas de cine una película “menor”: La mujer de negro, ¿qué es lo que nos interesaba de la película?:.

¿Que estaba basada en una exitosa obra teatral y había  batido records de espectadores en el Reino Unido, hasta el punto que tras La ratonera de Agatha Christie, era la obra con mayor número de representaciones?.

¿Que la protagonizaba el actor de Harry Potter, Daniel Radcliffe?

¿Que era un film de terror gótico?

Pues no, a mí personalmente, me interesaba que era un film producido por Hammer, una productora mítica, ubicada en Bray, muy cerquita de Heathrow, uno de los  aeropuertos  de Londres,  y que a finales de los años 50, había renovado por completo los códigos del cine de terror.

Era un niño de 8 años cuando mis amigos me dijeron que en las pantallas del Cine Capitol y en las de la Terraza Alameda, se proyectaba El experimento del Dr. Quatermass y que alguno de ellos, había sentido miedo, mis padres, por supuesto, no me llevaron a verla, en un intento de protegerme –supongo-. Más tarde he sabido que esta modesta película de Val Guest acerca de un astronauta que vuelve del espacio exterior infectado por una especie de vegetal que lo va invadiendo, supuso el conocimiento de Hammer en nuestro pequeño mundo.

Pocos meses después se proyectó La momia con Cristopher Lee y Peter Cushing, dirigidos por el gran Terence Fisher, y de ésta, no pude ser salvado por mis padres. Mi gran relación de amor con la productora del martillo, se iniciaba para no finalizar jamás.

Maravilloso el techo del Cine Capitol, tristemente  derruido y con extraordinarias  pinturas del alcoyano Juan Masiá

Pantalla del Cine Capitol, ubicado en el solar que actualmente alberga el edificio del mismo nombre. Se inauguró el 20 de abril de 1950, cerró sus puertas el 25 de junio de 1966. El día 8 de agosto de 1961 se proyectó El experimento del Dr. Quatermass

Llegaron otros tiempos y otras modas, también en lo cinematográfico y así Hammer parecía entrar en un largo silencio de casi 40 años, cuando de repente, el remake de Déjame entrar la devolvía a la actividad. Por mi mente desfilaron de nuevo el conde Drácula Lee, Frankenstein Cushing, esa criatura que ascendía desde el fondo de una ciénaga o una esplendorosa Rachel Welch correteando en tiempos remotos y ataviada con un bikini prehistórico.

También volví a ver ese hermoso Cine Capitol, ubicado en el mismo solar que hoy en día ocupa un edificio que tiene el honor de llevar su nombre.

Así pues me encaminé a nuestro complejo cinematográfico a visionar LA MUJER DE NEGRO, una producción Hammer – Exclusive, dirigida por James Watkins e interpretada por Daniel –Harry Potter- Radcliffe ,  Ciarán Hinds y Janet McTeer sobre el texto de Susan Hill.

Una historia de terror, un cuento gótico, en el que un joven abogado que ha perdió a su esposa cuando ésta dio a luz, tiene que desplazarse a un lugar remoto, que nos recuerda extraordinariamente a la abadía de Saint Michel, en la que se rodó La calle del delfín verde.

En ese lugar, tendrá que tasar y vender una extraña mansión (recuerdos también al universo decadente de Edgar Allan Poe y su caída de la casa Usher) cuya dueña acaba de fallecer. Instalado allí a pesar del recelo de los lugareños (que van perdiendo a sus hijos pequeños en extrañas circunstancias), parece vislumbrar un espectro fantasmal: Unas mujer vestida de negro y que emite un grito aterrador.

¿Nos ha gustado La mujer de negro?, respondería afirmativamente, aunque mis dudas tendrían que ver más con la buena predisposición con la que acudía a su visionado.

Creo que se ha conseguido una atmósfera –cómo se dice ahora- adecuada que nos sumerge en ese territorio oscuro y terrorífico, que le eran tan queridos a la productora de Bray. Conseguida esa muy buena ambientación, el muy buen diseño del personaje principal: el joven abogado, viudo quien tras la pérdida de su esposa (la mujer de blanco) es literalmente  incapaz de vivir en un mundo de vivos, por lo que parece ser la persona idónea para contactar con la terrible mujer de de negro. Podemos ponerle reparos a la elección de un actor y a su cometido, es obvio que a Radcliffe le falta fuerza y parece muy poca cosa pero también transmite, a través de esa mirada triste,  grandes dosis de melancolía, lo cual no es poco.

Las referencias al viejo y querido cine de Hammer están presentes, una magnífica planificación de Watkins muy alejada del cine de terror que actualmente se produce, desmarcándose de esos planos cortos y efectistas para centrarse en planos largos y elegantes movimientos de cámara. No obstante la secuencia de la recuperación del cadáver del niño ahogado en una ciénaga  -que nos podría remitir a La momia– acaba pareciendo un homenaje a Hideo Nakata y su film The Ring más que al gran maestro Masaki Kobayashi y su gran película espectral El más allá (Kwaidan).

Por la película también transita el estilo elegante del cine de terror italiano de principios de los sesenta, concretamente de gente tan olvidada y valiosa como Mario Bava, Riccardo Freda o Giorgio Ferroni con la clara apuesta de James Watkins de apostar por lo sugerido antes que por lo explícito.

En fin, me diréis que esta película es la clásica historia sobre casas encantadas o aldeas que encierran una maldición y que incluso, podría interpretarse como una relectura de El  flautista de Hamelín.

Creo que Watkins se ha acercado al universo Hammer, evidentemente está lejos  de Terence Fisher o Freddie Francis cuando reinterpretaron los viejos mitos de la Universal, aunque si rozaría el universo de John Gilling y películas como El reptil o La plaga de los zombies.

Algunos me diréis que Watkins está más cerca de Bayona y su orfanato o de Amenábar pero es que yo creo que estas dos magníficas películas españolas se acercaron bastante al mágico universo hammeriano.

Pep Vañó
Departament de Física i Química

 

Index

•    Merit Ptah ( c. -2700)
•    Hedu’Anna Hedu’Anna ( c. -2000-1800)
•    Tapputi-Belatekallim ( -1200)
•    Aglaonike ( segle – VI)
•    Theano de Crotona  ( -500)
•    Aspàsia de Milet  (-470 / -400)
•    Agnòdice d’Atenes ( segle – IV)
•    Lucània  (segle – III)
•    Maria la Profetessa, Maria la Jueva  segle II)
•    Salpe de Lemos ( segle – I)
•    Hipàtia d’Alexandria  (segle IV)

Merit Ptah ( c. – 2700)

El primer nom de dona que apareix en la història de la ciència és Merit Ptah, una metgessa egípcia que visqué a l’any 2700 a.C. i que està soterrada  a la Vall dels Morts.La seua existència no és casual ja que a Egipte existien escoles de medicina per a dones en Sais i Heliolipòlis des de 3000 anys a.C, en les quals s’estudiava preferentment afeccions ginecològiques.

Hedu’Anna ( c. – 2000-1800)

Hedu Anna no és tan sols la primera dona registrada en la història de la ciència, sinó també la primera persona en la història que signa els seus escrits essent coneguda com el Shakespeare de la literatura sumèria. Filla de Sargó I el Gran, fou suma sacerdotisa de la deessa de la LLuna, rang sumament important per ser l’única que podia promulgar les noves lleis de Babilònia. Com a tal controlava els coneixements matemàtics i astronòmics de Sumèria i Babilònia.

És per això una de les precursores de la ciència. Juntament amb altres sacerdotises creà observatoris astronòmics dins dels temples i elaborà els primers mapes sobre moviments del cel. Creà el primer calendari religiòs que encara s’utilitza en algunes religions.

Tapputi-Belatekallim ( – 1200)

Tapputi-Belatekallim és considerada la primera química de la història de Babilònia envers 1200 a.C. i es creu que fou la precursora del perfum actual, a més a més, de ser consellera del palau.

L’habilitat per recollir plantes, arrels i fruits està directament relacionada amb la vida de les dones des de l’època de la societat de caçadors. Ells se’n anaven de cacera , mentre elles es quedaven a la cova amb la prole, cercaven menjar, cuidaven del foc i naturalment eren les que tenien més temps per indagar el misteri de la botànica i qui sap si donaren les primeres passes de l’agricultura.

Res més fácil: desprès de la caiguda de la llavor al terra, neix una planta. I les dones des de llavors han sigut molt observadores perquè fou precisament la divisió del treball allò que les féu capaces d’atendre vàries coses a la vegada.

El primer registre sobre allò que podriem anomenar farmàcia es una tauleta cuneïforme a Mesopotàmia , podem situar-ho sobre l’actual Irak, en ella es conta com Taputti creava els perfums mitjançant mescles, emprant les tècniques de destil•lació, extracció i sublimació. Utilitzava les flors, el petroli, i conjuntament amb  Cyperus calamus, la mirra i el bàlsam. Afegia a continuació aigua destil•lada i filtrava vàries vegades.

Aglaonike ( segle – VI)

Considerada com la primera dona astrònoma. Visqué en el segle V a. C. Predigué eclipsis. És considerada també com sacertotisa de la deessa Hécate, “ que era capaç de fer desaparèixer la Lluna”. És molt possible que “ coneguera els cicles dels eclipsis de Saros descobert pels caldeus, i per això, com diu Carolina Herzenberg, pot ser classificada com una astrònoma de l’antiguitat”, malgrat passar a la posterioritat més com visionària que com científica, a diferència de Thales de Milet que també predigué eclipsis, però passà a la posterioritat com científic o filòsof natural. “ Saros és un període caldeu de 223 llunes, la qual cosa equival a 6.585,32 dies ( un poc més de 18 anys i 10 o 11 dies), després del qual la Lluna i la Terra retornen apròximadament a la mateixa posició de les seues òrbites, i es poden repetir els eclipsis”. Per definició un saros són 223 mesos sinòdics (S) ( període d’una Lluna Nova a la següent). Conegut des de fa milers d’anys, és una manera de predir futurs eclipsis.

