[Es la primera canción que escribo que tiene
una historia oculta en la letra.
Espero que podais comprender la canción.]

Han pasado ocho meses y sigo aquí
no recuerdas mi nombre, ni nada de mí
siente mi halo y sabes que estoy contigo.

Recuerda ese cuento del príncipe azul
que amaba a la princesa tanto como tú
me sientes tan cerca y sabes que estoy contigo.

Oh... ¿Por qué te fuiste sin mí?
Oh... ¿Qué es lo que ha sido de ti?

Hace tanto que te vi y no pude ocultar
mi cara de sorpresa o disgusto, quizá
sientes mi halo y sabes que estoy contigo.

Oh... ¿Por qué te fuiste sin mí?
Oh... ¿Qué es lo que ha sido de ti?

Y por eso... llevame, no sé dónde ir
y esperame, que vuelvo a por ti.
No me dejes, no te rindas, te quiero así
no abandones, no renuncies, lo eres todo para mí.

La lluvia me moja hasta los pies
no siento mi alma ni tampoco mi ser
sientes mi halo y sabes que estoy contigo.

Leo un libro sobre el amor
amor prohibido como tú y yo
sientes mi halo y sabes que estoy contigo.

Oh... ¿Por qué te fuiste sin mí?
Oh... ¿Qué es lo que ha sido de ti?

Y por eso... llevame, no sé dónde ir
y esperame, que vuelvo a por ti.
No me dejes, no te rindas, te quiero así
no abandones, no renuncies, lo eres todo para mí.

Y por eso... llevame, no sé dónde ir
y esperame, que vuelvo a por ti.
No me dejes, no te rindas, te quiero así
no abandones, no renuncies, lo eres todo para mí.

Ha pasado una estrella y me acuerdo de ti
recuerdas mi nombre y todo de mí
siento tu abrazo y siento que estoy contigo.


[[Agradecimientos: Gracias a Crepúsculo y
a Romeo y Julieta por inspirarme a hacer
esta fantastica canción.]]
[Esta canción ha sido una de las pocas que
han conseguido motivarme
hasta lo más hondo de mi corazón,
espero que l@s demás sepan valorar
un poco más la amistad, día a día.]

Siéntate y cuéntame que tal te va
callate o miénteme ya me da igual.
Mírame y demuestra que me quieres de verdad
jurame y promete que nunca me dejaras.

Desaparece el mundo
y también nuestra amistad.

El lunes me contaste que no pudiste ni dormir
la lejanía de esas palabras no me hacen ya sentir.

Desaparece el mundo
y también nuestra amistad.

Te dejaré contarme que
ha pasado con nuestra amistad, tan irreal
y te llamaré, suplicaré que no te marches de aquí
es tan irreal y tan especial, todo para mí.

El que pasó pasado es, no hay nada de que hablar
discusiones que no acaban bien, ¿de qué sirve ya hablar?
Mira bien y observa que no hay nada alrededor
tantas canciones para ti, sin una razón.

Desaparece el mundo
y también nuestra amistad.

Te dejaré contarme que
ha pasado con nuestra amistad, tan irreal
y te llamaré, suplicaré que no te marches de aquí
es tan irreal y tan especial, todo para mí.

Y... al darme cuenta de que tú
no me querías sinceramente.
Al darme cuenta de que tú
me engañaste desde siempre.
No quise oír, ni creer, ni una palabra
no solo una, dos, ni tres, se hacen realidad...

Te dejaré contarme que
ha pasado con nuestra amistad, tan irreal
y dejame, alejate hasta por fin alcanzar
ese mundo real, tan singular, sin mí...

Desaparece el mundo
y también nuestra amistad.


[[Agradecimientos: Gracias a todas esas
amigas que aunque me hayan roto el corazón
y ya no estén ahí, hagan hecho posible
que sea la persona que soy ahora.]]
[Cuando me gustaria gritarle algo a alguien,
pegarle, matarle...etc, porque me desprecia o
me hace daño y no puedo, siempre escribo
una canción en la que dejo mis temores
escritos en el papel y luego me olvido de
ellos. Es un buen consejo.]

Presta atención no hablo de amor
tan solo de mí y de mi vida.
Dime porqué lo haces tan bién
hacerme sentir sin vida.

Prueba a hacer:
Prueba a canviar una cruel realidad con comprensión y valor
prueba a decir lo bueno de mí y te dare mi amor.
Déjame ir a un lugar dónde las dudas se van
prueba a hacer, prueba a hacer.

No creas que yo ya me rendí
intento decir lo que siento.
Ella me dio todo el valor
para vivir sin miedo.

Quiero hacerlo:
Prueba a canviar una cruel realidad con comprensión y valor
prueba a decir lo bueno de mí y te dare mi amor.
Déjame ir a un lugar dónde las dudas se van
prueba a hacer, prueba a hacer.

He vuelto aquí y ya no me iré
sigo aquí para hacertelo saber.
Ahora cuenta hasta diez, solo prueba a hacer
una história donde todo vaya bien.

Prueba a canviar una cruel realidad con comprensión y valor
prueba a decir lo bueno de mí y te dare mi amor.
Déjame ir a un lugar dónde las dudas se van
prueba a hacer, prueba a hacer.


[[Agradecimientos: Gracias a Triana, Bea,
Miriam, Mireia y Zaida por apoyarme en
el coro todos los días. Sois lo mejor del
mundo. Os quiero mucho.]]

