Francisco Cuenca
Departament d’Anglés

 

PERSON OF THE YEAR

 

Each year TIME magazine publishes an issue that features and profiles a person, group, idea, place or machine that has done the most to influence the events of the year. This year the magazine has chosen The Protester.

Who is your Person of the year? What is your Event of the Year? Here you can enjoy with some of your partners’ work about this interesting topic. And for you, Who is the Person of the Year?

Jordi Pascual: Event of the Year

Jordi Pascual: Person of the Year

Maria Beas: Event of the Year / Person of the Year

Juan Carlos Pérez Cantó
Departamento de Matemàticas

 

Segundo reto: Regla Mnemoténica

Sabrías decir para qué sirve la siguiente regla mnemotécnica:

“Soy y seré a todos definible,
Mi nombre tengo que daros,
Cociente diametral siempre inmedible
Soy, de los redondos aros.”

Y para los lingüistas, otra regla para el mismo objetivo:

“Que j’aime à faire apprendre un nombre utile aux sages, immortel Archimède, artiste, ingénieur. Qui de ton jugement peut sonder la valeur? Pour moi ton problème eût de pareils avantages”.

Adrián García Ortíz
Segon de Batxillerat

 

L’any passat, quatre alumnes de l’IES Andreu Sempere, vam representar a Alcoi en la commemoració que l’organització Amical de Mauthausen organitzava en aquest camp d’extermini nazi amb motiu del 66é aniversari del seu alliberament. Amb açò, vam posar punt i final a un projecte sobre la cultura de pau encetat ja fa tres anys, amb actuacions com estudis sobre els bombardejos de la ciutat d’Alcoi, on vam entrevistar als supervivents i fet un estudi dels impactes de guerra a la ciutat, així com xarrades a col•legis. Açò, juntament amb el fet que l’Andreu Sempere siga una escola associada a la UNESCO i per tant compromesa amb la pau, va motivar-nos per a anar a Àustria i participar en les commemoracions que cadascun dels participants hi feia. Va anar gent de València, Catalunya, Madrid, Saragossa… I nosaltres vam actuar com a portaveus dels nostres supervivents alcoians, dedicant-li potser menció especial al nostre benvolgut Paco Aura. Vam pensar que podríem portar una pedra de la cantera on tantes penúries inhumanes van haver de viure els presos. És per això que, com que vam representar a Alcoi a Mauthausen, ara part del record de Mauthausen estarà a Alcoi. I quin millor lloc que al Refugi de Cervantes… Amb este acte, esperem que es mantinga viu el record de tot el mal que l’ésser humà ha sigut capaç de fer, i que no se’ns oblide la necessitat d’una lluita permanent per la pau, siga com siga.

Tatiana Llorca Colomina
2n Batxillerat B

 

Una manera de gravar en la ment d´un estudiant una sèrie de conceptes teòrics, és que ell mateix veja i experimente per què i com s´ha arribat a eixes conclusions. Una assignatura en la qual açò és fonamental és Química.

Durant el curs acadèmic donem uns temes o matèries, però, a vegades, els nostres coneixements queden incomplets o no acabem d´entendre, per exemple, per què esdevé una determinada reacció química, quins són els productes que s´obtenen d´ella, etc. Sovint, per mancança de temps, no podem veure al laboratori moltes coses que estudiem; per això, va resultar tan interessant, profitosa, entretinguda i divertida la visita que els alumnes i les alumnes de 2n de Batxillerat (de Ciències de la salut i del Científic-tècnic) de l´IES Andreu Sempere vam fer a la Universitat d´Alacant, per tal de realitzar unes pràctiques de Física o Química.

Els alumnes de Química, bàsicament, ens vam centrar en dues pràctiques, la primera consistia en l´obtenció de manganés per aluminotèrmia, en la qual vam repassar i assolir conceptes que havíem donat a classe quan vam estudiar les reaccions d´oxidació-reducció; posteriorment, la segona pràctica estava relacionada amb el creixement de cristalls de iodur de plom, en la qual vam poder aprofundir una mica en les reaccions de precipitació, que també havíem donat a l´aula. El millor és el fonament de la visita, que no és altre que els mateixos alumnes puguen obtenir els resultats desitjats, que encerten, que s´equivoquen, en definitiva, que comprenguen bé allò que estan estudiant; objectiu que no s´haguera aconseguit si els mateixos professors de la universitat hagueren fet les pràctiques.