Theano de Crotona  ( – 500)
La cosmología pitagòrica: Nombre d’or

Alumna  i després dona de Pitàgores.Theano desenvolupà gran part de les idees pitagòriques en textos com Vida de Pitagores, Cosmologia, Teorema de la raó Aurea, Teorema dels Nombres i Construcció de l’Univers.

L’Univers reflexa la perfecció de la forma esfèrica, la forma geomètrica perfecta. La Terra i la resta d’astres són esfèrics i l’Univers consisteix en deu esferes concèntriques. Una esfera per les estrelles fixes i una per cadascun dels set planetes. La novena esfera pertany a la Terra i la dècima, el nombre màgic, pertany a la anti-Terra. Tot girant d’oest a est al voltant d’un foc central, no visible des de Grècia, creïen que les distàncies entre cadascuna de les esferes i el foc central reflectien la mateixa relació existent entre els intervals de l’escala musical. El terme “ música de les esferes”, reflexa la seua idea del Cosmos.

El Cosmos és ordenat i harmònic. Tot l’ordre reflexa les relacions matemàtiques de les seues parts. L’harmonia i l’ordre existeixen quan les coses es configuren al voltant de relacions apropiades, relacions que s’expressen en proporcions matemàtiques. Theano desenvolupà les idees sobre l’analogia existent entre el nombre i les coses reals existents.

Agnòdice d’Atenes( segle – IV)

La prohibició que per llei tenien les ateneses de practicar la medicina, no era compartida per Agnodice. Es tallà el cabell i ,vestida d’home asistí a les classes de Serofil, en Alexàndria. Així conseguí ser ginecòloga.

A tornar a Atenes exercí la seua professió, això sí, disfressada d’home.

1. Agnodice d’ Atenes primera dona metgessa i ginecòloga.

2.    L’exercici de la medicina

  • Hi havia en Atenes una llei que prohibia a les dones l’exercici de la Medicina, sota pena de mort, incluït l’Art Obstètric, la qual cosa ocasionava perdre  estúpidament la seua vida i la del fetus.
  • Jove brillant de l’alta societat atenesa, Agnodice es sentia frustada per la prohibició d’estudiar a la qual s’enfrontaven les dones.

3.    Vida

  • Estimulada per son pare, es tallà el cabell i es vestí d’home per poder assistir a les classes, a la del cèlebre Heròfil de Calcedònia que donava classes a l’aire lliure, ja que era una pràctica habitual en la culta Atenes.
  • En l’any 350 a.C., el 3 de juny, obté els millors resultats a l’examen de medicina i es fa ginecòloga, sense revelar encara la seua identitat.

4.    Contra vent i marea

  • Les pacients afluïen a la seua consulta i els altres metges zelosos pel seu èxit ,feren córrer el rumor que estava aprofitant -se de la seua professió per tal de corrompre i seduir a les dones casades.
  • Continuà atenent a les seues pacients amb identitat falsa, confessant-los en secret el seu sexe i generant confiança entre la gent de la seua consulta. Els altres metges l’acusaren d’aprofitar-se sexualment dels seus pacients, i d’haver violat a dos d’elles.
  • Agnodice es veu obligada a revelar la seua identitat i a córrer el risc de ser comdemnada a mort per exercir la professió mèdica éssent dona.
  • Portada a juí, en comparéixer davant de l’autoritat no oposà resistència a què se la despullara, a fi d’evidenciar el seu sexe.
  • L’escàndol fou de tal magnitud que li demanaren el màxim càstig per violar les lleis del Consell d’Atenes.

5.    la multitud es rebela

  • Vingué en el seu auxili el primer moviment feminista del qual es té notícia en la història. Mares de totes les classes socials espressaven la seua gratitud per l’eficient atenció obstètrica que havien rebut i una multitud de les seues pacients declara davant del temple que si la metgessa era executada moririen amb ella.
  • L’opinió pública d’Atenes s’estremí pel procés. Els 31 membres de l’Areòpag vacilaven a  dictar una sentència condemnatòria. Esposes dels 400 senadors els obligaren a elaborar noves lleis, en les qual no tant sols s’autoritzava a les dones a exercir l’obstetrícia, sinò que es prohibia que aquest art fos desenvolupat pels homes.

6.    L’unió fa la força

  • La resistència organitzada funcionà. Pressionats per la multitud, els magistrats absolveren Agnodice i li permeteren continuar exercint la medicina.
  • L’any següent, el Consell Atenense modificà la llei i autoritzà a les dones estudiar dita disciplina.

Aspàsia de Milet  (- 470 / – 400)

Admirable aportació a la ciència médica i en general a la història i la sociedat de l’època. Moltes celebritats posteriors referenciaren l’ obra d’ Aspàsia,com Plató, Ciceró, Plutarc i, por suposat, el polític Pericles, amb qui no tan sols mantingué una relació, sinó que es creu que estigué casada amb ell.

Aspàsia realitza estudis d’obstetrícia, ginecologia i cirúrgia.De tots els seus avanços, Aetius alaba principalment el seu diagnòstic sobre posició fetal, prevenció de l’embaràs a dones en les quals suposava un risc, i la possible aparició de varices i hèrnies en l’úter durant l’embaràs. També destaca el desenvolupament de remeis post-operatoris, basats en locions naturals, normalment fets d’herbes macerades. Allò més sorprenent, fou la seua aportació a la previsió i diagnòastic de mètodes per induir aborts.

Sense dubte, un cas excepcional, digne de tenir en compte malgrat ocórrer en la Grècia més antiga,  que ha aconseguit arribar al nostres dies i rebre un merescut reconeixement.

Lucània (segle -III)

Matemàtica i filòsofa. Fou una de les últimes alumnes de Pitàgores. Vivia a  la Magna Grècia.

En l’escola pitagòrica hi havia prop de trenta dones, estudiants i mestres, que es dedicaven a l’estudi de la ciència matemàtica, però tots els treballs que es produien es consideraven propietat comuna i no hi havia un autor individual. Aquesta escola permetia accedir a les dones, però no podien prendre part en la vida política.

Aesara formà part dels darrers grups filosòfics de Pitàgores. Els seus estudis incloïen: Geometria, Aritmètica, Música, però sobretot s’emfatitzava en l’Harmonia Còsmica. Seguint les doctrines del filòsof, aprofundí els seus coneixements de Metafísica i sobre l’ ésser humà i la Natura

Maria la Profetessa, Maria la Jueva  (segle II)

Es creu que és una de les primeres figures conegudes de la tradició alquímica. Segons algunes fonts, li devem la descripció de procediments que avui s’empren en un laboratori: la destil•lació, la sublimació, la filtració, la dissolució, la calcinació i la copel•lació o separació dels metalls nobles. Va inventar diversos aparells, dels quals el bany Maria és el més conegut.

D’allò que no  hi ha dubte és atribuir des de l’antigitat  a certa Maria amb l’apel•latiu de la Jueva o Hebrea, de la invenció d’aquest sistema d’escalfament uniforme de productes .Donat que Maria era alquimista, la seua preocupació fonamental era el descobriment de la pedra filosofal,per la qual cosa treballa amb distints aliatges de coure, plom plata i or, així com molts sulfurs d’aquests elements.En el transcurs del seus laboriosos i molt sovint infructuosos experiments optimitzà molts procesos i dispositius experimentals. Així mateix fou la inventora del tribikos utilitzat en les destil•lacions fraccionades i molts tipus de kerotakis o forns.També sintetitza un sulfur de plom i coure utilitzat pels pintors com pigment negre i conegut com  negre de Maria.

El bany Maria és una tècnica utilitzada a la indústria (farmacèutica, cosmètica, d’aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a, o està en ebullició.

La primera vegada que es va mencionar per escrit en llatí, Balnearium Mariae és a principis de segle XIV en l’obra Rosarium atribuïda al metge catalanoparlant Arnau de Vilanova.

S’acostuma a utilitzar com a mètode  conservant en fer conserves, melmelades i altres preparats de cuina.

Salpe de Lemos ( segle – I)

Dona donant a llum en una cadira de parts

Exercí com a comare en Lemnos i Plini ens conta diferents remeis usats per ella: la saliva tenia el poder de restaurar la sensació a un membre entumit, si s’escopia en el pit o si les parpelles superiors eren tocades per la saliva; també l’orina quan s’aplicava al ulls els enfortia; suggeria remeis contra la ràbia i les febres intermitents; els gossos deixarien d’estar rabiosos si se’ls alimentava amb granotes vives i els xiquets serien més bonics si se’ls tractava amb les seues medicines. Com l’unica font és la de Plini, no se sap realment si féu alguna aportació significativa o si era una comare amb tant d’èxit que atragué l’atenció de Plini.

Hipàtia d’Alexàndria  (segle IV)

The last classical Philosofer

Son pare Teó fou l’últim director del Museu d’Alexandria. Donava classes de matemàtiques i astronomia a la Biblioteca d’Alexandria, desapareguda en un incendi l’any 48. Teó va fer partícep dels seus coneixements als seus deixebles i a la seua pròpia filla, a més a mes de la passió per la recerca d’allò desconegut.

