Aquest dissabte 2 de maig a les 20:00h tindrà lloc al Teatre Principal d’Alcoi un concert en suport a Salvem l’Aqüífer del Molinar per a sufragar les despeses judicials que se’n generen de la defensa del nostre aqüifer.

Al concert podrem gaudir dels grup Pelandruska (grup alcoià de folk instrumental) i la participació de Batà i Arthur Caravan.

El preu de l’entrada serà de només 5 € (hi haurà també la possibilitat de col·laborar comprant “fila zero”).

És molt important que compreu la vostra entrada i ho passeu bé amb aquests magnífics grups, alhora que ajudeu a finançar la lluita en defensa de l’aigua potable d’Alcoi.

Les entrades es poden adquirir per Instant Ticket o en la taquilla del Principal.

El concert és possible gràcies a la col·laboració dels grups i del seu segell Música de Telers, el Teatre Principal d’Alcoi i el Centre Ovidi Montllor des d’on hem aportat el nostre granet.

Aprofitem per agrair a aquestos músics que col·laboren activament aportant el seu art. Un bon exemple de compromís amb el poble, que tan necessari és.

Ens veiem dissabte al Principal!!!

 

concert molinar

CCOM

C/ Vistabella, 8  –  03802 Alcoi
965 520 148  –  alcoi@acpv.cat
Horari:
Dimarts i dimecres: 19h. – 21h.
Dijous, divendres i dissabte: 18h. – 21h.

17/03/2015 – 15:10 Escrit per SHEILA GARCÍA

ARAMULTIMÈDIA

 

En la XVI edició del Premi nacional de poesia Paco Mollá, el poeta alcoià, David Peidro ha guanyat el premi en la modalitat de poesia en valencià per la seua obra Filles nasqueren. El guardó consisteix en 3000€ i la publicació de l’obra per part de l’Editorial Aguaclara.

Filles nasqueren és un poemari que inclou una cinquantena de poemes curts, ambientats sota paisatges lluminosos marítims i mediterranis.

El premi es va entregar en la X Quinzena Literària de Petrer. El jurat va estar compost per Gaspar Jaén, Lluís Alpera i Lluís Ferri. Jaén va destacar de Peidro que “estem davant d’un nou valor de la poesia en valencià. Un creador que li dedica un treball intens al poema i que és molt auto-exigent amb el ell mateix i el seu text”.

El poeta alcoià viu actualment a Madrid i treballa com a professor d’educació secundària. Els darrers anys, Peidro ha estat finalista del XXI Premi 9 d’Octubre i ha participat en el poemari Nova poesia alcoiana.

+ info:

http://petrer.es/val/pacomollaval.html

Font: http://www.laveupv.com/noticia/12973/alcoi-enceta-lany-ovidi

La Veu / Diari Digital del País Valencià

 

El regidor de Cultura explica a entitats i col•lectius les diferents iniciatives programades per commemorar els 20 anys de les seues ‘vacances’

L’Ajuntament d’Alcoi ha acollit aquesta mateixa setmana una reunió amb diferents organismes i entitats culturals, socials i veïnals, a fi d’exposar les activitats que hi ha previstes dins l’Any Ovidi aquest 2015, quan s’acompleixen 20 anys des que l’artista alcoià va marxar ‘de vacances’, un programa que s’enceta aquesta mateixa setmana amb dues exposicions dedicades a Ovidi Montllor dins el cicle estable d’arts plàstiques de la Regidoria de Cultura.

 

Ovidi Montllor

El pròxim 10 de març es compliran 20 anys de la mort de l’artista alcoià Ovidi Montllor.
Foto: La Veu del País Valencià


Pau Grau / Alcoi

El regidor de l’àrea Paco Agulló, acompanyat pel director del Centre Cultural Miquel Santamaria, va exposar les diferents iniciatives que hi ha en marxa, amb nombroses activitats durant els mesos de març i abril. Agulló, a més, va indicar que s’estan treballant algunes línies en col•laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), arran de diversos contactes amb el regidor de Cultura de la ciutat comtal Jaume Ciurana. A banda, com ja va transcendir, la col•laboració amb la capital catalana s’estén al festival de cançó Barnasants, la cloenda del qual tindrà lloc a Alcoi a mitjans d’abril.