Pep Vañó

Departament de Física i Química

Un tinent de l’exèrcit suec, Carl Alex Arrhenius, afeccionat a la mineralogia, trobà en 1787 en una cantera del poble d’Ytterby, prop d’Estocolm, una estranya pedra negra que no poguè classificar. Quan aquesta pedra i altres semblants pogueren ser analitzades pels químics, al llarg de quasi dos segles produïren una vertadera successió de descobriments de nous elements que foren omplint els buits de la Taula Periòdica de Mendeléiev.

En total 17 elements encapçalats per l’escandi , amb nombre atòmic de 21, i l’itri, amb el Z= 39, als quals  cal afegir els lantànids, que van junts des del 57 al 71, formen un grup anomenat “terres rares”. Per què rares” ?. Això no vol dir escasses, ja que es presenten amb una relativa abundància a l’escorça terrestre.

Era un mar d’errades, i la veritat s’ofegava en ell, digué una vegada l’eminent químic francés G. Urbain a prop de la química dels elements de les terres rares. Malgrat que tenia fama de ser una persona apassionada i expansiva, en aquesta ocasió no exagerava. En realitat, durant 30 anys i escaig (des de 1878 fins 1910) aparegueren més de cent comunicacions sobre el descobriment de nous element de les terres rares. És difícil escriure la seus història, fins a tal mesura és complicada.

Aquesta història és molt instructiva, L’escrigueren dotzenes de químics abnegats i diligents de moltes generacions, ja que aquells que cercaven una glòria fàcil i fortuna no tenien res a fer en la química de les terres rares. La uniformitat fatigosa de les operacions sense fi de la separació d’elements bessons exigia una enorme paciència. Precisament aquesta circumstància explica que es troben junts en els minerals, i l’aïllament de les seues mixtures és un problema extraordinàriament difícil.

La història dels elements de les terres rares és un procès únic, íntegre, del qual no es pot suprimir cap baula. El descobriment d’un element preparava poc a poc el descobriment d’un altre. Fins les innombrables errades, al cap i la fi, treballaven per l’èxit de l’empresa. Aquestes errades servien per a  l’aprenentatge, els científics perfeccionaven els mètodes d’investigació, comprovaven els seus propis resultats amb els col·legues, però, en cap cas el descobriment repetit  del nou element tenia el mateix valor com en la història dels elements de les terres rares. La veritat s’extreia a poc a poc del mar d’errades.

El curs de la història dels elements de les terres rares depenia en gran mesura de la troballa de nous minerals. Ja hem escrit sobre el paper desenvolupat pel descobriment dels jaciments de samarskita i monacita: desprès d’açò els científics deixaren d’experimentar per l’ escassesa de mostres per les investigacions.

Res causà tantes dificultats al Sistema Periòdic com el problema de la col·locació de les terres rares en ell. Els científics no coneixien amb exactitud quants elements de terres rares existien en realitat, en què consistía la causa de l’asombròs paregut químic.Tot s’aclarí desprès que el científic N. Bohr desenvolupara en 1921 la teòria atòmica del Sistema Periòdic. Bohr suggeria aleshores una solució elegant i enginyosa : els elements de transició proposà, contenien un a capa addicional de deu elements cada un (elements d); les terres rares una capa addicional de quatorce (elements f). Aquestes òrbites interiors, pregonament soterrades en el cas de les terres rares, no afectaven el caràcter químic de l’element d’una manera tan extremada com les òrbites exteriors; d’ ahí la semblança relativa entre tots els elements de transició i l’extrema similitud de totes les terres rares.

A partir del lantà ( amb nombre atòmic 57) tenim: el Ceri (Ce), Praseodimi (Pr),Neodimi (Nd),Prometi (Pm),Samari (Sm), Europi ( Eu), Gadolini (Gd), Terbi ( Tb), Disprosi (Dy), Holmi (Ho), Erbi ( Er), Tuli ( Tm) ,Iterbi (Yb), Luteci (Lu).

Teniu dificultats per retenir-los a la memòria?

Bé, ahí va una regla mnemotècnica. Us remarque en negreta les lletres que composen els símbols de l’element al qual es refereix la paraula:

sar  Premi Nadal Prometè Samariament Eufòricament Ginebrad. Terbi Dygué: els Homes Ergics També Yeban Luto.

Els metalls lleuguers ( La, Ce,Pr,Nd,Gd ) s’obtenen per reducció dels triclorurs de calci, a 1000º C o més, mentre que en  els  altres casos ( Tb,Dy,Ho,Er,Tm i també Y ) s’empren els trifluorurs perquè els clorurs són massa volàtils. L’Eu,Sm i Tb tan sols es redueixen dels seus sexquiòxids, M2O3, amb lantà a temperatures elevades.

Els metalls són de color  blanc plata i sumament reactius. A l’aire es recobreixen ràpidament d’una capa d’òxids i tots ells, excepte el ceri, s’inflamen amb facilitat per donar el sesquiòxid ( M2O3), mentre que el ceri dóna CeO2. L’Itri és notablement resistent a l’oxidació per l’aire, encara a 1000ºC, a causa de  la formació d’una capa protectora d’òxid.

Estat natural

Originàriament, els elements lantànids s’anomenaren terres rares perque se les trobava com una barreja d’òxids, que antigament s’anomenaven cals o terres. Però, no són elements escassos, ja que existeixen grans dipòsits en Escandinàvia, Índia, Rúsia, EUA, Austràlia  i Xina coneixent-se un gran nombre de dipòsits més petits, distribuïts en molts altres llocs. Els dipòsits están formats per un gran nombre de minerals, essent un dels més importants la monacita que es troba generalment en forma d’arena obscura, pesada i de composició variable.