Hipàtia de Alejandría , fou una filòsofa , astrònoma i mestra neoplatònica, que destacà en Matemàtiques i Astronomia; pertanyia a l’Escola filosòfica d’Alexandria a primeries del segle IV a.C..  Fou una dona de preclara intel•ligència i esperit lliure, que representa  un dels cims de la cultura grecoromana Pel seu agut intel•lecte, amplis coneixements, magisteri i carisma personal , brillà entre els savis de l’època. La seua figura assolí tints tràgics per la seua cruel mort, testimoni d’on pot arribar el fanatisme. Voltaire, entre altres, així ho destacà.

Els historiadors asseguren que la filla superà  son pare i que molts dels escrits conservats que se suposen de Teó són en realitat d’Hipàtia.

Se sap que inventà un aparell per la destil•lació de l’aigua, un hidròmetre graduat per mesurar les densitats dels líquids i un artefacte  per mesurar el nivel del’aigua.

La casa d’Hipàtia es convertí en un lloc d’aprenentatge on  acudien estudiants d’arreu del món conegut, atrets per la seua fama. Un dels sues alumnes fou Sinesi de Cirene, bisbe de Ptolemaida( a Fenícia), ric i amb molt de poder. Aquest personatge deixà escrit molta informació sobre Hipàtia. Altre alumne anomenat Hesiquí l’Hebreu escriví unes obres que es conserven, on fa una descripció de les activitats d’Hipàtia i assegura que els magistrats acudien a ella per consultar-li sobre affaires de l’administració. Es diu que també fou un personatge influent en l’aspecte polític.

Per Hypàtia i la resta d’estudiosos del seu temps, la metafísica i la cosmologia portà a les matemàtiques, l’astronomia, la geometria i la física, i gràcies a elles , donà respostes a les grans qüestions religioses, socials i polítiques del seu temps.

Els seus treballs són:

  • Comentari de la Aritmètica de Diophant
  • Comentari de les còniques d’Apoloni
  • Comentari de l’Almagest o Sintaxi Matemàtica de Ptolomeu
  • El Canon Astronòmic

El crucigrama d’Hipatia

El crucigrama que aquí trobes fou  pensat per una de les més grans matemàtiques de la història.

Nota:

a) Els resultats del problemes del crucigrama són nombres, no paraules
b)En cada casella del crucigrama escriu un i tan sols un dígit

HORITZONTALS

1. Beatriu és 8 cm més alta que Jaume. Tonya és 12 cm més baixa que Beatriu. Jaume mesura 1 metre i 25 cm. Quant mesura Tonya? ( La resposta es dona en centímetres).

3. De tots els nombres que hi estan entre els nombres 1 i 100. Quants tenen el dígit 5?.

7. Una xiqueta en un examen es posà molt nerviosa i en un problema en el qual es demanava que dividira entre 4 un nombre, el que féu fou restar 4. El seu resultat fou de 48, si en lloc de restar, haguera dividit. Quin hauria sigut el seu resultat?.

8.El quadrat de la figura té un àrea de 36 cm2. Quin  és el radi del cercle inscrit?.

9.Posa els nombres 1,2,3,4,5 en la figura de manera que els que queden a la columna sumen 8 i aquells que queden en el rengló, també sumen 8. Quin és el nombre que va en el quadret del centre?.

10. Quants segons hi ha en un hora?.

11. Quantes d’aquestes afirmacions són vertaderes?.

a) 15/ 1/2  = 30                   e) 7/5 x 9/3 = 63/15
b) 0,3×0,2 = 0,6                  f) 0,01 x 0,1 = 0,11
c) 1/9 < 1/7                         g) 0,01 <0,1
d) 3/4 > 1/2

VERTICALS

1.Quants quadrats hi ha en aquest dibuix?.

2.Quants minuts hi ha entre les 11:41 i les 14:02?.

4) La data 8 de noviembre de 1988 té alguna cosa especial. Si l’escrivim 8-11-88, és fácil donar-se compte de que el dia (8) multiplicat pel mes (11) dona com a resultat l’any (88). Quantes dates que acomplesquen aquesta propietat hi hauria en 1990?.

5. Quant sumen el tres nombres que hem de  posar als quadrets buits per què la suma siga correcta?

6. Quin és l’angle que formen les busques d’un rellotge si són les 12:15?.

7. Aquesta és la  figura d’un pentàgon amb dos de les seues diagonals dibuixades.El pentàgon està dividit en tres regions. Si dibuixes totes les diagonals. En quantes regions quedarà dividit el pentagon?.

12 Quant val l’angle A?.

Recursos Web

 

•    A.C. – Enheduanna
http://mujeresquehacenlahistoria.blogspot.com/2008/07/antes-de-cristo_18.html

•    Aesara of Lucania
http://en.wikipedia.org/wiki/Aesara

•    Las opiniones de las filósofas griegas
webs.uvigo.es/pmayobre/…/opiniones_filosofas_griegas_5.doc –

•    Merit Ptah (c. -2700)
http://es.wikipedia.org/wiki/Merit_Ptah

•    Merit Ptah
http://www.astr.ua.edu/4000WS/MERIT_PTAH.html

•    What was important about Merit Ptah?
http://answers.yahoo.com/question/index?qid=20081128114559AA6G9AX

•    Merit Ptah (c. – 2700)
http://mapyourinfo.com/wiki/es.wikipedia.org/Merit%20Ptah/

•    women’s history month : Merit-Ptah
www.eightyfeettall.com/womens-history-month-merit-ptah/

•    Merit Ptah (crater)
http://www.google.es/#q=Merit+Ptah&hl=es&prmd=ivns&psj=1&ei=1vjHTerlNMWbhQenjPHqAw&start=20&sa=N&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.&fp=44e165e9f7b6f8b2

•    A primeira mulher descrita como médica na história do planeta foi Merit Ptah.
http://cnncba.blogspot.com/2010/09/medicina-e-mulheres-no-antigo-egito.html

•    Agamede
http://www.theoi.com/Heroine/Agamede.html

•    Agamede (c. twelfth century BC)
http://en.wikipedia.org/wiki/Agamede

•    Aglaonike. Considerada como la primera mujer astrónoma.
http://www.google.es/#sclient=psy&hl=es&tbo=1&source=hp&q=Aglaonike&aq=f&aqi=g3&aql=&oq=Aglaonike&psj=1&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.&fp=1834116810c02228

•    AGLAONIKE( PDF)
http://www.rsme.es/comis/mujmat/mujer-ciencia/Documentos/Aglaonike.pdf

•    AGLAONIKE (SIGLO – VI) – DIVULGAMAT
http://www.google.es/#sclient=psy&hl=es&tbo=1&source=hp&q=Aglaonike&aq=f&aqi=g3&aql=&oq=Aglaonike&psj=1&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.&fp=1834116810c02228

•    Anna Comneno
http://www.entretodas.net/2008/01/12/la-alexiada-de-anna-comneno-la-primera-mujer-historiadora/

•    Ana Comnena, más habitualmente Comneno
http://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Comnena

•    Los aportes de las mujeres rurales al conocimiento de las plantasMedicinales en México. Análisis de género.
http://www.colpos.mx/asyd/volumen3/numero2/asd-07-008.pdf

•    AGNODICE, PRIMERA MUJER MÉDICA Y GINECÓLOGA
http://rincones.lacoctelera.net/post/2007/03/01/agnodice-primera-mujer-medica-y-ginecologa

•    Agnódice de Atenas
http://www.slideshare.net/mariosc69/agndice-de-atenas-5933474

•    Tapputi-Belatekallim: El primer químico que pasó a la historia
http://neferfisicayquimica.blogspot.com/2009/03/tapputi-belatekallim-el-primer-quimico.html

•    Tapputi la perfumista
http://enlacresta2.wordpress.com/2008/09/22/tapputi-la-perfumista/

•    Women’s History. Match game 2011 (PDF)
www.broward.k12.fl.us/diversity/pdf/Game.pdf

•    Mujeres en la ciencia ( Taputti, PDF). AntonioC. Colino Pérez
www.miljardines.es/pdf/texto/13.pdf

•    Enheduanna
http://www.windows2universe.org/people/ancient_epoch/enhedu.html&lang=sp

•    Enheduanna (final del segle – XXIV)
http://es.wikipedia.org/wiki/Enheduanna

•    Enhedu Enheduanna
http://www.biografias.es/famosos/enhedu-enheduanna.html

•    The En-hedu-Ana Research Pages
http://www.angelfire.com/mi/enheduanna/

•    CONTEXT: WHO WAS ENHEDUANNA?
http://www.public.asu.edu/~rbinkle/enheduanna.htm

•    perfumes-msg.text – Stefan’s Florilegium Archive
http://www.spreadia.com/Tapputi-Belatekallim/155311569/perfumes-msg.text_-_Stefan_and_39%3Bs_Florilegium_Archive

•    Mujeres con historia. Tapputi la perfumista
http://www.mujeres.cubaweb.cu/listar.asp?numero=537&seccion=Mujeres+con+historia&Curpage=0&actual=0&a=2008&=Mostrar

•    EN EL PRINCIPIO D E LOS TIEMPOS (Tapputi la perfumista)
http://mujeresdeciencia.jimdo.com/mujeres-en-la-historia-de-la-ciencia/en-el-principio-de-los-tiempos/http://mujeresquehacenlahistoria.blogspot.com/2010/09/ac-aesara-de-lucania.html

•    Aesarea of Lucania’s Work.
http://www.women-philosophers.com/Aesara-of-Lucania.html

•    Aesara of Lucania c 300 or 100 BCE
Htpp://www.womwn-philosophers.com/Aesar-of-Luc…