Per tant, tots valorem molt positivament l´experiència, la qual considerem una manera diferent i efectiva d´aprendre.

Juan Carlos Pérez Cantó
Departament de Matemàtiques

 

Primer reto: El concurso de televisión

Tres concursantes en un programa de televisión. Alberto, Bernabé y Carlos fueron sometidos a diversas pruebas culturales. En cada una de ellas, el que mejor quedaba, recibía una cierta puntuación, superior a la del segundo, y ésta superior a la del tercero.

Las puntuaciones eran las mismas para cada prueba siendo además números enteros y positivos.

Alberto ganó la prueba de Geografía.
Bernabé obtuvo la máxima puntuación global: 22 puntos.
Alberto y Carlos consiguieron 9 puntos cada uno.

La pregunta es: ¿Quién ganó la prueba de Matemáticas?.

Las soluciones explicadas o demostradas suficientemente y de manera adecuada se pueden enviar al correo jcperez@iesandreusempere.org o también como comentario a la entrada indicando nombre completo y curso.

El ganador o la ganadora de 2 retos será obsequiado/-a con un magnífico ejemplar, lujosamente encuadernado, de las Publicaciones de la Obra Social Bancaja.

Mª Alejandra Gallén Escámez
Departament de Física i Química

El passat dimecres 11 de gener els alumnes de Química de 2n de Batxillerat van participar en el programa de la Universitat d’Alacant “Vine a fer practiques a la Universitat”.

De les dues pràctiques que van realitzar és molt interessant l’obtenció del manganés per aluminotèrmia.

1. Introducció

Els metalls es solen presentar en la natura en el seu estat oxidat (menes) formant òxids, sulfurs, silicats, carbonats, etc. L’obtenció de metalls a partir de les menes implica una reacció de reducció del compost que composa la mena.

Mn3O4 (s) →   3 Mn (s) + 2 O2 (g) 

Aquesta reducció es pot realitzar de diferents formes. La forma més utilitzada a nivell industrial consisteix en transformar la mena (per exemple, sulfur) en l’òxid metàl•lic corresponent i, posteriorment fer reaccionar l’òxid amb un agent químic reductor, és a dir, un element amb major apetència per captar oxigen i, per tant, amb major apetència per formar el corresponent òxid. Lògicament, eixe element ha de tindre una energia lliure de formació del seu òxid més negativa (òxid més estable) que la corresponent a l’òxid de partida. El carbó i els metalls electropositius, com són alumini, magnesi o calci, s’utilitzen com reductors en els processos metal•lúrgics d’obtenció de metalls:

Mn3O4 (s) + 8/3 Al (s)    4/3 Al2O3 (s) + 3 Mn (s) 

Per predir les condicions experimentals en les que té lloc la reacció de reducció d’un òxid metàl•lic es sol utilitzar el diagrama d’Ellingham. En aquest diagrama es representa l’energia lliure estàndard de formació dels òxids front a la temperatura. En general, qualsevol element (B), on la línea de formació del seu òxid corresponent  (BzOy) quede  per baix de la línea de formació de l’òxid de partida (AxOy),  eixe  element  (B)  actuarà  com  un  agent  reductor  adient per l’obtenció de A a partir del compost  AxOy.  

AxOy (s) + z B (s)    x A (s) + BzOy (s)

Figura 1. Diagrama d’Ellingham per la reducció d’òxids metàl•lics

2. Procediment experimental

Obtenció de Mn per aluminotèrmia

Es pesen 6,5 g de Mn3O4 (obtingut prèviament per calcinació d’òxid de manganés (IV)  natural  durant  una  hora  a  una  temperatura  entre  800  i  900  ºC)  es  molturen  i  se mesclen  íntimament,  en  un  erlenmeyer  tapat,  amb  2,2 g  d’alumini  en  pols.  L’alumini és el reductor utilitzat per reduir l’òxid de manganés a manganés metàl•lic. Com les reaccions ocorren en estat sòlid, l’espontaneïtat de la reacció no es pot predir amb els potencials redox, i es deuen comparar les energies lliures de Gibbs de formació dels òxids. Això es fa amb els diagrames d’ Ellingham, on comparem la reacció de formació dels dos òxids, el d’alumini i el de manganés. El que tinga l’energia lliure de Gibbs més negativa tindrà major tendència a formar l’òxid.