Essencialment, la monacita està formada perfosfats de lantànids, però, en la majoria de les sorres monacítiques es troben apreciables quantitats de tori, que pot arribar fins al 30%. La distribució dels lantànids en els minerals generalment és la següent: La, Ce i Nd formen el 90%, la resta està formada per itri i els elements més pesants. Tant la monacita com la resta de minerals que contenen lantànids en estat d’oxidació +3 generalment són pobres en europi, que a causa de  la seua forta tendència a adoptar l’estat d’oxidació +2, es troba freqüentment concentrat en els minerals del grup del calci. Les abundàncies absolutes dels elements lantànids en la litosfera són relativament grans. Encara el menys abundants d’aquest element, el tuli, és tan comú com el bismut (≈2·10-5en pes) , 4 vegades més abundant que la plata i  més abundant quel’arsènic, el cadmi , el mercuri o el sel·leni, que són elements als quals habitualment no se’ls considera escassos.. Aproximadament un 0,08% de l’escorça terreste  n’està composada per terres rares.

En aquesta gràfica es veu clarament l’evolució en el consum de minerals de les terres rares. Inicialment s’extreien quasi exclusivament de les terrres monacítiques.

Monacita: Fosfat de terres rares i tori (TR,Th)PO4, és el mineral més abundant. És també la principal mena del tori. S’enriqueix el mineral aproximadament fins al 60% per separació magnètica

Bastnaèsita: fluocarbonat, ( TR)FCO3, amb un fort contingut en terres cèriques i relativament en europi. Explotacions a Xina (subproducte d’una mina de ferro a Bayan-Obo, Mongòlia interior)

El jaciment de Bayan-Obo és el més important del món: les seues reserves són de 600 milions de tones de mineral contenint 14% de ferro, 5% d’òxids de terres rares  i 0,032% d’òxid de tori. S’exploten dues mines a cel obert que contenen terres rares. La produció d’acer és de 4,9 milions de tones/any amb un producció anual de concentrats de terres rares de 100000 tones  amb un contingut del 49 a 59% d’òxids de terres rares.

Altres minerals

Xenotita: fosfat de terres ítriques amb un contingut d’ aproximadament 55% d’òxids de terres rares. Aquest és un subproducte del tractament de la casiterita (mineral d’estany) explotat a Malaísia.

Loparita: niobititanat de terres rares presents a Rússia, en la península de  Kola. Els  concentrats de terres rares s’apropen al 32 %, sobretot terres cèriques.

Argiles: anomenades minerals iònics, certes argiles explotades en el Sud-Est de la Xina contenen aproximadament un 0,2% d’òxids de terres rares sota la forma de ions adsorbits que són recuperats per lixiviació amb l’ajuda de dissolucions salines. Contenen un poc de ceri, continguts elevats d’europi i continguts més variables d’itri.

El lantani és el primer element de la sèrie dels lantànids, de la família de les terrres rares. Aquesta sèrie emplena la primera de les dues files d’elements que es troben separadament sota el cos principal de la taula periòdica. Tots els lantànids són gairebé idèntics químicament i tots es troben en el mateixos minerals. En alguns casos, hom va tardar molts d’anys a saber que allò que els químics havien considerat que era un element, era de fet una barreja de diferents terres rares.

Moltes de les terres rares no ho són pas, de rares reben aquest nom perquè és difícil aïllar-les. El mètode d’extracció amb solvents emprat actualment per separar terres rares es basa en les lleugeres diferències de solubilitat que tenen els compostos de terrres rares en dos líquids immiscibles (normalment una fase aquosa i una altra d’orgànica). Encara que les diferències de solubilitat siguen petites, és posible disposar un sistema de contracorrent de les fases en el qual es formen, de manera contínua, una gran quantitat d’etapes d’extracció en què el grau de separació augmenta progressivament, fins que la substància que ens interessa és pràcticament pura en una de les fases.

L’extracció amb solvents a contracorrent va incrementar enormement la possibilitat de disposar de totes les terres rares i va reduir-ne el cost en estat pur espectacularment. L’oferta sobtada de grans quantitats de terres rares a preus raonables va desencadenar la recerca de possibles aplicacions útils, que va tenir més èxit en uns casos que en d’altres.

La lectura d’ambdos gràfiques és senzilla. La criticitat del subministrament dels distints elements lantànids és tant més elevada quan més allunyada de zero es troben tan en abcisses com en ordenades.

Malgrat que s’observa una evolució entre el curt i mitjà termini aquesta dada no es pot considerar significativa per la qual cosa el desenvolupament de les tecnologies “netes” s’enfronta a una petita espasa de Damocles.

Millorament de les fibres òptiques amb terres rares

 

Científics xinesos porten a terme assajos que permetran millorar substancialment el rendiment i l’ eficàcia de les fibres òptiques. La utilització de les terres rares en el dopat del vidre que s’utilitza en la construcció de fibres permet obtenir atenuacions quasi nul·les. Materials com el samari estant oferint  avantatges impensats que serviran per aprofitar òptimament les llargàries de les fibres òptiques ja que ofereixen a aquest medi de transmissió una eficiència que s’acosta a la ideal. Aquest avanç serà molt útil per reduir la quantitat d’estacions retransmissores (òptiques) en llargues distàncies o dins de grans i extenses xarxes de dades.