•    Coccion al baño Maria (EROSKI)
http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/en_la_cocina/trucos_y_secretos/2007/10/11/48527.php

•    La María del “ baño María”
http://martamiraalrededor.lacoctelera.net/post/2007/12/02/baaa0-ma…

•    Maria la Judia
http://www.heurema.com/POFQ-Marialajudia.htm

•    Aspasia de Mileto
http://womenshistory.about.com/od/sciencechemistry/p/Mary-the-Jewess.htm
http://usuarios.multimania.es/mujeresenlaciencia/aspasia.htm

•    Aspasia de Mileto
http://uncajonrevuelto.com/?p=282

http://es.wikipedia.org/wiki/Aspasia_de_Mileto

•    Aspasia de Mileto
http://vidasfamosas.com/2009/09/03/aspasia-filosofa-y-meretriz-de-la-antigua-grecia/

•    El numero de oro
http://rt000z8y.eresmas.net/El%20numero%20de%20oro.htm

•    A.C.-Aesara de Lucania
htpp://mujeresquehacenlahistoria.blogspot.com/sear…

•    Histoire des femmes scientifiques de l’Antiquité
http://www.agrobiosciences.org/article.php3?id_arti

•    Filosofia i ciència en Hipatia
http://www.elpais.com/articulo/portada/Filosofia/ciencia/Hipatia/elpepuculbab/20110409elpbabpor_27/Tes

•    Aglaonike
www.juntadeandalucia.es/averroes/~23002851/…/102c.htm

Mª José Payá Valdés
PQPI Agrària

 

El sistema educatiu té com a objectiu dotar als ciutadans dels coneixements i competències necessaris per a viure en este món. Els primers anys es basen en la lectoescriptura i la psicomotricitat,  i poc a poc es van introduint altres conceptes sobre matemàtiques, medi natural, societat, gramàtica… Al mateix temps s’imparteixen altre tipus de matèries que busquen el desenvolupament integral de la persona com ara l’art, l’educació física o la música. Conforme els estudiants avancen, els troncs bàsics del coneixement van bifurcant-se per a donar pas a nous sabers i competències: literatura, tecnologia, informàtica, idiomes, educació per a la ciutadania, història…

L’agricultura, malgrat ser la base de la supervivència humana, no té lloc en aquest sistema educatiu. Hi haurà qui digui que ja està inclosa dintre d’altres matèries, però no és veritat. Als xiquets se’ls parla de botànica i poc més. Res pràctic, res útil, res que els faci veure la importància que l’agricultura té en les seues pròpies vides. Saben construir un circuit elèctric, però no saben quan ni com sembrar les creïlles. Saben parlar en anglès, però no entenen les paraules que empraven els seus avis quan parlaven del camp. Saben instal•lar un programa informàtic, però no entenen per a què serveix una rotació de cultius, ni com fa el fem per a alimentar les plantes, ni perquè cal podar els arbres.

És, com a poc, sorprenent veure que en una societat en la que reclamem el dret a estar informats, per a així poder decidir amb criteri, menyspreem el coneixement agrari com una cosa ja superada, innecessària, quasi tan antiga com encendre foc amb dos pedres. El desconeixement dels mecanismes de l’agricultura i de la seua importància fa que es prenguin decisions a nivell polític que posen en perill l’abastament d’aliments, la fertilitat de les terres agrícoles, la sobirania alimentària dels pobles o la salut de la població.

L’interès de la societat, quan en hi ha, es limita a l’origen geogràfic del producte o al seu sabor. La magnitud de la ignorància agrària actual pot veure’s en com la publicitat explota els tòpics del camp i de la vida rural, amb alegres camperols que couen el seu pa i duen barrets de palla, mentre la majoria d’aliments que hi ha als supermercats són produïts en grans explotacions intensives amb pesticides i adobs químics, amb una forta dependència del petroli i una important contribució al canvi climàtic.

Fins fa pocs anys tots aquests coneixements agraris es donaven per sabuts, perquè la gent tenia un contacte directe amb el camp i amb l’agricultura. A cap llibre de text s’explicava com regar una horta o com segar i trillar el blat. Els xiquets ho duien sabut de casa. Ara ja no és tan estrany trobar xiquets que ni tan sols saben relacionar la sobrassada amb el porc o les galetes amb el blat.

És urgent recuperar aquests coneixements. I no tan sols per a que els xiquets coneguin la relació entre un ou i una gallina, sinó perquè, vulguem o no, la nostra supervivència està encara basada en la producció agrària.

És l’escola el lloc on adquirir aquests sabers? Iniciatives com els horts escolars estan desenvolupant-se des de fa anys en molts centres escolars, posant en contacte als xiquets amb la terra i el seu conreu. Però es tracta d’iniciatives que depenen de la voluntat del professorat, i que s’afegeixen a les ja nombroses tasques que conformen la seua activitat professional. El treball a l’hort no està en el currículum, és voluntari i figura en els últims llocs en la llista de prioritats.  A més, amb massa freqüència, depèn d’un únic professor, que al final acaba cremant-se i abandonant el projecte.

Per què no incloure l’agricultura en els currículums de primària i secundària? Una hora a la setmana podia ser suficient per a desenvolupar uns continguts adaptats a les diferents edats i que permeteren als alumnes acabar la escolarització obligatòria amb uns coneixements bàsics sobre com es du un cultiu o com s’instal•la un rec per degoteig. I també amb punts de referència per a opinar sobre la sobirania alimentària, les patents sobre la vida o la pèrdua de biodiversitat agrària. Sabers útils. Cultura general. Coneixements per a la vida.

I què dir de la formació professional agrària? A un país tradicionalment agrari com és el País Valencià, on l’agricultura té encara un pes important en l’economia, només hi ha 10 llocs on estudiar un mòdul d’agricultura, front a 40 centres on estudiar FP de perruqueria o 29 on fer estètica personal decorativa. Està clara la importància que li donem a cada cosa i en què volem ser “referent mundial”.

Queda ací aquesta reflexió per a contribuir al debat de l’educació, del què és important i del què es prescindible. En un moment de canvi de paradigmes, en el que el model de vida que hem conegut en els darrers 30 anys està manifestant-se insostenible, el debat de l’agricultura de proximitat, de la salut per l’alimentació i de la sostenibilitat de les economies rurals deuria estar de moda, no creuen?.

Pepa Alabort / María Alcaraz
Departament de Geografia i Història / Departament de Filosofia

 

Programa d’Intercanvi Cultural

IES Andreu Sempere (Alcoi) – GoetheSchule (Wetzlar)

4-12 de Febrer de 2012

 

Programa d’activitats

Dissabte 4 de Febrer: sortida des d’Alacant i arribada per la vesprada a Frankfurt. Viatge en bus fins Wetzlar i acomodació de l’alumnat i professorat participant en l’intercanvi.

Diumenge 5 de febrer: dia lliure amb les famílies.

Dilluns 6 de febrer: trobada, classes i rallie pel centre de la ciutat de Wetzlar.

Dimarts 7 de febrer: visita a Giessen. Museu de les Matemàtiques (Mathematikum).

Dimecres 8 de febrer: trobada i inici dels treballs sobre projecte de sostenibilitat.

Dijous 9 de febrer: visita a Frankfurt, la ciutat de Goethe i el centre de les finances europees.

Divendres 10 de febrer: classes, presentació de l’alumnat espanyol, avaluació de l’intercanvi amb el director i festa d’acomiadament.

Dissabte 11 de febrer: dia lliure amb les famílies.

Diumenge 12 de febrer: sortida des de Frankfurt cap Alacant.

En breu ampliarem informació de les activitats realitzades però de moment us deixem algunes fotos del viatge.

Intercanvi 2012_muntatge fotos primera part

Intercanvi 2012_muntatge fotos segona part

Davant del deteriorament del sistema educatiu públic i de les condicions laborals del personal que hi treballa a l’IES Andreu Sempere, l’assemblea de professorat va manifestar la seua profunda preocupació per aquesta situació i va proposar a la Comunitat Educativa (pares, mares, alumnat, professorat, PAS) la seua participació en algunes accions de protesta i pressió com realitzar concentracions a la porta del centre a l’hora del 2n esplai del dijous.

Concentració 23 de febrer

Concentració 8 de març

Concentració 15 de març

Concentració 19 d’abril

Concentració 26 d’abril

Concentració 3 de maig

Concentració 10 de maig

Concentració 17 de maig

Concentració 24 de maig

Concentració 7 de juny

Pep Vañó
Departament de Física  i Quimica

 

Mary Fairfax Somerville: La Reina de les ciències
( 1782-1872)
Scotland’s cientific superstar

Mary Fairfax Somerville: La Reina de les ciències

Context històric

El segle XIX és un dels períodes clau de la nostra recent història donats el vertiginosos canvis socials i polítics que en ell es succeiren. Fou el segle de la fe en el progrès, arrelat aquest en el desenvolupament econòmic i tecnològic. En consonància, també se l’ha qualificat com el “ Segle de la Ciència”. Perquè, a més de contribuir decisivament a aquest progrès, fou en aquest segle, entès generalment com el lapse de temps trancorregut entre 1789 ( començament de la Revolució Francesa) , i 1914, l’inici de la Primera Guerra Mundial, quan la ciència assolí allò que podríem qualificar de la seua majoria d’edat. Fou un segle  en el qual es féu el canvi  i es passa d’una societat rural a industrial, i amb això científica i tecnològica. L’ocupació de científic es professionalizà  amb una formació institucionalitzada i reglamentada, llocs de treball remunerats, avaluació inter pares i reconeixement social. Fou, per altra banda, el segle en el qual la ciència es dividí i organitzà per especialitats, conformant una estructura que en gran mesura prefigurà la que s’adoptaria al segle XX. Però, no pot concebir-se aquest segle com una unitat. En la primera meitat  es trenca i sembla deixar enrrere definitivament els plantejaments oposats entre classiicisme i romanticisme, donant pas al realisme.