Es col•loca la mescla en un cresol de fang i es compacta bé perquè les reaccions en estat sòlid són difícils, donat que el moviment dels ions és limitat per estar dins de la xarxa i requerir bastant energia. Per facilitar el moviment dels ions cal que les partícules dels dos reactius estiguen molt pròximes, i que tinguen una grandària el més xicoteta possible per augmentar la relació superfície/massa (les reaccions en estat sòlid comencen en la superfície), i per últim cal apropar les partícules el màxim possible, raó per a compactar.

En el centre de la mescla es fa un orifici i s’ompli amb magnesi en pols. S’introdueix en el centre una cinta de magnesi metàl•lic. La funció de la cinta de magnesi és aportar la calor necessària perquè la reacció comence a una velocitat acceptable (iniciador). La reacció de combustió del magnesi és altament exotèrmica. Una vegada començada la reacció, i gràcies al fort despreniment de calor que produeix la reacció no necessita calor extra per tindre una velocitat acceptable

Mg (s) + 1/2 O2 (g) MgO (s)    ΔH<0

La cinta de magnesi deu netejar-se prèviament fins observar la brillantor metàl•lica perquè pot estar oxidada en la superfície, amb una capa d’òxid de magnesi que evita que el magnesi metàl•lic reaccione amb l’oxigen de l’aire. (fenomen de passivació)

El cresol s’introdueix fins la meitat dins d’un recipient amb sorra, situat dins de la vitrina de gasos. S’encén la cinta de magnesi i l’operador es retira. Quan ha acabat la reacció, es deixa refredar el cresol, es trenca i se separa el metall format.

En el següent vídeo podeu veure les fotos de les pràctiques realitzades: creixement de cristalls i obtenció de manganés.

 Pràctiques Química a la UA

Virgilio Colomina
Ex comentarista de cine de Ràdio Jove y actual de Radio Alcoy- Cadena SER

 

Abrimos un nuevo concurso en la revista digital del instituto que esperamos que os guste! Su título ya os da un indicio sobre el tema del que tratará… Y éste, cómo no, será el cine.

Quincenalmente daremos una serie de pistas que os conducirán irremediablemente a una película…. Por ahora no parece demasiado interesante pero seguro que con lo que os digo a continuación os atraerá más….

La primera persona en adivinar de qué película se trata contestanto a esta entrada con un comentario en el que se indique el título correcto del film será el ganador de una invitación de cine para ver cualquier película de los cines ABC de Alcoy!!!! .

Hoy mismo empezamos con la primera película que teneis que adivinar y las pistas son las siguientes:

1  Antes de ser filmada fue escrita.

2. Antes de ser llevada a la gran pantalla se llevó a la televisión.

3 Uno de los actores protagonistas fue oscarizado el año pasado.

4 El compositor de su banda sonora es español y está nominado al Oscar este año.

5 El título de la película lleva por nombre el de un animalito un poco ciego.

Por cierto, hoy teneis todas las pistas, pero para la próxima película os las daramos en días distintos.

¡¡¡Recuerda que si eres el primero en enviarme la respuesta correcta serás el ganador de una invitación de cine!!!!!

Carlos Mª Mansanet Terol
Departament de Ciències Naturals

 

Este mes de gener de 2012  es conmemora el desé aniversari de la declaració de la Serra Mariola, com espai natural protegit , en la figura de Parc Natural.

La Serra  Mariola, situada entre les comarques de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat suposa  un important massís calcari que arriba fins als 1.390 metres en el cim del Montcabrer, destacat per la  varietat de les seus plantes així com  per la riquesa dels seus aqüífers, coneguts ja per Cavanilles, que donen lloc a innumerables fonts, brolladors i surgències per totes les vessants de la serra.

L’agressivitat i bellesa del seus paisatges, les seues riqueses naturals i l’interés de les seues característiques biològiques, l’han dotat d’una merescuda fama més enllà de les nostres comarques i han fet d’ella un simbol d’identificació per als habitants dels pobles que viuen als seus peus: Alfafara, Agres, Bocairent, Banyeres de Mariola, Cocentaina , Muro i Alcoi.

Mariola acull també una important pressència humana, documentada des de ben antic, concretament des del Paleolític Mitjà, i presenta nombrosos jaciments arqueològics i importants  testimonis de l’activitat humana, que es concreten en els castells o torres de defensa, en  les caves o pous de neu, i en els masos, o estructures d’aprofitament agropecuari de les seues terres.