Obres plàstiques i fotogràfiques al voltant de l’Ovidi Montllor

El més imminent, per tant, són les exposicions col•lectives que s’inauguren aquest dimarts i aquest dijous pròxims: la primera, de cinc joves artistes alcoians que dediquen les seues obres plàstiques a Ovidi Montllor, la qual serà inaugurada dimarts a les 20 hores al Centre Ovidi Montllor i reuneixen treballs de Rubén Fresneda (coordinador de la mostra), Hèctor Prats, Neus Bou, Pau Sellés i Mauro Pastor.

La segona, que s’inaugura dimecres a l’Àgora també a les 20 hores, que recull obres fotogràfiques al voltant de la figura del cantant alcoià de diversos autors: Mateo Gamon (coordinador de l’exposició), José Aleixandre, José García Poveda, Manuel Molines, Paco Grau, Pep Fuster i Xavier Terol.


Cartells de les exposicions col·lectives. 
Concert de ‘les cançons de Giné i d’Ovidi’

A banda, recentment es va anunciar també la celebració del concert ‘De la llesqueta a la terreta: les cançons de Giné i d’Ovidi’, que tindrà lloc el 14 de març al Teatre Principal, organitzat pel Col•lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià.

Abans, però, Barcelona acollirà l’estrena del muntatge teatral de La Dependent, coproduït per l’Ajuntament d’Alcoi, ‘Homenatge a T’; serà el 10 de març, dia en què es compleixen 20 anys de la mort d’Ovidi Montllor, i finalment la sala que acollirà l’estrena serà la que porta el nom de l’artista alcoià, al Mercat de les Flors.

‘El(s) poetes de l’Ovidi, ‘L’obrer de la paraula’ i ‘Perquè volem’

En el marc del Barnasants, com s’ha esmentat, Alcoi acollirà la cloenda del festival el 14 d’abril, dia en què el Teatre Calderón serà escenari de l’estrena absoluta de l’espectacle ‘El(s) poetes de l’Ovidi’, un muntatge interpretat per Mercè Sampietro, Eduard Iniesta i Llúcia Vives, i que compta amb la col•laboració de la filla de l’ Ovidi Montllor, Jana Montllor. Abans, però, es presentarà al Teatre Principal el llibre ‘Ovidi Montllor. L’obrer de la paraula’, de Jordi Tormo; i el dia 12 d’abril, el Teatre Calderón acollirà l’estrena de l’espectacle ‘Perquè volem’, on la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi musicarà cançons de Montllor en format de banda simfònica.

Agulló també va avançar altres línies de treball encetades que encara no tenen data definitiva, però que al llarg de l’any aniran cristal•litzant: l’elaboració d’una exposició didàctica adreçada a centres d’ensenyament, la celebració d’un ‘Sopar Ovidi’ amb un menú especial confeccionat per a l’ocasió, l’organització de rutes urbanes guiades temàtiques, o la celebració d’unes jornades de cinema al voltant de la figura de l’actor alcoià, entre d’altres iniciatives.


Un moment de la reunió preparatòria dels actes de l’Any Ovidi
D’altra banda, entre els assistents a la reunió hi havia responsables de les àrees de Cultura de la Universitat d’Alacant i del Campus d’Alcoi de la UPV, que també van anunciar diverses activitats que estan preparant al voltant de la commemoració. De cara a coordinar tota aquesta activitat i la informació que va sorgint sobre les diferents activitats que en propers mesos hi haurà dedicades a l’Ovidi, el regidor va indicar que s’està treballant en un espai web que arreplegue tota aquesta agenda de propostes; a més, s’està dissenyant un logotip sobre l’Any Ovidi que identifique totes les activitats relacionades.