Els clàssics romanien mirant cap el passat a la recerca de models. El Romanticisme fou, fonamentalment unmoviment artístic, literari , una reacció al racionalisme de la Il•lustració que cercava retornar la unitat, bellesa  i el misteri a un món dominat  per una economia de mercat competitiva i fragmentada per la divisió del treball, i una naturalesa deseccionada per l’analisi i explotada per la tecnología. Els romàntics s’havien rebelat contra el culte a la raó dels il•lustrats i es movien en una evasió imaginària, els seus lemes eren “ sentiment, imaginació, invenció, enyorança”.

En  termes generals, es pot dir que el Romanticisme influí menys en la física, una disciplina ja aleshores prou desenvolupada i matematitzada, que en la naixent ciència de la biologia, disciplina que està amb més simptonia en els suposts bàsics del Romanticisme: el carácter orgànic, animat, dinàmic de la naturalesa, que cercava derribar les barreres posades pel dualisme cartesià entre la ment –esperit-i la materia. La naturalesa es veia com una unitat en la qual el món orgànic i inorgànic estaven sotmesos a les mateixes lleis, en un constant procès de desenvolupament, de succesió evolutiva, procès governat i sostingut per forces polars, antagòniques.

El Realisme és el cult al progrès, s’intenta trencar amb tot allò vell per construir un nou món fonamentat en allò concret.

Un canvi tan radical en el pensament en tant curt període de temps es pot explicar amb la revolució de 1848, el moviment republicà a Itàlia, Aústria i Alemanya i, sobre tot, l’impacte que  sobre la vida quotidiana suposà l’aparició de  la màquina, base de la indústria: el primer tren entre Liverpool i Manchester, la creació de la primera línia transatlàntica, l’inici del primer telefon, el telègraf i el segell de correus.

Perquè la indústria avançara ,calia el desenvolupament dels coneixements pràctics, valorant-se enormement el treball d’investigació dels científics i inventors.

Aquesta societat se sentia projectada cap el porvenir, plegada cada vegada més a les exigències de l’home al qui considerava sempre vencedor. Es desitjava millorar un tipus de vida que abans semblava immutable, en una barreja d’ambició i esperança.

Però, hem après que tot progrès porta associat el seus costos. Aquest avanç desenfrenat de la indústries es  féu a costa d’una nova classe social: els obrers assalariats, els proletaris que reemplaçaven als artesans del passat. Homes, dones i xiquets sense distinció alguna romanien per més de dotze hores en les fàbriques, en condicions penoses i rebent salaris irrisoris. Les  infravivendes en que s’allotjaven no els permetia portar una vida digna i l’avanç material conseguit no anava acompanyat d’un progrès personal i moral.

Prompte, molts d’aquests obrers començaren a organitzar-se de manera espontània per exigir una millora en les condicions de treball i  donaren lloc als primers sindicats. Els Trade Unions  foren autoritzats en 1825, a Anglaterra, mig segle abans que la resta d’Europa, en consonància amb el seu pioner desenvolupament industrial. Entre les seus reivindicacions intentaven conseguir millores per les dones i xiquets, així com la reducció de la jornada laboral a deu hores diàries.

Les dones, per la seua part, doblement explotades a l’haver demantenir el treball en la fàbrica i les faenes domèstiques, passaren també a un pla més actiu i prengueren conciència de la necessitat de participar en les lluites socials junt als seus companys.

Un dels elements amb els qual xocaren frontalment aquestes dones és la no existència del dret al vot. Les sufragistes, en especial les angleses, comprenen que per poder decidir cal entrar en la política. Un nombròs grup de dones, burgeses sobretot,  protagonitzaren múltiples incidents produint-se inclús encarcelaments i vagues de fam. Als Estats Units el desenvolupament industrial creixia a un ritme vertiginòs, el moviment sufragista tingué una importància extraordinària que repercutí en l’Occident europeu.

Des de mitjans del segle XIX, i abastant fins a la Primera Gran Guerra Mondial, una sèrie de desenvolupaments tecnològics configuraren allò que s’anomena la Segona Revolució Industrial. Entre aquets desenvolupaments cal destacar importants millores en : l’aplicació industrial de l’electricitat, l’ús de nous combustibles fòssils com la benzina, el desenvolupament de la indústria de colorants artificials o el nou procès Solvay. Al compàs d’aquestos canvis arrancà la industrialització en el continent i EUA, desafiant la supremàcia británica.

La revolució industrial

Mary Somerville (1780-1872) cresqué conjuntament amb la  Revolució Industrial del segle XIX, visqué els sorgiments de noves ideologies com el socialisme i el marxisme i malgrat la seuaaparença clàssica, pot ésser considerada una dona del seu temps.

Mary Fairfax, filla d’un atmirall, nasquè en Jedburgh (Escòcia). Estudià dibuix, piano i dansa. A l’edat de 10 anys aprengué a llegir i escriure en una escola local privada. Una de les seues principals aficions a la infantesa era recollir conxes i col•lecionar animals marins.

S’adonà aleshores que les persones del seu voltant no  podien ajudar-la, sabia massa i els seus pares començaren a inquietar-se pensant que aquesta dèria per l’estudi podría portar-li problemes de salut no tan físics com mentals. Son pare diu : “ Un d’aquestos dies vorem a Mary amb camisa de força”.Intentà dissuadir-la per tots els mitjans al seu abast, però, ella sapigué compaginar de forma intel•ligent les seues classes de piano i les feines de casa amb l’estudi de l’àlgebra i les lectures dels clàssics.

Amb quatorze anys, irresistiblement atreta per les matèries científiques, convencé al tutor del seu germà perquè li prestara els llibres d’Euclides,que llegia per les nits, d’amagatotis, contra la voluntat del seu pare. Allò que li interessava d’aquella obra és que, segons havia averiguat, el seu contingut es considerava fonamental per la perspectiva en l’art pintòric. Més tard tinguè ocasió de conèixer l’àlgebra gràcies al treball d’un destacat autor, Charles Bonnycastle, al qual estudià al mateix temps que aprenia llatí, sempre a esquenes dels seus pares, a qui movien, no obstants, les millors intencions: estaven preocupats perquè els interessos de la jove no concordaven amb el paper d’esposa i mare que estava reservat a la dona en aquells temps.

Als 24 anys es casà amb Samuel  Greig, capità de la marina rusa, un home sense cap coneixement científic al qual no li agradaven les dones sàvies, però Mary, aprofità aquest matrimoni per continuar els seus estudis matemàtics. Malgrat les seues obligacions familiars i els problemes econòmics, seguí estudiant.  Tres anys desprès, mor el seu home i es quedà vídua amb dos fills a l’edat de vint-i set anys, vivint a Londres i amb una independència econòmica que sap aprofitar per conduir la seua vida cap a la seua  verdadera pasió: les matemàtiques.

El seu primer èxit fou guanyar la medalla de plata per la solució d’un problema sobre les equacions diofàntiques en el Mathematical Repository de W. Wallace. Els seus amics l’animen  a seguir estudiant i poc desprès llegeix els Principia de Newton.

Amb trenta-un anys es casà en segones noces amb un home molt cultivat,  el seu cosí William Somerville. És metge  i  l’animà a continuar estudiant. El seu matrimoni pot considerar-se feliç i estable.Gràcies a la seua ajuda conseguí dedicar-se apassionadament a les matemàtiques, malgrat donar a llum a quatre fills més. Charles Lyell valora el fet que Wiliam no fòs matemàtic amb les següents paraules:“ Si la nostra amiga la senyora Somerville s’haguera casat amb Laplace, o amb un matemàtic, mai haguerem oït parlar del seu treball. S’haria fusionat amb el del seu home, presentant-lo com si fora d’ell”.

Traducció del llibre de Laplâce

A Londres, Mary troba un interessant ambient científic. S’interessà pels treballs de Baggage i la seua Màquina Analítica.Coneix a Ada Lovelace i l’anima a estudiar matemàtiques sent la seua mentora.

Els seus amics li envien llibres i treballs científics, la inviten a conferències i acudeixen a la casa dels Somerville per compartir els seus experiments. Mary comença a desenvolupar els seus assaigs sobre la Refracció dels raigs solars. Acció dels raigs solars sobre sucs vegetals. Transmissiódels raigs solars en diferents medis, etc. Treballa en allò que pot considerar-se un antecedent de la fotografia, observant els efectes de decoloració que es produeixen sobre papel banyat en clorur de plata exposat al sol. Lord Henry Brougham, president de la Cambra dels Lords, gran admirador de Mary, escriu al seu home instant-lo a que convença la seua dona perquè tradueïxca la Mecànica Celeste de Laplace. Ella accedeix, no sense moltes vacil•lacions, pregant que si el seu manuscrit no es considera aceptable siga destruït. Aquest treball li suposà quatre anys durant els quals demostrà una organització admirable en compaginarla seua vida familiar i social amb el seu treball científic. En els seus escrits afirma : “Un home sempre pot tenir el control del seu temps, incorporant així opinions independents que interessaren a persones expertes, a una dona no se li permet tal excusa”. L’obra de Laplace és llarga i complexa. John Playfair arriba a afirmar que aleshores a penes una dotzena de matemàtics eren capaços ni tan sols de llegar-la. En una visita que Laplace efectuà als Somerville, aquest comentà que tant sols dos dones havien siguts capaces de llegir la Mecànica Celeste, ambdues escoceses, La senyora Greig i Mary Somerville, quedant sorprès en comprovar que es tractava de la mateixa persona.