Així, encara que Mariola ja apareixia des d’inicis dels segle XX en tots els catàlegs  de zones naturals valencianes, com un espai mereixedor d’especials mesures de protecció i conservació, no va ser fins l’any 2002 quan es va reconèixer oficialment  esta riquesa amb la declaració de 12.544 hectàrees de la seua superficie, com a  Parc Natural, envoltades d’altres  4.500 hectàrees que, en conjunt, constitueixen l’àrea denominada PORN.

Hem de dir que aquesta declaració es també fruit, com no podia ser d’altra manera, de les nombroses reivindicacions populars sobre la necessitat de protecció de la serra que s’inicien , com a mínim en 1987 ,  a partir d’un primer manifest titolat “Salvem la Mariola”, que va redactar i llençar a l’opinió pública l’Associació Cultural Bekirent, de Bocairent.  En aquells moments i des de ja feia alguns anys, Mariola patia un procés de desfeta paisatgística i ecològica i una  mala gestió dels seus recursos naturals que havia alarmat a una part sensible de la població dels seus voltants.

Efectivament, els esdeveniments es precipiten i en 1988 es crea  la Coordinadora per la Defensa de Mariola, que agrupa a tot un conjunt d’entitats excursionistes, ecologistes i socials, dels pobles que envolten la serra, per a establir una sèrie d’objectius que posaren fre a aquesta situació de deteriorament. Bàsicament, es tractava de divulgar els valors de la serra i la importànca dels seus recursos, de concienciar a la població sobre  la necessitat de la seua protecció i d’establir mecanismes de contacte amb les Administracions, locals i autonòmica, per tal d’exigir  la realització d’un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la serra  (PORN) , que proposara la creació de la figura de Parc Natural.

Moltes van ser les activitats i actes que es van fer al voltant dels pobles de la serra, i amb eixos objectius que ham exposat abans. Jornades de treball, exposicions, acampades, marxes, aplecs excursionistes,  denúncies, taules rodones, entrevistes  amb responsables polítics i tècnics,  articles i comunicats en els mitjans de comunicació, etc.    

Així, després dels greus incendis forestals de juliol de 1994 que van afectar  de forma molt directa a la Serra Mariola, com també a altres indrets naturals valencians de gran valor biològic i paisatgístic , finalment en 1995, per Ordre de la Conselleria de Medi Ambient , es va acordar iniciar el procediment d’elaboració i aprovació del PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) de la Serra Mariola.  Semblava ja , per tant, que la declaració com a Parc Natural, no podria endarrerir-se  més d’un   any.

Peró, en 1997, i davant dels endarreriments , es llença una nova campanya: “Mariola: Parc Natural Ara”.  Va tindre un important ressó en els mitjans , i en la mateixa  es van editar tríptics informatius, tarjetes postals per a enviar a Conselleria, adhesius, samarretes, un joc de taula cooperatiu anomenat “Mariola en joc” que es va repartir a les escoles, i una exposició anomenada “Mariola necessita per a sobreviure….”.

Finalment, en l’any 2001  es va aprovar el PORN per part de la Conselleria de Medi Ambient i el 8 de gener de 2002, es declarava el  Parc Natural de la Serra de Mariola,  que protegia una superficie prou extensa de la Serra.

El Parc Natural de la Serra de Mariola compta per a la seua millor gestió amb un responsable de la dinamització de l’espai natural, figura que recentment ha substituït a l’antic càrrec més tècnic de Director-Conservador, i també, amb una Junta Rectora, que està formada per  representats de tots els interessos que coincideixen en la propietat o gestió  de l’espai natural protegit, i  que es té que reunir dos voltes a l’any.

Actualment es compta també amb un Centre d’Informació del Parc Natural, situat en el  Mas d’Ull de Canals, en les proximitats del riu Vinalopó, junt a la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola, on podem trobar fullets informatius, exposicions , rutes per a fer, i tot tipus d’informació de la má dels seus monitors.

En tot cas, sempre podeu acudir també a la web oficial de la Conselleria d’Infraestrctures, Territori i  Medi Ambient, on podreu trobar més informació sobre aquest espai natural protegit.