L’erbi té un paper crucial en els sistemes de comunicació moderns, atès que permet amplificar un impuls lluminós dins d’un cable de fibra òptica sense haver-lo de convertir en senyal elèctric. Un impuls  feble de llum que s’està propagant per una fibra òptica entra en una secció on s’ha introduït una petita impuresa d’erbi en el vidre de la fibra; l’impuls surt d’aquesta secció dopada  amb erbi més intens que quan hi ha entrat. L’amplificació es produeix totalment dins la fibra; no hi ha intercepció de l’impuls, simplement  en surt més intens que quan hi ha entrat.

Naturalment, sempre que acabem amb més energía de la que tenien a l’inici, l’escreix ha de provenir d’un lloc o altre.

Per a fer funcionar aquest dispositiu, conegut com amplificador de fibra òptica dopada amb erbi, primerament hem de bombar energia a la fibra utilitzant un làser. L’energia emmagatzemada en els àtoms d’erbi en forma d’electrons promoguts a uns estats excitats d’energia més alta. L’energia roman atrapada en aquests estats fins que arriba un impuls d’una determinada longitud d’ona, que dispara el retorn dels electrons a llur estat fonamental i allibera l’energia emmagatzemada en forma de llum.

Aquest procés és anomenat emissió estimulada i  és també la manera com treballen els làsers (làser, en anglès, és la sigla de ligth amplification by simulated emission of radiation). La llum emesa d’aquesta manera sempre viatja en la mateixa direcció que la llum que ha estimulat l’emissió, així que la llum sobrevinguda és alienada amb l’impuls entrant i surt per l’extrem distal, no per on ha entrat l’impuls, fet que és crucial.

Usos indústrials de les terres rares

La llista d’articles que contenen terres rares es quasi interminable. Els imants fabricats amb elles són més potents que els normals i menys pesants. Aquesta és una de les raons per les quals els aparells electrònics són  cada vegada més petits. Les terres rares també són essencials per diverses tecnologies verdes”, com la dels cotxes híbrids i turbines eòliques. La bateria d’un sol Toyota Prius conté uns 10 kg de lantà, i l’imant d’una turbina eòlica gran pot contenir 260 kg o més de neodimi. Les Forces Armades d’EUA necessiten terres rares per fabricar gafes de visió nocturna, milers de creuers i altres armes

Estan en totes parts. El color roig que emeten els televisors, per exemple, és a causa de  un element anomenat europi. El convertidor catalític del sistema d’escapament del cotxes conté ceri i lantà. Però, tot açò no ho saps si no t’ho diuen. Per això ningú es preocupava per aquestos elements quan eren difícils d’obtindre”.

 

Els minerals de les terres rares estan en el cim de les preocupacions mundials des  que Xina retallà les seues quotes d’exportació i sembrà la por a l’escassesa d’aquests elements en les economies indústrialitzades, atés l’estatus de primer abastidor global. Xina anuncià que reduirà les seues quotes en més d’un 11% en el primer semestre de 2011, reduint encara més els subministrats per fabricar en sèrie productes d’alta tecnologia.

A continuació fem un resum de les aplicacions industrials que tenen i algunes àrees clau on són empleats:

  • Superconductors. L’òxid d’itri, bor i coure (YBCD- Ytrium barium copper oxide), Aquest material esdevé superconductor quan es refreda amb nitrogen líquid, Ii els superconductors són absolutament estrafolaris.
  • Catalitzadors. I convertidors catalítics de vehícles que utilitzen lantà i ceri. Les terres rares jugen un paper prometedor en les zeolites utilitzades com a catlitzador en el procès de Crakin del productes petrolifers (en 2010 es consumiren més de 18400 tones)
  • Polida dels vidres òptics. S’utilizà l’òxid de ceri que és molt barat. En una primera fase es poleix amb moles diamantines, s’afina el producte amb abrasius (carbur de silici)  en suspensió aquosa i la polida final s’efectua amb pólvores  d’òxid de ceri  en suspensió aquosa. En 1910 el consum mundial fou de 23500 tones.
  • Decoloració del vidre. El vidre conté com principal impuresa d’òxid  de ferro.  El poder colorant del FeO és superior al del Fe2O3, aleshores, la primera etapa (decoloració química) consisteix en oxidar els ions Fe2+ a Fe3+. S’utilitza com oxidant l’òxid de ceri (IV), que absorbeix poc les radiacions de l’espectre visible. La quantitat d’òxid de ceri (IV)  introduït , en massa, és de 2 a 3 vegades la del ferro. La tintura groguenca resultantd’aquest primer tractament s’elimina introduint un colorant (altre òxid de terra rara) que absorbeixca fortament aquest color (decoloració física).
  • Additius de carburants diesel.
  • Metal·lúrgia.
    • L’itri metall s’empra  permillorar la atenuació als xocs tèrmics dels acers dels gasoductes.
    • L’escandi s’utilitza per fabricar metalls forts  i llums intensos. N’hi ha prou de barrejar una petita quantitat d’escandi amb alumini per crear alguns dels aliatges més forts que es coneixen, els quals s’utilitzen en els avions militars de reacció, en els bats de beisbol i en els quadres de bicicletes d’alta gamma.
    • L’aliatge del praseodimi amb magnesi és una a·leació dura i forta utilitzada en la fabricació d’avions.
    • Òptica de precisió. Els vidres de lantà (d’alt índex de refracció) són universalment empleats en òptica de presisió per fabricar lents de microscopis , de telescopis i  de càmeres fotogràfiques.