La seua traducció resultà quelcom més que un treball mecànic ja que afegí comentaris simples i clars quepermetien una millor comprensióEn la seua àmpla Dissertació Preliminar inclogué totes les matemàtiques necessàries, una història del tema amb explicacions mitjançant dibuixos, diagrames i comprovacions matemàtiques que ella mateixa realitzà. Aquest treball fou reimprès posteriorment i es difondí per separat, donat el seu interés.

Continuà escrivint, interessant-se per l’estudi dels fenòmens físics tan de moda aleshores. La següent publicació fou Sobre la connexió de les Ciencies Físiques. Els treballs de Chladni sobre plaques vibratòries la indueixen a dibuixar els diagrames d’aquestos experiments sobre els quals també s’havia interessat.

Elstreballs de Chladni sobre plaques vibratòries

Pel seu interés demostrat en astronomia, fou nomenada junt amb Carolina Herschel membre honorari de la Reial Societat d’Astronomia éssent les primeres dones que Sophie Germain obtingueren tal honor. Però, Mary es negà a visitar dita societat a no ser que reba  una invitació especial.

The Royal Society’s bust of Somerville by Chantrey

Obté, a més a més, moltes alters distincions, de la Reial Acadèmia de Dublin, de la British Philosophical Institution i la Societé de Physique et d´Histoire Naturelle de Ginebre.La reina Victòria li concedí una pensió anual de 200 lliures esterlines, augmentada dos anys més tard a 300 lliures. Era per tant una persona d’alt prestigi en la comunitat científica, totalment reconeguda en diferents països i se sentía feliç per poder disfrutar d’una independència econòmica que li permetia seguir estudiant.

Desprès d’una etapa en Itàlia, per motius de salud del seu home, sense abandonar els seus estudis, publicàPhysical Geography,un manuscrit que estigué a punt de cremar, però el seu home i  John Hrschel la convenceren perquè no ho fera. Es feren d’aquest llibre set edicions. Sofreix una forta depressió desprès de la mort successiva del seu home i un dels seus fills. Les seues filles l’animaren a que i niciara un nou projecte, Vivia aleshores en Nàpols i amb 85 anys començà a escriure el seu quart llibre On Molecular and Mycroscopic Science y revisa  el seu llibre On the theory of differences. Als 89 anys escriu la seua autobiografia i segueix estudiant matemàtiques encara amb 92 anys. Quan li sorprén la  mort estava investigant sobre quaternions.

Hem contat a grans trets una llarga vida admirable. Els seus escrits demostren una gran maestria en investigació matemàtica. Ella escriu “  tinc 92 anys…, la meua memòria pels esdeveniments ordinaris és feble, però na pas per les matemàtiques o les experiències científiques, Encara sóc capaç de llegir llibres d’àlgebra superior durant quatre o cins hores  pels matins, i inclús de sesoldre problemes”.

Aquells que tingueren la sort de conèixer-la  no dubtaren en nomenar-la “ la reina de les ciències del segle XIX”.

En 1831 publicà The mechanism of heaven, una traducció divulgativa a l’anglès de la Mecànica Celeste, del gran matemàtic Laplace. Es pensava aleshores que en tot el món tan sols vint homes  i una dona- mary Somerville-havien conseguit comprendre l’obra d’aquest autor.

Fou la segona dona a ingressar en la Royal Astronomical Society (la primera fou Carolina Herschel)  .Entre els seus triomfs destaquen el seu assaig The connection of the Phisical Sciences fou publicat en 1832 .

Incloïa una discussió sobre un hipotètic planeta  que pertorbaba l’òrbita  d’Urà i que inspirà  al jove astrònom Johan Couch Adams a dur a terme les seues investigacions sobre el que seria el descobriment del nou planeta Neptú.

Amb el seu home malalt, els Sommerville es traslladaren en 1838 a Itàlia, on Mary passa la resta de la seua vida. La seua publicació de més èxit Phisical Geography, aparegué en 1848 i fou un llibre amplament utilitzat pels alumnes universitaris durant més de mitja centúria.. Abans de la seua mort  en Nàpols, publicà el llibre Molecular microscopic science i la seua autobiografía Personal Recollections.

Mary Sommerville ha sigut reconeguda pels seus companys científics com una igual, i assolí una gran popularitat i èxit degut a la seua habilitat per explicar els fets científics d’una manera clara i concisa. Els seus quatre treballs cobreixen un ampli ventall de fets científics, proposant noves teories  i divulgant conceptes difícils  a l’abast de tothom.Al llarg de la seua vida s’esforçà per oferir i promocionar la igualtat d’oportunitats per a les dones. Aquesta és la raó per la qual, despres de la seua mort  un dels col•legis per a dones de la Universitat d’Oxford porta el seu nom. A més a més un  asteroide recent descobert també el  porta.

Somerville College. Oxford

Maria Mitchell ( 1818-1889)

“Especialment necessitem imaginació en la ciència. Però no tot és matemàtiques, ni lógica, també és  un poc de  bellesa i poesia” (Maria Mitchell)

Maria assistí a l’ escola primària des dels quatre anys i posteriorement passà a la de son pare, en la qual s’insistia en el treball de camp: recollida de pedres i minerals, conxes, flors, etc. Als 17 anys obrí la seua pròpia escola, un tant peculiar. Les classes podien començar abans de l’alba, si calia observar ocells, i allargar-se després de mitjanit si hi havia que observar estels i planetes. L’1 d’Octubre de 1847, Maria observà un nou cometa, per la qual cosa rebé el reconeixement no sols en USA, sinò també en Europa. Fou la primera dona elegida membre de l’American Academy of Arts and Sciences (1848)i de la recent fundada American Association for the Advancement of Science(1850). Des de 1849 I fins a 1868 es dedicà a calcular per l’American Ephemeris and Nautical Almanac, així com treballar per l’United States Coast Survey, fent medicions que ajudaren a determinar amb més cura la longitud, la latitud i el temps. En 1865 fou nombrada catedràtica d’astronomia i directora del nou observatori  creat en Vassar Colleg. Des d’aleshores, es dedicà plenament a la defensa i pràctica de l’educació superior de la dona, contribuint a la fundació de l’Association for the Advancement of Women.

Fou la primera astrònoma dels EEUU. Fundà l’ Association for the Advancement of Women, que presidí de 1873 a 1876. La idea de Maria Mitxell que les dones estan especialment dotades per les observacions i  els càlculs monòtons i repetitius inspirà el professor Pickering, de la Universitat d’ Harvard,  a contractar a un grup de 21 dones per a realizar una tasca de catalogació de tots els espectres de les estrelles fins a la novena magnitud.

Wang Zhenyi (1768 – 1797) fou una astrònoma xinesa

Concient de ser una dona privilegiada, creia que el coneixement podia abastir per igual  a  l’home i  a  la dona.

Estudià els eclipsis llunars amb models que construïa en el jardí de sa casa. La seua explicació del fenomen donada a l’article “ Sobre l’explicació dels eclipsis llunars”, és prou encertada. Malgrat la seua curta vida, la seua producció fou intensa. Escriví dotze llibres sobre astronomia i matemàtiques; entre ells cal destacar “ Algunsllibres d’observacions sobre les formes i figures” dedicat a les posicions estel•lars En el llibre “ Sobre la forma de bola de la Terra”, explicà perquè la gent no queia de la Terra esfèrica, entre d’altres coses.

 Eclipsi

Descriví el Cosmos i la relació de la Terra amb ell. També recopil•là dades sobre el temps atmosfèric  per prevenir i combatre les sequeres i inundacions que assolaven la seua regió.

En 1994 la Unió Astronòmica Internacional nomenà   un cráter de Venus en el seu honor.

Gnomon

Per saber més

A.1) Contesteu la següent frase:“ La Revolució Industrial del segle XVII  es pogué portat a terme gràcies als coneixements matemàtics i mecànics molts més avançats que els dels grecs”.

Resposta.- Essencialment, la Revolució Industrial del segle XVIII no es recolzà en coneixements sofisticats: fou més bé el fruit d’un conjunt d’homes ingeniosos i ambiciosos. Els coneixements de Mecànica dels grecs haurien sobrat amb tota probabilitat per donar passes decisives envers la industrialització; i laresta de coneixementss’hagueren desenvolupat sense dificultat. Allò que mancà foren condicions socials i productives adients pel procès d’industrilització; aquestes condicions no es donaren de forma destacada fins l’Anglaterra del segle XVII, i d’ahí el notable retràs produït.

A-2)Quina relació existeix entre els inicis de la Revolució Industrial al segle XVII, i el creixent interès químic per l’estudi dels procesos de combustió?.

Resposta.-La Revolució Industrial comportà, de forma natural, una major utilització de l’energia amb finalitat productiva. De ahí l’interès per l’estudi dels procesos de combustió, així com l’analisi dels fonaments de les màquines de vapor. Les primeres màquines, però, foren dissenyades per tècnics aliens al món científic; caldrà esperar  més d’un segle perquè es desenvolupara  la ciència de la Termodinàmica; en canvi la Química començà a  evolucionar d’una manera  notable en aquest segle.

A-3) A partir dels anys 30, entra Alemanys amb força dins  l’escenari científic; especialment en el camp de la Química. Com contribuí l’estructura universitària d’aquest país al seu desenvolupament científic? Compara aquest cas amb l’evolució que tingué lloc a França i Anglaterra.