En paraules de Paco Agulló, “Ovidi continua sent molt estimat i reivindicat, i ja estem veient com proliferen a tot arreu les propostes en memòria seua. Recentment, sense anar més lluny, hem vist que s’han celebrat ja homenatges a Sueca o Ontinyent, i el  Festival Barnasants ha començat la seua programació amb una presentació pública, un cartell i un primer concert dedicats a la memòria de l’artista. Des de l’Ajuntament estem treballant no solament per oferir als alcoians i visitants una programació de qualitat que honore el seu llegat artístic i humà, sinó també estem oberts a les iniciatives que sorgeixen, a nivell local però també per tot el País Valencià i Catalunya, per recordar una figura fonamental en l’àmbit cultural, artístic i humà en la història contemporània del nostre país”.

2015_tomasferrandiz

 

 

// 02.02.2015 – 18.02.2015 / SALA EL CUB

MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT

Aquesta mostra suposa la recuperació del llegat artístic de Tomàs Ferrándiz Llopis (Alcoi, 1914 – Madrid, 2010). Escultor, pintor i il·lustrador, Ferrándiz va treballar entre 1936 i 1939, com molts altres artistes de l’època, al servei de la causa republicana, tant des del seu Alcoi natal, com des d’Alacant, una ciutat que, juntament amb València, era en els dies de la guerra la rereguarda del front madrileny i un actiu centre cultural.

El seu compromís amb la contesa es va veure recolzat per la selecció de dues de les seues obres per al mític Pavelló de la República en l’Exposició Internacional de París de 1937, que van estar exposades amb el Guernica de Pablo Picasso i obres de Joan Miró, Alberto Sánchez, Alexander Calder, Julio González, etc. D’aquestes dues obres, seran exposades en el MUA el retrat de Rafael Mengual i els més rellevants esbossos de “Clam de guerra”.

En aquesta mostra observem com la Guerra Civil deixa una clara empremta en la seua obra. El seu discurs més destacat, el bèl·lic, ve carregat de ràfegues líriques que es combinen amb l’estudi i la representació de la figura femenina. Aquesta temàtica és recurrent entre els artistes, però el fet que aquestes obres es feren en temps de guerra, dota les dones d’una actitud de lluita.

Dins dels recursos artístics utilitzats per Ferrándiz, veiem un ampli ventall de tècniques que va des del dibuix (més fràgil), passant per la litografia, el gravat, la pintura i l’escultura, sempre partint dels materials accessibles d’aquell període.

Com altres artistes del seu temps, Tomàs Ferrándiz va caure en l’oblit en finalitzar la guerra fins que, un inquiet galerista, José de la Mano, va poder accedir a un estudi que recopilava una sèrie d’obres de l’artista, fet que li va permetre recuperar-les.

http://www.mua.ua.es/postales/67-temps-de-guerra-1936-1939.html

Eugeni S. Reig

En la nostra llengua –i en moltes altres llengües també– el gènere gramatical que tradicionalment –i jo considere que indegudament– anomenem masculí és el gènere no marcat, és a dir, el que habitualment no du cap marca morfològica específica que el distinguisca. Aquest gènere no marcat s’usa per a denominar persones o animals, independentment que el seu sexe siga masculí o femení. Si dic “he menjat arròs amb conill”, l’arròs igual pot haver estat guisat amb un conill que amb una conilla. Si dic “a mi m’agraden més els gossos que els gats” vull dir que m’agraden més els animals de l’espècie Canis familiaris que els de l’espècie Felis catus, independentment que siguen mascles o femelles. En canvi, el gènere gramatical femení, quan s’aplica a persones o animals, sí que s’empra només per als individus de sexe femení. Si dic “a mi m’agraden més les gosses que les gates” queda claríssim que parle només d’animals de sexe femení. Diem que el gènere femení és el gènere marcat perquè en les paraules flexionals, com ara gat, gos, xiquet, porter, conill, etc., el femení du una marca morfològica específica –la terminació a– que l’identifica precisament com a femení, mentres que, pel contrari, el gènere masculí normalment no en du cap.