    Ceràmica

    • L’òxid d’itri amb continguts superiors al 7% s’utilitza per estabilitzar, a alta temperatura, la forma cúbica del zircó ( ZnO2), ja queposseiex propietats de refracció de la llum properes a les del diamant, utilitzant-se a  com a imitació en joieria.
    • El ceri s’utilitza per donar color groc als vidres i ceràmiques
    • El color únic dels ions Er3+, rosa, s’empra per coloritzar vidres i porcellanes
    • El neodimi s’utilitza per coloritzar de violeta als vides i ceràmiques.
    • L’òxid d’erbi és utilitzat com a  pigment rosa de vidres i ceràmiques.

     

    Làsers

    Dins la cavitat ressonant d’un làser, un gran nombre d’àtoms es coordinen amb una perfecció que només pot ocórrer a nivel quàntic: cada fotó de llum té exactament la mateixa longitud d’ona i està exactament en fase amb cada un dels altres fotons, i tots es mouen conjuntament com un únic feix de llum coherent. No és solament un llum ben focalitzada, sinó que és un llum completament diferent, que només pot ser explicada per les aclaparadores lleis de la mecànica quàntica

    • Els cristalls de granat d’itri i alumini( YAG- Ytrium aluminium garnet-) que són el component bàsic d’un grup de làsers impulsicionals molt potents, uns dispositius capaços de crear raigs de llum tan perfectament col·limats, que els podem fer rebotar a la Lluna i veure’n el reflex
    • L’aplicació estel·lar de l’iterbi és com agent dopant en làsers, on crea centres de color que emmagatzemen energia.
    • Els làsers emprats en cirurgia sovint són làsers d’estat sòlid de granat d’itri  i alumini (YAG) dopats amb holmi.
    • El vidre de neodimis’utilitza en els làsers, ja que és capaç d’amplificar les pulsacions lluminoses després de ser bombat d’energia amb làmpades de flaix
    •  L’iterbi s’utilitza per fabricar làsers d’infrarojos.

     

    Batèries Ni-M-H

    Aquestes bateries que reemplacen les bateries de Ni-Cd( que contenen el cadmi que és tòxic), estan formades per un electrode positiu de hidròxid-oxihidròxid de nickel i d’hidròxid de potassi 8,7 M, i d’un electrode negatiu composat d’una aleació amb base de de LaNi5 amb els ions niquel parcialment substituïts per Mn,Al, Co o Lai per diverses terres rares. Les reaccions que tenen lloc són les següents:

    • Ànode : Ni(OH) + OH  →  NiOOH+ H2O + 1 e    Eo=  + 0,49 V
    • Càtode : M +H2O + 1eMH + H2O       Eo= -0,80 V

    En 2010, el consum mundial del sector fou de 27300 tones.

Aplicacions mèdiques

  • El luteci s’empra en els detectors de PET Scan.
  • L’europi s’empra  com  agent de relaxació en el  RMN.
  • Medicines fabricades amb l’isòtop153 Sm s’utilitzen en el tractamen contra el càncer de pulmó, pròstata i pit.
  • S’utilitza com a reactiu en els tests utilitzats per detectar substàncies específiques en la sang o mostres de fluids humans, usant una reacció immunològica.

Aplicacions magnètiques

  • El praseodimi barrejat amb neodimi, ferroi bor  constitueix un imant que s’empra en els vehicles elèctrics  i en les turbines eòliques.
  • Els imans de neodimi, són un aliatge de neodimi ferro i bor. De ben segur són els imants permanents més forts que podem trobar en les botigues.

Aquests imants són tan forts que realment és perillós tenir-los a prop, especialment si n’hi ha més d’un. Es poden atreure l’un a l’altre des d’un pam i mig de distància o més. Fins i tot el s més petits us poden fer mal; els grans, de pocs centímetres, us poden fer malbé un dit o tota la mà.

  • Els imants de samari-cobalt es poden emprar a temperatures més altes, a les quals els imants de neodimi perden llur magnetisme. Per alguna raó, els imants de samari i cobalt són els que s’empren en les pastilles (els fonocaptors) de les guitarres elèctriques de gamma alta.
  • Els compostos de gadolini són altament paramagnètics, una propietat que els fa aptes per a ser injectats dins el cos humà. Una de les aplicacions principals del gadolini és com agent de contrast en la tècnica d’imatge per ressonància magnètica (IRM).El  gadolini respon intensament als camps magnètics dels equips  d’IRM; per tant, si s’injecta en el torrent sanguini (en forma de gadopentetat de dimeglumina), la imatge per ressonància magnètica ens mostrarà precisament on hi a sang i on no. Una imatge d’aquest tipus enspot indicar la localització precisa d’una hemorragia interna i ens permet visualitzar el punt exacte del vessament d’un vas sanguini, o bé el lloc d’una constricció o un blocatge, en mostrar-nos clarament on s’estreny o s’atura el corrent sanguini.
  • El holmi assoleix l’apogeu de la glòria a què pot aspirar un element de les terres rares. Si posem una barreta feta d’holmi- anomenat peça polar– a l’extrem d’un imant, n’obtindrem un de més fort.Les peces polars d’holmi són utilitzades en els aparells d’imatge per ressonància magnética (IRM), en els quals uns camps magnètics extremadament intensos alineen els àtoms del cos, de manera que es poden mesurar llurs spins nuclears.