Aquesta època ( 1830-32) assenyala una fita dins la història social europea; en 1830 tingué lloc la cèlebre revolució a França, i en 1832 s’aprova la Llei de Reforma anglesa. A Alemanya, s’integra, a poc a poc, l’ensenyament científic a les universitats; però, al principi, l’estatus professional dels docents científics es considerava  inferior al dels professors d’humanitas i filosofia.

Els professors universitaris dins l’ educativa prussiana eren simples funcionaris de l’Estat, sense complement salarial per activitat docent, a l’igual que a França, però, l’estabilitat econòmica i la possibilitat de crear escoles científiques afavoriren el creixement institucional de la Ciència. Cal considerar que les Ciències experimentals, pel seu aparent “neutralisme” dins del procès polític, no trobaren entrebancs governamentals per desenvolupar-se.

Al llarg de la segona meitatdel segle,sorgí a Alemanya una institució de gran pes específic: l’institut d’investigació, que depeneia d’algun departament universitari. Possiblement, a França i Anglaterra no es donà una integració tan forta del  procès investigador en les universitats, i d’ahí la preponderància alemanya en alguns camps ( la Química , entre d’altres).

 A-4) Existeix alguna diferència bàsica entre el rol jugat per la Ciència  en la Revolució Industrial del segle XVIII, i  la corresponen a principis el segle XIX?.

Resposta.-En el segle XVIII, la Ciència fou, com a molt, una auxiliar de la Tecnologia; en molts casos, a més, ni tan sols assolí el role d’auxiliar ( pensem en la Mecànica Analítica, la nova branca de  l’Electricitat, etc. ) . Al llarg del segle XIX, però, passà a desenvolupar un paper molt més destacat, i obrí el camí  al naixement de nous camps de tipus industrial i tecnològic.

Els exemples més destacats són : l’aplicació de l’electricitat a la indústria química a les comunicacions , ademés, la Termodinàmica passaria  a ser  una important eina conceptual en el perfeccionament de màquines i motors.

A-5) Quines són les més importants Societats Científiques de la primera meitat del segle XIX?.

Resposta.-Cal destacar la  Deustscher Naturforscher Versammlun, fundada a Alemanya per Oken ( 1822) i l’anglesa British Association for the Advancement of Science, fundada per Babbage ( 1831); ambdues associacions intentaren suplir les deficiències universitàries en allò referit a dotacions, medis i personal dedicat a la investigació científica, com podem apreciar, encara a començament d el segle XIX l’entrada de la ciència en els àmbits universitarises féu tímidament  i recaigué  la iniciativa en mans privades, especialment en mans de la burgesia industrial i capitalista. Respecte a la Royal Institution.

A-6) De quan data el professor de Ciències i Tècniques remunerat plenament per la seua activitat docent i investigadora? Quan es començà  a utilizar per primera vegada el terme “científic”.

Resposta.- L’adjectiu “scientist” l’utilitzà per primera vegada Whewell, en el seu llibrePhilosophy of Inductive Sciences ( 1848), per referir-se als integrants del nou camp de la filosofia natural; per suposat, científics els hi ha hagut des de molt abans que Whewell; però fins al segle XIX no es tingué en compte el seu,  carácter particular dins l’ampli camp de la Filosofia.

Probablement procedeix de França la nova figura del professor de Ciències remunerat oficialment per l’Estat; especialmernt dins de l’ambit de les noves institucions creades a finals del segle XVII i principis del XIX (l’Escola Normal, L’Escola Politèncica, etc.). Però aquests nous “ científics” eren pagats per la seua activitat docent, i no investigadora. El benestar econòmic en el qual es trobaren els permetè investigar i experimentar  en els nous laboratoris. En aquesta línea d’institucialització de la ciència afavorí el seu desenvolupament i creixement.

A-7) Relacionar els dos primers principis de la Termodinàmica amb els problemas tecnològics dimanats de la Revolució Industrial del segle XIX. Com s’explica que els primers automòbils es desenvoluparen fora d’Anglaterra, malgrat el paper fonamental jugat per aquest pais, tant en l’estudi de la Termodinàmica, com dins l’àmbit industrial?.

Resposta.-En paraules de Planck( 1908) : “ De la mateixa manera que l’home descobri  originalment el primer principi de la termodinàmica (el principi de l’energia) a partir del problema tècnic del móbil perpetu de primera espècie, altre problema tècnic- el corresponent a la màquina de vapor- condueix a la distinció entre processos reversibles i irreversibles.

A  Anglaterra es donà preferència al desenvolupament del ferrocarril en el sistema de transport,  la qual cosa explica que fóra en França, Alemanya i EUA on es desenvoluparen  principalment els motors de combustió interna: Els noms de Lenoir, Otto, Diesel, etc, destaquen dins d’aquest panorama.; en EUA, es deu a Henry Ford, a finals de segle, la idea de produir automòbils en cadena i democratitzar així l’accès a l’automòbil. La fabricació de motors de benzina i gas-oil donà un nou impuls als estudis teòrics de la Termodinàmica.

A-8) Quan es connectà  per primera vegada mitjançant el telègraf  les ciutats de Nova Iork i Londres?.

Resposta.- La instal•lació del primer cable transatlàntic es féu cap a 1866, sota l’assessorament de Lord Kelvin.Des de 1866 en avant, els cables s’estengueren ràpidament a través dels oceans del món. Per a finals del segle, 15 cables s’havien  instal•lat a través de l’Atlàntic. Algunes seccions d’aquestos cables originals encara estan en servici.

Aquest  projecte de comunicació interoceànica hui en dia podría fer-se per:cable de fibra òptica, ones de ràdio i TV, via satèl•lit.

Cable transatlantic de fibra òptica

 A-9) En 1872 i 1876 tingueren lloc les invencions de dos dispositius de gran importància social: la làmpada eléctrica i el telefon. Es poden considerar com fruits dels avanços conceptuals en la teoria electromagnètica?.

A-10) En 1894, Michelson afirmà de forma categòrica que “ ja no es realitzaran més descobriments fonamentals; a tot estirar, s’incrementarien les determinacions refinades de les constants físiques amb sis o set xifres decimals”.Recordem que Whitehead havia observat  quelcom semblant. En  aquesta mateixa línia, el cèlebre científic Max Planck estigué temptat d’abandonar els estudis de Física en la seua joventut, ja que pensabaque “ tots els descobriments de la Física ja s’havien fet”.

Un any més tard, en 1885, Roentgen descobrí allò que s’anomenaria desprès “ raigs X” o “ Raigs Roetgen”. Fou realment Roetgen el primer a observar-los? Analitza perquè aquest descobriment el rebé la comunitat científica amb recel, inclús amb por(el propi Kelvin opinà que es tractava d’una observació falsa).

Resposta.-William Crookes observà abans aquestes radiacions però no li prestà atenció ; d’ahí que se li assigne el descobriment a Roetgen. Per altra  banda, l’esmentat descobriment fou totalment a l’atzar: en recobrir un tub de descàrrega de raigs catòdics amb paper negre, Roetgen observà que s’exicitava una pantalla fluorescent situada en les proximitats del tub, capaç de travessar el paper.

Tub de raigs X ( activitat 10 )

La comunitat científica es sobresaltà davant  la notícia de Roetgen per, els anteriors un motiu ben lògic: si existia realmenteixaradiació desconeguda (d’ahí el nom de raigs “X”), els anteriors experiments amb tubs de descàrrega caldria reinterpretar-los, ja que s’havia deixat un factor sense controlar; és a dir, els esquemes  o paradigmes utilitzats els anys anteriors caldria replantejar-los i inclús, modificar-les per donar cabuda al nou descobriment.

A-11) Perquè s’ha  batejat a la ciència del segle XX com “Gran Ciència”? Què és la “ Petita Ciència” , i quins són els trets fonamentals de la investigació actual quantitativa  i sociopoliticament. Què és la “ Revolució Cientific-Tècnica”?.

Resposta.- En realitat,d’acord amb les investigacions de Price, el creixement científic ha sigut exponencial a partir del segler XVII: això vol dir que s’ha mantès un període de duplicació constant ( entre 10 i 20 anys segons les especialitats). Donat que en  el segle actual el volum de coneixements acumulats és tan gegantí, una duplicació d’aquestes al llargd’un interval de temps curt es pot assimilar a un creixement explosiu, d’ahí que es parle de “ Gran Ciència”.

Activitat 11

A-12) És posible interpretar l’important paper d’Holanda i Anglaterra en el desenvolupament científic al llarg del segle XVII? A què es deu el decreixement de la preponderància italiana de principis del segle XVII i d’èpoques inmediatamernt anteriors?.

El  dinamisme i la mobilitat socials de la Itàlia dels segles XV i XVI arribà al cim a mitjans del segle XVII. A partir d’aquesta data cal localitzar al Nordest d’ Europa un creixerment de les classes burgeses, mercantils i industrials que afavoriren en gran mesura el creixement cultural i científic. La llibertat de pensament propugnada pel protentantisme jugà un paper important en aquest procès; però, algunes sectes protestants no es distingiren precisament  per la seua tolerància (recordeu el cas de Miquel Servet, per exemple).

A-13)  En 1662  a Anglaterra es fundà la Royal Society, en 1666, l’Académie des Sciences, a París. Quin rol jugaren les societats científiques en la consolidació de la Revolució Científica? Suposen una institucionalització de la ciència?.