En la nostra llengua, per a referir-nos a un col·lectiu humà format per hòmens i dones sempre hem usat el masculí plural. Si diem els treballadors de tal fàbrica, ens referim al conjunt de persones que hi treballen, tant si són de sexe masculí com si són de sexe femení. Sempre s’ha dit, per exemple, els alcoians, i tothom ha entés perfectament que es parlava del conjunt de persones d’Alcoi, independentment de quin fóra el seu sexe. Actualment s’ha posat de moda dir coses com ara “treballadors i treballadores”, “ciutadans i ciutadanes”, “professors i professores”, “xiquets i xiquetes”, “tots i totes”, etc. Els que ho diuen d’eixa manera ho fan perquè pensen erròniament que “treballadors”, “ciutadans”, “professors”, “xiquets” i “tots” són paraules que es referixen únicament i exclusivament als mascles de l’espècie humana i que, per tant, les dones queden, o bé marginades, com si no existiren, o bé subordinades als hòmens. S’equivoquen completament perquè no saben o no tenen en compte que el mal anomenat gènere masculí no és en realitat masculí, sinó, simplement, no femení. Si un matrimoni jove va a viure al pis del costat de ma casa, quan l’hauré conegut puc dir, per exemple: “He conegut els nous veïns. Són molt simpàtics”. ¿És possible que hi haja algú que diga una cosa tan estrambòtica i inversemblant com: “He conegut el nou veí i la nova veïna. Ell és molt simpàtic i ella és molt simpàtica”? Evidentment, això no ho diu ningú perquè és una cosa absurda. Sempre s’ha preguntat: “¿Quants fills tens?” I la resposta pot haver sigut: “En tinc cinc: dos xics i tres xiques”. Ningú ha preguntat mai: “¿Quants fills i quantes filles tens?”.

Seria més adequat que anomenarem gènere específic al que ara anomenem gènere femení (perquè, quan s’aplica a persones o animals, aquest gènere és específic del sexe femení) i gènere inespecífic al que ara s’anomena gènere masculí (perquè, quan s’aplica a persones o animals, aquest gènere no és específic de cap sexe). De tota manera, els gramàtics haurien d’estudiar profundament aquesta flexió nominal que anomenem gènere, que és conseqüència de les antigues declinacions llatines i que no està relacionada amb el sexe, i haurien de pensar en una denominació alternativa. En aquest cas, el nom sí que fa la cosa. El professor Abelard Saragossà reflexiona sobre açò en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular.

Ara és moda dir que això de “treballadors i treballadores” és “políticament correcte”, expressió que no sé què significa. Però sí que sé que dir-ho d’eixa manera és “lingüísticament inadequat” perquè va en contra de les estructures més bàsiques de la nostra llengua i la perjudica molt seriosament. La gent associa, equivocadament, “gènere gramatical masculí” amb “sexe masculí” i això és totalment fals. Una cosa són els gèneres gramaticals i una altra cosa ben diferent el sexe de les persones o dels animals. La gent confon els dos conceptes i per això parlen de “violència de gènere” quan haurien de parlar de “violència de sexe” per a expressar la idea que els hòmens actuen violentament contra les dones. Jo, quan sent això de “violència de gènere” sempre em ve al cap que el gènere epicé ataca de manera brutal el gènere ambigu o que el gènere comú es llança com una bèstia salvatge sobre el gènere neutre.