Luminescència. Fosforòfors

  • L’escandi s’utilitza en les làmpades de descàrrega  d’alta intensitat que contenen halurs metàl·lics, la presència de iodur d’escandi transforma  en una agradable llum d’aspecte solar allò que, altrament, seria una llum més aviat molesta.
  • Les bombetes de baix consum utilitzen europi en la mescla de fosforòfors que incorporen per tal de crear un espectre lluminós plaent.
  • Fosforòfors que contenen terbi donen una llum verda en ser colpejats pels electrons.
  • L’europi és utilitzat en els fosforòfors dels tubs de raigs catòdics (TRC) i dels aparells de televisió en color, que cada vegada seran més escassos. Aquests dispositius són grans tubs de buit en els quals un feix enfocat d’electrons és accelerat per milers de volts cap a petits puntes fets de fosforòfor vermell, verd i blau, que revesteixen la part interna de la pantalla. El color de la llum emesa per cadascun d’aquests puntets és determinat pels elements i  els compostos que conté el fosforòfor. La invenció dels fosforòfors vermells basats en l’europi, féu que la televisió en color esdevingué de sobte més brillant i més viva en colors.
  • L’europi es utilitzat en les pintures fosforescents, incloen-hi les modernes varietats que poden resplendir durant minuts o mantener la lluminositat durant hores, una vegadahan estat exposades lleument a una font llumisosa intensa.
  • Mischmetal-pedres d’encenedor
    • El metall de ceri és pirofòric, la qual cosa significa que s’inflama fàcilment quan el raspes, el llimes o el tritures. No ens ha d’estranyar, dons, que el ceri siga utilitzat per fabricar pedres d’encenedors, tot i que hom rebaixa la natura pirofòrica aliant-lo amb ferro.
    • Reactius químics
      • Poderós oxidant: Ceri
      • Poderós reductor: Iterbi

Reciclatge

L’augment del reciclatge de bombetes de baix consum usades limitarà l’impacte de l’esgotament de les anomenades terres rares en utilizar algun d’aquestos minerals molt cercats. En les làmpades o bombetes de baix consum, alguns d’aquests materials -l’itri, el terbi i l’europi– estan presents en els les pòlvores fluorescents que recobreixen l’interior del tub de cristall i representen quasi el 3% del seu pes.

Fins ara, aquestes pòlvores eren “neutralitzades i emmagatzemades com el mercuri en instal·lacions especificament pensades per això”. A partir d’ara, un nou procediment desenvolupat pel grup químic Rhodia, permetrà reciclar-los a partir de principis de 2012, convertint  França en el primer productor europeu de terres rares reciclades.

En 1910 França reciclà 3650 tones de làmpades fluorescents contenent terres rares. De 4000 tones de làmpades podrien obtenir 1,5 tones d’itri, 1 tona de terbi i 1 tona d’europi.


Bibliografia

  • Química inorgánica avanzada. Cotton y Wilkinson. Editorial : Limusa-Wiley Ed., 2006
  • Un esquema moderno de la química inorgánica. C.F.Bell y K.A. Lott. Editorial Alhambra . 1966
  • Cómo fueron descubierttos los elementos químicos. Dn.Trifonov y V.D. Trífonov. Editorial MIR 1984
  • El tío Tungsteno.  Recuerdoz de un químico precoz. Oliver Sacks. Editorial Anagrama. 2003
  • El nombre y el símbolo de los elementos químicos. M.R. Bermejo. A.Mª González-Noya y M. Vázquez. Editorial Síntesis 2008
  • Els Elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers. Theodore Gray. Editorial IEC/ PUV/UAB. 2011
  • Selected papers on the Periodic Table. Eric Scerri. Editorial Wold Scientific Pub Co 2009
  • Química Inorgánica. Shirer&Atkins. Editorial McGraw-Hill 2008
  • Química Inorgánica Estructural. A.F. Wells. Editorial Reverté .1978

Recursos Web

Glossari

Alliatge pirofosfòric

Aliatge

Ànode

Atenuació

Bastnaesita

Catalitzador

Càtode

Concentrat de terres rares

Contador Geiger

Criticicitat

Distal

Dopatge

Espasa de Damocles

Física teòrica

Fissió atómica

Flaix

Fonocaptor

fosforòfor

Incandescència

Index de refracció

Investigació aplicada

Isòtop

Itèrbia

Jaciment

Lantànids

Làser

Lixiviació

Luminesciència

Materials funcionals

Metal·lúrgia

Metalls no ferris

Mischmetal

Monacita

Niels Bohr

Nombre atòmic

Òxid

Paramagnètic

Peça polar

Pes atòmic

Procès d’intercanvi  iònic

Productes de fissió

Qui

Química analítica

Química bioinorgànica

Química inorgànica

Química orgànica

Regla mnemotècnica

Taula Periòdica

Tub de raigs catòdics

Turbines eòliques

Ressonància Magnètica Nuclear ( RMN)

Pep Vañó

Departament de Física i Química

El segell de Sri Lanka mostra  a M. Curie al costat de M. U. S. Sultanbawa. Un dels químics més destacats del país. Sota els seus retrats es situa un sàfir blau, la gemma nacional de Sri Lanka. Conjuntament amb la seua fórmula molecular d’òxid d’alumini. Al2O3(s).

El professor Sultanbawa es doctorà en 1978 a la Universitat de Londres. Se li concedí el títol ‘Vidya Jyothi’ en 1990 per part del President de Sri Lanka i Fellow of the Indian Academy of Science. Sultanbawa ha sigut també el ganyador del Guinness Award for Scientific Achievements en 1978.

L’alúmina és l’òxid d’alumini ( Al2O3). Junt amb la sílice, és l’ingredient més important en la constitució de les argiles i els barnissos, donant-li resistència i augmentant la seua temperatura de maduració.