Per tant, i  per acabar aquesta col.laboració, no cal repetir que existeixen nombroses publicacions, tan generals com d’aspectes específics sobre el Parc Natural, però des d’ací us volem recomanar  el monogràfic nº 23 de la Revista EINES, publicada en 2007, per l’IES Pare Vitòria, titolat “La Cançó de Mariola”. Aquest monogràfic presenta un encertat recull d’articles que pretenen donar una visió interdisciplinar del Parc Natural de Mariola.  Podeu disposar d’alguns exemplars a la Biblioteca del nostre IES Andreu Sempere.

Jesús Martínez Vargas
Departament de Música

Quatre alumnes i dos professors de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, centre associat a les Escoles Unesco, que durant dos anys van formar part de l’equip de treball que va desenvolupar activitats relacionades amb la pau i la no violència, viatjaren entre els dies 5 i 8 de maig de 2011 a Àustria per tal de participar en el 66é Aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen.

Ciudad de Alcoy, 07/05/2011

Els alumnes, en representació de la comunitat educativa del centre, rendiren homenatge a les víctimes de l’holocaust nazi (entre elles, més de 12.000 espanyols republicans passaren pels camps d’extermini, dels quals uns 10.000 perderen la vida).

Els estudiants, després de llegir un manifest on van recordar a les víctimes alcoianes, cantaren unes estrofes de la coneguda peça popular Serra de Mariola mentre cremaven un recull de plantes aromàtiques collides en diferents paratges de la ciutat.

Manifest

DIGUEM MAI MÉS

Francisco Aura Boronat, un alcoià, paisà nostre que va viure durant més de quatre anys en aquest camp d’extermini de Mauthausen, va recordar el 20 d’abril de 1999, ara fa 12 anys, eun un article d’opinió inserit en el periòdic Ciutat que: “cuando la historia se olvida, puede volver a repetirse y esto es algo que no debemos dejar que ocurra”.

Doncs bé, els alumnes de l’IES Andreu Sempere que estem ara açí, hem vingut a Àustria, a aquest camp d’extermini, per a dir als quatre vents que no estem disposats a que la història s’oblide. Hem vingut açí a manifestar i fer nostre el crit desesperat que van llançar els supervivents dels genocidi quan van ser alliberats: a dir MAI MÉS. Mai més als patiments. Mai més a les humiliacions. Mai més a les tortures. I mai més als horrors que van veure i que van viure els éssers humans que van passar per aquestos murs o que van morir en ells.

Per tal d’això, en representació de la nostra comunitat educativa (pares, alumnes, professors, personal administratiu i de serveis de l’IES Andreu Sempere) volem rendir-li un homenatge a tots aquells que van viure i van morir a Mauthausen sense mirar la seua nacionalitat o la seua religió, tot i que personalitzant-los i agermanant-los amb el nom dels alcoians que van  passar per aquest camp d’extermini o van morir en ell:

Emilio Català López
Jorge Cortés Faus
Francisco Grau Ibáñez
José Jordá Santamaría
Joaquín Linares Gisbert
Emilio Marqués Aracil
Rafael Monllor Berenguer
Vicente Montaud Ferrer
Emeterio Payá Rumbeu
Ernesto Pérez Alemany
Antonio Reig Llópis
Antonio Sirera Doménech
José Bonet Domínguez
Enrique Cortés Cantó
Manuel Rosas Rondríguez
Juan Tur Coloma

O Joaquín Navarro Ferri desaparegut en el camp de Dachau

O als que van sobreviure com:

Víctor Escrivá Chorro
José Garrido Monllor
Pedro Ruíz Sánchez

O el nostre amic Franciso Aura Boronat

A tots els interns en conjunt, a tots ells, fossin de la religió o de la nacionalitat que fossin, van dirigits els nostres records com un silenciós clam de solidaritat universal que no us oblida.

Alumnes de l’IES Andreu Sempere
País Valencià. Espanya

L’Amical de Mauthausen, entitat organitzadora del viatge, ha penjat ara la gravació de les activitats realitzades a Àustria en algunes de les quals van participar activament els nostres companys i alumnes.

Guia ràpida

Primera part: 1’32” a 1’46”, castell de Hartheim; 3’21”, assistència a conferències; 5’42”, visita a l’estació de tren de Mauthausen; 15’43” a 16’26”, actuació musical: interpretació de Dona dona a càrrec de Míriam Vilaplana; 18’19”, al Memorial dels tunels.

Segona part: 12’21”, Àngel Beneito cantant al restaurant; 15’33”, actes commemoratius al camp de Mauthausen; 26’05 a 26’40”, pancarta conjunta dels participants valencians; 27’37”, amb la delegació espanyola.