Si seguírem aquesta moda absurda, les festes de moros i cristians, tan populars a Alcoi i altres moltes poblacions valencianes, hauríem d’anomenar-les festes de moros i mores i cristians i cristianes ja que si una persona diu “alcoians i alcoianes” i, a continuació, diu “festes de moros i cristians”, això implica que eixa persona no es partidària de la participació de les dones en la festa perquè, si considera que “alcoians” es referix només als hòmens, “moros i cristians” també s’ha de referir necessàriament només als hòmens i, per consegüent, exclou la dona de participar en la festa. I si eixa persona sí que n’és partidària i, malgrat ser-ho, ho diu així, aleshores parla d’una manera totalment incongruent, sense gens de coherència lingüística. Confie i espere que tothom tinguem trellat i que el sentit comú i l’amor a la llengua faça que actuem dignament i que no caiguem en el parany de dir una cosa tan absurda, tan postissa, tan ridícula i tan cursi com festes de moros i mores i cristians i cristianes.

En fi, confie que puguem continuar dient tothom per a referir-nos a totes les persones, siguen mascles o femelles, i no aparega cap il·luminat que ens diga que cal dir tothom i totadon.

NOTA 1: Saragossà Alba, Abelard. Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. (2a edició revisada i augmentada, Tabarca Llibres, València, 2005, pàgs. 269-280)

 

NOTA 2: El professor Gabriel Bilbiloni va publicar en l’Espira, suplement cultural del Diari de Balears, els dissabtes 21 i 28 de març i 4, 11, 18 i 25 d’abril del 2009, sis articles titulats Llengua, gènere i sexe en els quals fa un estudi molt lúcid d’aquesta qüestió. Es pot llegir una compilació del sis articles en  http://bibiloni.cat/textos/genere.html

Font: Llengua Nacional, 72, 2010

camins_esc_230pxLa Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha organitzat una Jornada sobre Camins escolars que tindrà lloc a Alcoi el dissabte 23 de novembre.

L’objectiu de la Jornada és informar els diferents sectors (veïns, associacions de mares i pares d’alumnes, responsables municipals,famílies, etc.)
sobre els camins escolars i animar-los a plantejar-se la possibilitat d’implantar-los en un futur en els nostres barris.

Els camins escolars són iniciatives que ja s’estan duent a terme en moltes localitats; consisteixen en l’establiment d’itineraris escolars segurs, que permeten el desplaçament autònom dels xiquets i xiquetes als centres escolars a peu o amb bicicleta.

L’experiència d’altres llocs demostra que els camins escolars que es duen endavant comptant amb la participació i la complicitat del conjunt de la societat (comunitat escolar, comerços, veïnat, administració, etc.) tenen resultats molt positius, que fan més habitables les ciutats, redueixen el trànsit motoritzat, milloren l’autonomia infantil i redueixen el sedentarisme.

El programa de la Jornada serà el següent:

17.30 h Recepció dels assistents, lliurament CD de documentació i presentació de la Jornada
17.45 h Projecció de vídeo sobre camins escolars
18.00 h Xarrada: Què són els camins escolars a càrrec de Marta Román llicenciada en Geografia i Història; consultora experta en urbanisme, desenvolupament local, medi ambient i estudis de perspectiva de gènere i generació

19.00 h Xarrada: Experiències de camins escolars i claus per a l’èxit a càrrec de Pau Avellaneda, doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor associat del Departament de Geografia d’aquesta universitat; especialitzat en mobilitat sostenible i segura; membre del Col·lectiu TANDEM(S)

La jornada tindrà lloc al Club UNESCO d’Alcoi (C/Cid, 12 – baixos)

L’assistència a la jornada és gratuïta i lliure, només limitada a la capacitat de la sala, i no requereix inscripció prèvia. Per a reservar un CD amb la documentació de les jornades, cal enviar un missatge sol·licitant-ho al nostre correu electrònic (alcoi@ecologistesenaccio.org).

Tríptic de la Jornada