Somerset House, Meeting of the Royal Society ( activitat 13)

Resposta.-La  institucionalització de la ciència suposà la integració dels científics dins les estructures d’avaluació del seu treball i la possibilitat de planificació.A partir del segle XVII, els científics disposaran d’una estructura social que valora els seus treballs i facilita la comunicació dels descobriments i la integració en determinats grups.

La Royal Society sorgí probablement més a partir de la la lliure iniciativa dels científics que d’un recoltzament governamental; l’Acadèmia de les Ciènciers francesa estigué més condicionada al recolzament del govern. En amdòs països, però, la institucionalització de la ciència suposà unes condicions favorables al desenvolupament experimental; la dissociació ciència-religió contribuí a impulsar la bona imatge de la ciència.

A-14) De quan data el primer telègraf i en quins aspectes teòrics es basa el seu disseny? La transmissió de missatges mijançants fils, constitueix una novetat del segle XIX?.

La primera lína telegráàfica fou dissenyada per William Cooke i Charles Wheastone, i es basavaen els fenòmens magnètics del corrent elèctric (1838); el missatge era codificat obrint i tancant un interruptor, i el receptor observava les desviacions corresponents d’una agulla imanada situada dins d’una bobina; aquesta línia tenia una llargària de 20 km, connectant l’estació de Paddington, a Londres, amb West Drayton.

La primera línia americana fou construïda per Morse, en 1844, amb una llargària de més de 60 km. Ja en aquestos primers anys s’aprecià la importància del nou invent en les comunicacions comercials, policíaques, etc. Convé recordar que, en la primera meitat del segle XVIII, s’havia fet ús de l’electricitat estàtica per la comunicació per fil, però el procediment no resultava molt segur.

A-15)Analitzar la següent frase atribuïda a Newton :“ Si he vist més lluny que altres, és perquè em vaig situar sobre els seus muscles“Amb aquesta frase, reflexiona Newton que els seus descobriments científics es recolzen sobre la tasca dels seus antecessors en el camp de la investigació. Dit amb altres paraules, la Ciència té un fort caràcter acumulatiu, de manera que les noves etapesno són sinó baules dins d’un procès gradual. Cap avanç deu relacionar-se amb els avanços anteriors. I és una aberració disociar-lo dels mateixos
A-16)Com s’explica la decadència de la Royal Society en els anys posteriors a 1700?.

A començaments del segle XVIII a Anglaterra suposà un cert canvi en l’estructura social i en els interessos culturals que tingueren una influència decisiva en el esdevindre de la Royal Society; amb l’evolució de la nova  burgesia industrial i productiva, s’asistirà a una renaixença de l’activitat científica, ara polaritzada envers noves direccions.

A-17 )Quins aspectes presenta el desenvolupament de la Mecànica en el segle XVIII? Com s’explicaria el fet que els principals científics en aquest camp no foren anglesos, a diferència del segle anterior?.

Les lleis bàsiques de la Mecànica desenvolupades per Newton, no es modificaren ni s’enriquiren; però, la Mecànica del segle XVIII aconseguí completar l’aperell matemàtic i els mètodes de càlcul. Es presentaren noves formulacions dels mateixos principis,  que s’ampliaren notablement les possibilitats de resolució de problemes complexos mijantçant un càlcul simple i elegant.

Les noves figures capdaventeres van ser continentals, en  lloc d’angleses; especialmente cal destacar la contribució dels científics d’origen francés. Noms com D’Alembert, Euler, Lagrange, Laplace i Maupertius destaquen dins d’aquest camp.

La Matemàtica I la Mecànica discorreixen paral•lelament en aquest segle; els matemàtics desenvoluparen mètodes aplicables al probroblemestipus  de la mecànica, sense preocupar-se massa per l’axiomàtica i l’anàlisi dels fonaments del seu propi camp.

A-18) Cap a 1780, Lavoisier i Laplace demostren experimentalment que un conill d’indis desenvolupa una quantitat de calor d’origen metabòlic comparable a l’obtès cremant una quantitat d’aliments igual als ingerits. Què demostra aquest fet i quina importancia té?.

Aquest fet posa de manifest  que els processos metabòlics i els organismes tenen un efecte net semblant als processos termoquímics; d’ ahí que es justifique l’acudit que “ els organismes cremen aliments per obtenir energia”. Per suposat, els processos bioquímics són molt més complexos que els d’una senzilla reacció de combustió.

Bibliografia

•    Historia Fontana de la astronomia y la cosmología .Jhon North.F. C.E. 2001
•    Mujeres pioneras. Rita Levi-Montalcini. Editorial Crítica (2011)
•    Un paseo por el universo de la mano de mujeres Instituto asturiano de la mujer
•    Mariners que solquen el cel. Vicent  J, Martínez. Editorial Bromera  2006
•    Una breve historia de casi todo. Bill Bryson. Editorial RBA. 2004
•    Historia de la Ciencia .Carlos Solís y Manuel Sellés. Espasa
•    Historia de la Física . Udías Vallina, Agustín.Sintesis
•    Historia de la Astronomía. G. Abetti. FCE  1992
•    Los principios de la física en su evolución histórica. Carlos Sánchez del Río. Instituto de España.2004
•  La física clásica en la historia. Elias Fernández Uria. Instituto de Ciencias de la Educación de Zaragoza. ( 1982)
•    Taller de Astronomia. Ricardo Moreno, Antonio Moreno. Akal 1996
•    Azarquiel. El astrónomo andalusí. Carlos Dorce. Nivola 2008
•    Diccionario del Cosmos. John Gribbin. Crítica.1997

Recursos Web

• Somerville wrote many works which influenced Maxwell. Her discussion of a hypothetical planet perturbing Uranus led Adams to his investigation. Somerville College in Oxford was named after her.
•    Maria Mitchell
http://library.thinkquest.org/20117/mainbio.html
•    Mujeres astrónomas
http://personales.ya.com/casanchi/ref/mujeresa01.pdf
•    The Royal Society’s lost women scientists
http://www.guardian.co.uk/science/2010/nov/21/royal-society-lost-women-scientists
http://es.wikipedia.org/wiki/Wang_Zhenyi
http://mizar.blogalia.com/historias/64574
http://www.astronomia2009.es/ETAPA_1:_EL_CIELO_COMO_CENTRO_D

Pepa Alabort
Coordinadora UNESCO

 

La notícia de l’edició del doble DVD Educació per la pau va ser publicada el passat 17 de febrer al bloc de les Escoles Associades UNESCO.

 
RED ESCUELAS ESPANOLAS ASOCIADAS DE LA UNESCO

ACTIVIDADES DE LAS ESCUELAS
por escuelasunesco @ 2012-02-17 – 01:20:07 am

Y desde Alcoy Pepa Alabort informa de unos materiales

EL IES ANDREU SEMPERE DE ALCOY EDITA EDUCACIÓN PARA LA PAZ

Se trata de un doble DVD que recoge el trabajo realizado por alumnado y profesorado del IES Andreu Sempere de Alcoy en colaboración con el IES Pau Casesnoves de Inca (Mallorca) en el marco del Programa de Agrupaciones de Centros Educativos (ARCE) del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte durante los cursos 2009-2010 y 2010-2011.

El primer disco recoge las actividades realizadas y los materiales elaborados a lo largo de los dos años de duración del proyecto de Educación para la paz. Este proyecto educativo multidisciplinar en el que participó alumnado de ESO y Bachillerato así como profesorado de diferentes áreas se organizó alrededor de tres bloques temáticos: Memoria de la guerra, sobre investigación histórica en nuestro entorno, fundamentalmente analizando las experiencias del bombardeo de la ciudad de Alcoy durante la Guerra Civil y también las dos guerras mundiales; Arte en guerra/arte en paz que va promovió la investigación sobre diversas manifestaciones artísticas así como el desarrollo de la propia expresión mediante la música, las artes plásticas, los medios audiovisuales y el teatro; y finalmente el bloque sobre Ciudadanía, Derechos Humanos y Diversidad Cultural que denominamos Presente en paz y que trataba la cuestión de las migraciones, el exilio, los desplazamientos de población y los Derechos Humanos.

El segundo disco titulado Un alcoyano en Mauthausen recoge la entrevista realizada por un grupo de alumnos del IES Andreu Sempere a nuestro vecino Francisco Aura Boronat, matrícula 4208 del citado campo de concentración. El motivo fue la realización de un trabajo de investigación así como la visita que un grupo alumnos y profesorado del centro realizó con motivo del 66 aniversario de la liberación el campo los días 5 al 8 de mayo de 2011. La entrevista fue realizada el día 22 de febrero de 2011 en la casa de Francisco Aura. Los entrevistadores fueron los alumnos Jordi Pascual Mollá, Moisés Pulido Ripoll, Raquel Ruíz Polonio y Míriam Vilaplana Miralles, y los profesores Àngel Beneito Lloris y Jesús Martínez Vargas.

http://reau07.blog.com.es/2012/02/17/actividades-de-las-escuelas-12807481/

Laura Gisbert Bautista
Primer de Batxillerat A

 

Què és això? No ho conec!

Fins fa poc, els alumnes de primer de batxillerat A ens fèiem la mateixa pregunta. Però, gràcies a Rosa, la nostra professora d’educació física, hem aprés el significat d’aquesta activitat. Consisteix en fer figures amb persones utilitzant tota la nostra imaginació, combinant la força amb l’equilibri. Així, després d’unes quantes sessions practicant aquesta activitat per grups, vam muntar una coreografia cada grup.

A continuació us mostrem un parell de vídeos que hem fet amb il•lusió i així us podeu imaginar com de bé s’ho vam passar fent aquest treball.

Esperem que us agraden!

Acrogim 1

Acrogim 2