L’òxid d’alumini existeix en la naturalesa en forma de corindó, i d’esmeril. Certes pedres precioses, com el robí, sàfir, són formes d’alúmina coloretjades per indicis d’òxids de  metalls pesants; es poden fabricar pedres artificials per fussó en la flama oxhídrica. L’alúmina es troba també en forma d’òxids hidratats que són els components de la bauxita i de la laterita ( està consta principalment d’hidròxids alumínic i fèrric, sílice i menors proporcions d’altres òxids),

L’òxid d’alumini fos i tornat a cristal·litzar és idèntic en les seues propietats físiques i químiques al corindó natural. Tan sols el  superen en duresa el diamant i algunes substàncies sintètiques, cancretament el carborundum o carbur de silici. Tant el corindó impur (esmeril), com el corindó artificial pur (alund) s’utilitzen com abrasius. A temperatura ordinaria , l’òxid d’alumini és insoluble en tots els reactius químics comuns.

Estructura cristal·lina del corindó

Corindó (robí i sàfir)

El corindó és un mineral relativament escàs que apareix en roques aluminoses, generalment de tipus metamòrfic,  com màrbres, esquists micàcees y gneises. En ocasions també pot estar relacionat amb roques  ígnees àcides o intermitjanes, tals com granits o sienitas.

Però, els exemplars  amb valor gemmològics són molt més rars, especialment el  robí, ja que  requereix  per la seua  formació la presència  de crom, element cromòfor, que sol aparèixer en roques ultrabàsiques. Per tant, perque puguen formar-se robís cal el contacte entre roques molt riques en alúmina i roques o fluïds portadors de crom .

Robí

En el color,a més  de la quantitat de Cr3+, influeix la presència d’ altres elements colorants, tals com el ferro, que  l’oscureix agranatant-lo.

El sàfir, que contè ferro i  Ti4+, és un poc més freqüent però , calen també unes condicions adequades de cristal·lizació.

Sàfir

A més  a més , dels característics colors blaus existeixen també sàfirs fantàsia tals com:

Els verds i grocs ( deguts a la presència de Fe 3+)

porpres i violats ( amb Fe2+, Ti4+ y Cr3+)

roses ( amb petites quantitats de Cr3+)

i padparadchas (amb Cr3+i centres de color).

En el cas d’aquesta gemma, més abundants que els jaciments primaris ho són els de tipus secundari o al·luvials, originats per l’erosió i transport dels materials que constitueixen els jaciments primaris. Els corindons, molt resistents a l’erosió per seu tipus d’enllaç i estructura, són alliberats de les seues roques mares, transportats pels rius i dipositats en jaciments al·luvials on s’acumulen. És per això que les grans explotacions de robís i sàfirs es troben, per norma general, en àmplies valls fluvials amb graves o arenes.

És freqüent l’aparició conjunta de robís i sàfirs, si bé aquests darrers són més abundants en certs jaciments on  tan sols apareixen sàfirs.

Els jaciments de robí més importants del món, per la qualitat de les seues gemmes, es troben en  Mogok ( Myanmar, antigua Birmània), però, la seua producció anual és escasa. Recentment en Mon Hsu s’han descobert  també robís. Per la seua quantitat destaquen els jaciments de Trat y Chanthaburi (Tailàndia) i els de  de Ratnapura (Sri Lanka).

Altres països productors són : Vietnam, Kènia, Tanzània, Cambòia i Pakistà.

Mercat de robís en Bo Rai (Tailàndia)

En quan al sàfir, els exemplars més bonics s’han trobat en Cachemira ( Índia), però, actualment la seua producción és quasi nul·la. Es troben també en totes les localitats  citades per al robí, a més a més , d’Austràlia ( important jaciment de sàfirs blaus, verds i grocs) i amb menor importància en Montana ( EEUU).

Talles

Per optimitzar el mineral en brut, els sàfirs i robís es tallen en una gran varietat de formes segons il·lustrem a continuació.

Els sàfirs amb una formació particular d’agulles de rutil que es creuen a 60º, poder tallar-se en cabujó i provocar així que es veja una estrella de sis pics, donant lloc a un sàfir estrellat. Com en el cas dels robis, els sàfirs  estrellats ( asterisme) són apreciats segons la finura de l’estrella, dels seus rajos i la qualitat del seu color.

Estructura del RutilTiO2

 Exemples de dissolucions sòlides: El sàfir, deu la seua coloració blava al ferro i al titani que substituexen a algún àtom d’alumini. El robí és una dissolució sòlida d’òxid de crom en corindó. La varietat anomenada “ sang de colom”  és una de les més apreciades d’un roig pur intens amb una petita tonalitat púrpura.El color d’aquesta gemma varia segons la direcció què la llum l’atravessa. En una direcció és roig carmesí, i en la direcció perpendicular a aquesta s’observa un roig més grogenc.

Sang de colom

L’escala Mohs de la duresa caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals mitjançant la capacitat d’un material dur per a ratllar-ne un de més tou. Fou creada pel mineròleg alemany Friederich Mohs i és una de tantes definicions de duresa en la ciència dels materials.

Mohs va basar la seva escala en deu minerals de fàcil obtenció. S’enfronten els materials amb els de la taula per veure quin és el material més dur que poden ratllar.

La taula de baix mostra una comparació amb la duresa absoluta obtinguda amb un escleròmetre.

Escleròmetre

  • Què és una dissolució sòlida?

És una fase cristal·lina que pot presentar composició variable

  • Existeixen diferents tipus de dissolucions sòlides?

Els tipus més senzills de dissolucions sòlides són sustitucionals, en les que l’àtom o ió que s’introdueix sustitueix a un altre àtom o ió de la mateixa càrrega en l’estructura hostatge intersticial, en la qual les espècies introduïdes ocupen una posició que normalment hi està buida en l’estructura cristal·lina, amb la qual cosa no surten fora de l’estructura àtoms o ions. A partir d’aquestos dos mecanismes poden desenvolupar-se una considerable varietat de mecanismes de dissolucions sòlides més complexes quan es presenten simultàniament ambdòs mecanismes, i/o quan s’introdueixen ions de càrrega diferent als que inicialment es trobaven en la xarxa hostatge.

Dissolucions sòlides sustitucionals. Cas de la sèrie d’òxids formats en reaccionar Al2O3 i Cr2O3.

L’estequiometria de la dissolució sólida és Cr2-·AlxO3 (0≤x≤2) .Tant el Al2O3 com el Cr2O3 presenten estructura de corindó (α-Al2O3), empaquetament hexagonal compacte amb els  ions Al+3 i Cr+3ocupant dos terços de les posicions octaèdriques.

En la dissolució sòlida els ions Al 3+ i Cr 3+ están distribuïts a l’atzar en les posicions octaèdriques. Una posició octaèdrica determinada pot contenir un catió Al 3+ o un Cr 3+, estant la probabilitat que sigua un o un altre relacionada amb la composició. Es pot considerar  la posició ocupada en termes d’un catió promedi ponderat.

  • Requeriment que deuen cumplir-se perquè es forme una dissolució sòlida sustitucional simple en un interval de composicions?.

Experimentalment s’ha constatat que per la formació de la dissolució sòlida en sistemes metàl·lics els tamanys dels ions no deuen diferir més del 15%. Les diferències de tamany de cations formant dissolucions sòlides en sistemes no metàl·lics es prou superior, però, és difícil quantificar-ho.

  • Discusió de la formació de dissolucions sòlides entre sals alcalines

¡ La condició necessària perquè dos fases presenten dissolució sòlida en l’interval complet de composicions és que siguen isoestructurals!.

Empaquetament hexagonal compacte

Des de l’associació de mares i pares, traiem el cap per primera vegada a aquesta revista digital i ens comprometem a no desaprofitar aquesta oportunitat per poder transmetre la informació rellevant, els suggeriments constructius i les opinions respectuoses, que com a mares i pares, dessitgem que apareguen.

D’aquesta manera, amb la regularitat que el temps ens permeta, amb la creativitat, la imaginació i inspiració, i per descomptat, amb la il·lusió que ens mou a col·laborar, intentarem ser presents en aquesta revista.

Hem pensat que un bon començament seria presentar-nos, perquè els grups els formen les persones, i les persones tenen nom i cognoms. De moment (perquè les associacions són dinàmiques i sempre hi ha gent que entra, però també gent que ix), després de l’última assemblea celebrada a principis de novembre, la junta de l’AMPA ha quedat formada per les següents persones:

FRANCISCO ARACIL FAYOS (Paco), president; JUAN IGNACIO PONSODA VERDÚ (Pocho), vicepresident; M CARMEN PÉREZ SEMPERE, secretària; NIEVES PÉREZ CORBÍ, vicesecretària; EVA CASTELLÓ GRAU, tresorera; M.JESÚS SALIDO VAÑÓ (Xussi), vicetresorera; M.CARMEN PÉREZ AMORÓS, CONCEPCIÓN MONFORT GARCIA  (Conchín), MILAGROS LÓPEZ BAYONA (Mila), … que són vocals.

Volem aprofitar també per recordar-vos que el proper dia 28 de novembre hem de triar els nostres representants en el consell escolar. Som mares i pares implicats i tenim el dret i l’obligació de ser-hi, de votar. Ens agradaria que puguen dir de nosaltres: Sí!, El percentatge de pares i mares que ha votat aquest any ha estat espectacular, el millor dels últims anys. Per la nostra part hem aconseguit que sis mares/pares es presenten com a candidats, ara només falta que tots els altres fem la resta: votar (tampoc és tanta feina, no?)

I com sempre és més divertit veure alguna imatge, us adjuntem el nostre cartell electoral. Segur que coneixeu a la majoria.

[Esta canción esta basada en una historia propia.]

A veces no estás en mi corazón
me olvido de buscar y no encuentro una solución.

Espero que hoy mires hacia atrás
y sueñes en nadar entre nosotros dos.

A veces me siento irreal
a veces me siento sola
sueño que puedas perdonar
a mi otra mitad.
Intentaré cambiar.

No encuentro un porqué Dios me hizo así
no sueño con ganar tan solo con sonreír.

Puede ser que sienta algún rencor
hacia mi ser sin una explicación.

A veces me siento irreal
a veces me siento sola
sueño que puedas perdonar
a mi otra mitad.
Intentaré cambiar.

A veces me siento irreal
a veces me siento sola
sueño que puedas perdonar
a mi otra mitad.
Intentaré cambiar.

No quiero aparentar ni tampoco ocultar
mi verdad.
Pero quiero decirte toda la verdad
sobre mí.

A veces me siento irreal
a veces me siento sola
sueño que puedas perdonar
a mi otra mitad.
Intentaré cambiar.

Intentaré cambiar, intentaré cambiar.


[[Agradecimientos: Me encanta tal y como soy, aunque a veces me odie a mí misma. Todos somos perfectos tal y como los demás.]]

Con su frío mirar

los hizo derribar.

Paso a paso

en el asalto

todos estaban callados.

Por sus vidas temían

y con su fuerza rendían.

Los pretextos siempre servían

pues las guerras siempre se hacían.

La sangre siempre corría

por las calles de la vida.

Hombres tercos iban

a su guerra suicida.

Patricia Navarro